L’autèntica guerra de les galàxies: Bezos, Branson i Musk es disputen la carrera espacial

El segon estiu consecutiu amb restriccions de mobilitat per culpa de la pandèmia, la notícia turística de la temporada no té a veure amb cap ruta per llocs recòndits del planeta ni amb nous hotels de luxe dotats de serveis exclusius, sinó amb una proposta molt més exòtica i insospitada: viatjar a l’espai. En tot just nou dies, deu persones podran presumir d’haver fet turisme en els confins de l’atmosfera i més enllà. Sis ja ho han provat. El vol espacial del passat dia 11 per la companyia Virgin Galactic, que va portar el seu propietari, el magnat Richard Branson, uns altres tres tripulants i dos pilots fins a una alçada de 80 quilòmetres sobre la superfície terrestre, figurarà per sempre als annals de la navegació com el primer viatge turístic espacial de la història, tot i que en el seu cas amb prou feines es van acostar a la capa exterior del planeta durant uns minuts. Prou per notar la ingravidesa i veure la corba de la Terra retallant-se sobre la immensitat negra del cosmos. La seva gesta es veurà superada el 20 de juliol per Jeff Bezos, el fundador d’Amazon, que a bord del seu coet, el New Shepard, arribarà durant uns quants minuts, amb tres viatgers més, als 100 quilòmetres d’altitud, distància considerada pels astrònoms com les portes de l’espai. Per la seva banda, el també multimilionari Elon Musk té previst posar en òrbita un nombre encara no confirmat de turistes abans que s’acabi l’any. Estaran fent voltes al voltant de la Terra durant tres dies a 540 quilòmetres sobre el nivell del mar. Carrera aeroespacial Considerats fins ara territori exclusiu d’astronautes i agències estatals, els viatges espacials s’han començat a acostar al gran públic arran de la febre que aquests magnats han desencadenat pel turisme galàctic, tot i que de moment continuïn vedats per als que no poden pagar els 210.000 euros que, com a preu de sortida, costen els seients en aquestes naus. La guerra de Branson, Bezos i Musk per ser els primers a portar tripulants particulars fora de la Terra i fer-ho més lluny que l’anterior ha revitalitzat la carrera aeroespacial, un combat que es mantenia en l’oblit des dels temps de la guerra freda. No obstant, seria miop pensar que l’impacte d’aquests projectes es limita a satisfer el caprici d’un grapat de milionaris per fer una volta fora del planeta. La tecnologia punta que fa realitat aquestes excursions està servint de laboratori de proves per altres aspiracions espacials de més substància. Recorrent a la metàfora del dit i la Lluna, molt apropiada en aquest cas, en la carrera a què s’han llançat Bezos, Branson i Musk, el dit és el turisme espacial i la Lluna és, justament, això, la Lluna, però també Mart, l’exploració de l’univers i el suculent negoci que s’amaga en una veta de mercat que acaba de començar a ser explotada des del sector privat. Viatges a la Lluna De moment, la competitivitat dels tres empresaris ha servit per superar un dels principals reptes que tenia davant seu l’enginyeria aeroespacial: aconseguir que el mateix coet que viatjava a l’espai es pogués tornar a plantar a la Terra en perfectes condicions per ser reutilitzat en més missions, habilitat que ja han aconseguit perfeccionar, després d’uns quants intents fallits, el Falcon 9 de Musk i el New Shepard de Bezos. Amb l’ajuda d’aquests sistemes de llançament, el fundador de Tesla ha aconseguit posar en marxa Starlink, projecte que aspira a cobrir l’estratosfera per una xarxa de satèl·lits per portar internet a tot el planeta, i ha transportat mercaderies i astronautes a l’Estació Espacial Internacional per encàrrec de la NASA. Per la seva banda, Bezos va presentar el 2019 el seu Blue Moon, el mòdul espacial amb què s’ha proposat arribar a la Lluna si pel camí