Rocco Siffredi: «Criem els joves amb el porno i això portarà problemes»

Assegut com un buda prim i feliç darrere d’un escriptori desordenat i atapeït d’objectes, l’italià més famós del cine per a adults és un excel·lent conversador. Rocco Siffredi (Ortona, 1964), captivador i simpàtic fins i tot quan se li formula una pregunta incòmoda, acaba de publicar a Itàlia ‘Sex Lessons’ (Mondadori), un llibre amb vocació pedagògica. El llibre té un to educatiu. ¿Aspira a ser una mena de guru de la sexualitat? La idea no va ser meva. Durant el confinament em vaig dedicar a fer vídeos sobre temes de sexualitat, rebia preguntes de joves i les responia; també vaig convidar altres actors, com Nacho Vidal. L’editorial els va veure, li van agradar i em van proposar fer un llibre. Fa anys que ho repeteixo: estem criant les noves generacions amb la pornografia i això ens portarà problemes. Diu vostè que la pornografia no és educació sexual, però està substituint l’educació sexual. ¿És així? Sí, al llibre ho vaig escriure en majúscules perquè és la veritat. ¿La culpa és d’internet? -No és només d’internet, és per aquesta manera de pensar que creu que no és necessari explicar la sexualitat, que és millor fer com si no existís. ¿De debò creu que no es parla d’aquests temes? El problema és que el porno d’avui és molt extrem, complex i basat en l’alt rendiment, per la qual cosa, si els joves veuen aquestes imatges i ningú els explica de què es tracta, el risc és que no ho entenguin i els arribi una informació deformada. M’escriuen molts nois espantats, que diuen que no se’ls aixeca o no saben com cardar. És un món al revés del que jo vaig conèixer de jove, quan un sortia amb una noia i no veia l’hora de fer-ho. ¿Què pensa de plataformes com Porn Hub? La part positiva és que avui, en qualsevol lloc del món, a pobres i rics els arriben imatges de dones i homes tenint sexe. D’altra banda, en els inicis d’aquestes plataformes, ens van robar molt material. Ara són més acurats. ¿Corren més diners a la indústria ara o abans? Mai hi ha hagut tants diners en aquest sector com avui. Crec que aquest grup de joves de 30 anys, que van sortir a la llum a principis del 2000 i van entendre com funciona internet, han guanyat més diners que els primers productors dels 70 i 80, que als seus inicis fins i tot van acabar a la presó pel que feien. Parlem de quatre o cinc que governen aquestes plataformes. Nosaltres som els seus empleats. -Parlem dels actors. Diu que avui tots fan ús de fàrmacs i drogues. ¿Abans no era així? Separem les dues coses: d’una banda hi ha els fàrmacs i, de l’altra, les drogues. Les drogues sempre han existit. Quan vaig començar als 80, els nord-americans eren tots cocaïnòmans i heroïnòmans, però també avui hi ha molta droga, a tot arreu. És la part que m’entristeix més. He vist moltes noies que comencen a treballar i, al cap de pocs mesos, les veus canviades. Això existeix des que existeix el porno, i no només en el porno, en tot el món de l’espectacle. Tema a part són els fàrmacs. -¿En quin sentit? Quan Nacho Vidal va començar fa 25 anys, ell no tenia cap ajuda per mantenir una erecció. Avui hi ha fàrmacs que et converteixen en Super Mario en dos minuts. Al final dels cursos a les meves acadèmies [Siffredi va crear una mena d’escola del porno] dic als meus alumnes: la pornografia d’avui funciona a cop de punxades. -¿Vostè ha utilitzat ‘ajudes’? [Riu]. M’imaginava que em faria aquesta pregunta. La veritat és que, a diferència de quan vaig començar com a productor el 1993, que havia d’esperar els actors, ara això no passa, mai hi ha errors ni retards. Per això, des del punt de vista de la productivitat [dels rodatges de les pel·lícules], l’ús de fàrmacs és una cosa positiva. Ara, pel que fa rendiment em fa fàstic. Quan s’injecten els veus apagats, no transmeten passió. ¿La qualitat és més baixa? -Molt més. La majoria d’ells es mouen sense ritme, són freds i avorrits, no s’aconsegueix la connexió. El dia que jo necessiti una injecció, deixaré de fer aquesta feina, perquè en el meu cas el que em mou és l’amor cap a la dona. -Parlant d’amor per la dona, ¿què pensa del feminisme? -Que ja no existeix. Les dones avui tenen la possibilitat de decidir. A més, la pornografia actual està dominada per les dones, els homes són simples esclaus. He llegit que les escenes de sexe entre lesbianes són més comunes que entre gais. ¿Hi ha discriminació a la pornografia? Sí, és un tabú encara en tot el món, no només a Itàlia perquè tenim el Papa. Un assumpte trist són els suïcidis d’actors i actrius, un fenomen que sembla que ha crescut. ¿Què està passant? -La resposta és molt senzilla: les xarxes socials. Abans es podia treballar sense que ningú se n’assabentés. Jo he treballat amb nois que avui fan una vida normalíssima. Però això era abans. Avui, si surts en una pel·lícula, tres minuts després ho sap el món sencer. És difícil gestionar aquesta pressió. Si t’equivoques en una escena o treballes amb algú que no agrada als teus seguidors, de seguida et diuen que fas fàstic. Fa uns anys va confessar que s’havia tornat addicte al sexe. ¿Ho ha superat? Lluito constantment contra aquest dimoni. He entès qui és, però no sempre aconsegueixo enfrontar-m’hi. En els últims anys, hi ha hagut moments en què he tornat a caure i d’altres en què he sigut el més fort. -¿Fa psicoanàlisi? -No, no. Crec que qualsevol metge es tornaria boig amb mi. El que faig és estar amb la meva família, treballo, faig molt esport i sempre busco coses noves. Acabo d’acabar la meva primera sèrie porno. Però no tornaré a posar-me davant d’una càmera. ¿Em preguntarà per què, oi? -Naturalment. -Per respecte. Perquè les noies que arriben tenen 18, 19, 20 anys i jo m’estic acostant als 60. No podria, em continuaria preguntant si no li fa fàstic cardar amb un de 60 anys. -¿El sexe té edat? Davant d’una càmera, sí. A fora, no. Li deuen haver preguntat si el va marcar haver nascut a Ortona, un poblet al centre d’Itàlia. La veritat és que no. Vaig néixer en un poble en el qual no tenia cap oportunitat i he aconseguit fer el que somiava fer. A més, certs valors que aprens en llocs com el poble on vaig néixer, serveixen per a tota la vida. -¿De quins valors parla? La passió i la humilitat. Me’ls van transmetre els meus pares. Vaig veure el sofriment de la meva mare durant molts anys, la mort del meu germà –tenia 6 anys– i la gana. També vaig aprendre la ironia, molt important en aquesta feina, perquè el sexe és el moment més espontani de la vida i, quan el transformes en una feina, és més complicat de gestionar. -¿Va patir gana quan era petit? -Sí, una mica. La meva mare es menjava les sobres, perquè a mig mes s’acabaven els diners. Ella era mestressa de casa i el meu pare treballava com a guardavies. Érem la clàssica família amb molts nens i molts problemes que vivia en un edifici de protecció oficial. ¿Pensava que era el fill pervertit d’un família burgesa que es va ficar en el porno per divertir-se? No. