Totes, tots, totis: el debat dels pronoms de gènere no binari

Que algú demani que no se li dirigeixin ni en masculí ni en femení, sinó amb el morfemano binari «-i» (en castellà) o «-i» (en català), pot resultar xocant i complicat per a la majoria de parlants. Fa una dècada, la sorpresa (i la indignació en molts casos) la provocava el desdoblament («benvinguts i benvingudes»), que avui està gairebé totalment assumit. També l’ús del femení genèric («les diputades del Parlament», amb referència a tota la cambra) s’ha refermat en alguns àmbits. Els que defensen aquests usos els consideren formes de llenguatge més inclusives. Ártemis López es presenta no com a doctorand ni doctoranda sinó com a «doctorandi» en Lingüística per la Universidade de Vigo. Durant la conversa per a aquest article, els matussers intents de la periodista d’utilitzar el gènere no binari fan que es colin femenins i masculins a tot arreu. «No passa res, requereix pràctica –tranquil·litza López–. És diferent quan la gent ho intenta que quan no ho fan a males». Bilingüe en castellà i anglès, es dedica a la traducció i a la interpretació, especialment de textos de les comunitats queer, trans i no binàries. En el seu compte de Twitter ha desplegat un pràctic fil sobre l’ús de nous pronoms i altres recursos lingüístics no binaris en anglès, castellà, gallec/portuguès, italià i francès. «No crec que el llenguatge sigui ni sexista ni no sexista, ho són les persones i les societats –assegura–. Hi ha persones no binàries que utilitzen la ‘i’ perquè aquest és el seu gènere gramatical i no respectar-ho sí que suposa un acte de sexisme i transmisogínia». Darrere de l’anglès En anglès, que no té concordança de gènere, està molt estès l’ús del pronom they (que a les escoles d’idiomes s’ensenya només com a equivalent a ‘ells’) per referir-se a una persona no binària. El they/them com a singular neutre està documentat des del segle XIV, tot i que fins al 2019 no es va incloure als diccionaris de referència amb aquesta accepció. A més, també s’han creat neopronoms com ze/hir, com a alternativa a he/she. En llengües, com el castellà i el català, en què el gènere forma part de l’ADN gramatical, s’ha optat per substituir les terminacions del masculí i el femení per la rova, l’asterisc o la x, que no es consideren discriminatòries però tampoc visibilitzen l’experiència no binària. També s’utilitzen els neopronoms, amb diferent èxit. És el cas de l’ille/iel en francès, el sier/xier en alemany o el hen en suec. En italià es debat adoptar la e invertida com a acabament neutre. La polèmica més recent sobre llenguatge i gènere a Catalunya la va protagonitzar la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que en un acte del Dia de l’Orgull va fer servir el pronom «totis», en lloc de «totes, tots o tothom». Fora dels col·lectius directament interpel·lats, aquest ús va tornar a ser motiu de conya. Però més enllà de les burles i insults a Twitter hi ha qui s’oposa a aquesta pràctica amb arguments lingüístics. Sis crítiques La lingüista Carme Junyent és de les poques acadèmiques que planteja dures crítiques sense temor al què diran. El seu pròxim llibre es titula ‘Som dones, som lingüistes, som moltes i ja en tenim prou’. Consultada sobre la polèmica del totis, la seva extensa explicació es pot resumir en sis punts: 1) «Que un individu cregui que pot inventar-se una gramàtica indica arrogància i desconeixement de com funcionen les llengües». 2) «Quan els canvis s’imposen des del poder no porten a enlloc». 3) «Canviar el llenguatge no canvia la realitat: a la majoria de llengües no hi ha res semblant al gènere i el masclisme és universal. Als anys 70 hi va haver un debat i es va canviar el nom de l’Escuela de Ingenieros de Barcelona a Escola d’Enginyeria. ¿I quantes dones enginyeres hi ha? És com si per acabar amb la propietat privada es decidís eliminar els possessius». 4) «El terme genèric és el més inclusiu, el masculí inclou el femení, igual que el singular inclou el plural. En tot cas el problema és anomenar-ho masculí i femení, que són categories arbitràries.» 5) Les marques no binàries «són conseqüència directa del desdoblament, que obliga a identificar-se com a home o dona». 6) «Ens fixem en la llengua però hauríem de fixar-nos en els comportaments lingüístics: qui parla, quant de temps, qui interromp, qui s’escolta... Perdem el temps en allò que és superficial i no aprofundim en les coses». En conclusió, segons Junyent, l’ús del totis –o el todes que utilitza habitualment la ministra d’Igualtat Irene Montero– no només no fomentaria sinó que obstaculitzaria la inclusió de gènere perquè en assenyalar un sector de la població l’estaria estigmatitzant més. Del carrer a la norma «De vegades la proposta d’usos lingüístics alternatius no prospera perquè no resulta natural en un moment determinat», afirma la professora de Literatura Anglesa Maria Antònia Oliver, que forma part de la Comissió d’Igualtat a Polítiques de Gènere de la Universitat Pompeu Fabra. Però afegeix: «La consellera Verge proposa totis no tant des d’una voluntat normativista d’introduir un nou sufix o un nou terme, sinó des de l’esperit de crítica a l’ús discriminatori del llenguatge». El 2018 un grup d’especialistes va publicar una sèrie de propostes per reformar la Constitució. La catedràtica de Lingüística General María Luisa Calero es va ocupar de redactar-la amb perspectiva de gènere, evitant formes com el masculí genèric, que considera que discriminen la dona. Paral·lelament, l’exministra Carmen Calvo havia demanat a la RAE un informe sobre aquesta qüestió, però la resposta va ser negativa: el masculí genèric és d’ús majoritari en la comunitat hispanoparlant i per tant no hi ha motiu per canviar-lo. «Llavors encara no es contemplaven les propostes no binàries, que són més recents i secundàries perquè afecten menys persones –explica Calero, que va treballar a la Universitat de Còrdova fins a la jubilació–. Però si hi ha una demanda social, les acadèmies de la llengua l’hauran d’acceptar. A Andalusia vam ser pioners en recomanar el llenguatge inclusiu a l’administració, però ara hi ha un retrocés. Això va i ve en funció de la política. Ara Catalunya està en un bon moment». En el context de la llei trans i dels creixents atacs a persones LGTBIQ+, les propostes per a una gramàtica no binària han adquirit molta visibilitat. El temps dirà si es tradueixen en terminologies i usos lingüístics generalitzats i permanents.

Totes, tots, totis: el debat dels pronoms de gènere no binari

Les persones que no s’identifiquen amb el gènere femení ni masculí reivindiquen l’ús de la terminació ‘-i’, a més de nous pronoms com a ‘ellis’ o ‘totis’

Malgrat les burles que susciten sobretot a Twitter i d'arguments lingüístics en contra, aquestes propostes estan en auge en diverses llengües

El més llegit