no l’avança Musk, que ja ha tancat un contracte amb l’agència estatal nord-americana per portar astronautes al satèl·lit de la Terra el 2024. Si l’Apolo nord-americà i l’Sputnik soviètic competien en una carrera, els nous reis de l’espai estan immersos en un pur frenesí per veure qui arriba més lluny i ho fa abans. Posicions d’avantatge «Ens trobem davant un nou desafiament, el de l’exploració espacial a gran escala, i està clar que aquests grans empresaris estan intentant prendre posicions d’avantatge», analitza Diego Rodríguez, director de l’àrea d’Espai de SENER, empresa espanyola d’enginyeria aeroespacial. Segons la seva opinió, s’està produint un «canvi d’enfocament» en el sector: «Abans, les empreses i els països contractaven la NASA o l’ESA per posar en òrbita els seus satèl·lits. Ara, les agències nacionals deleguen aquesta tasca en les noves companyies liderades per multimilionaris», assenyala. Aquest canvi de paradigma no només està revolucionant el mercat aeroespacial. També porta camí de trastocar la relació que la població mantenia amb l’aventura galàctica. «Abans, la conquesta de noves metes en el cosmos era una qüestió d’orgull nacional, però ara, ¿qui s’identifica amb el president d’una multinacional?», planteja David Galadí, astrònom de l’Observatori de Calar Alto (Almeria). Des del seu punt de vista, la irrupció d’aquestes noves figures «li canvia el rostre a la carrera espacial i li resta èpica, perquè els nouvinguts es guien per un interès econòmic i personal, no filantròpic ni en benefici de tota la humanitat, com passava abans». La pandèmia amb prou feines ha afectat els projectes liderats pels nous magnats del cel. De fet, en l’últim any i mig hi ha hagut més notícies de llançaments i presentacions de missions que en tot el lustre anterior, amb una acceleració de projectes que recorda la ‘febre de l’or’ que es va desencadenar a l’Oest nord-americà a mitjans del segle XIX. Legislació. Amb aquella aventura comparteix la manca d’un marc legal que reguli la seva activitat. L’única legislació que hi ha en aquest sector és el Tractat de l’Espai Exterior, que es va firmar el 1967 per mantenir a ratlla els soviètics i els nord-americans en plena guerra freda. «Abans que sigui massa tard, caldria deixar clar de qui és l’espai, qui té dret a explotar els recursos de la Lluna i qui pot crear colònies a Mart. I aquesta és una demanda que ha de sortir de la societat», adverteix Miquel Sureda, enginyer aeroespacial de la Universitat Politècnica de Catalunya. De moment, la forta inversió de diners que Branson, Bezos i Musk estan fent en la carrera aeroespacial té un efecte positiu que ningú nega. «Mai hi havia hagut tants enginyers desenvolupant tecnologia d’avantguarda relacionada amb la conquesta de l’espai», destaca Sureda. ¿Aquest esforç investigador redundarà en beneficis per a tot el sector? Des de la indústria de satèl·lits i components per a la navegació, Diego Rodríguez manté un dubte: «Aquestes empreses són molt verticals i tancades, a l’estil d’Apple, ho fabriquen tot elles mateixes del principi al final, i s’ha de veure que facilitin la disseminació tecnològica». Segons la seva opinió, l’empenta que els nous actors han donat a la carrera aeroespacial comporta una ombra i una virtut. «Correm el perill que, al final, això es converteixi en un oligopoli i quedi en poques mans. Però, de moment, l’atractiu dels seus projectes ha fet que molta gent torni a parlar de l’aventura de l’espai, i això és inspirador».

L’autèntica guerra de les galàxies: Bezos, Branson i Musk es disputen la carrera espacial

Dimarts que ve Jeff Bezos anirà a l’espai, nou dies després que Richard Branson i en pugna oberta amb Elon Musk

Els projectes dels tres magnats agiten la indústria aeroespacial i lluiten per liderar l’explotació de l’espai

El més llegit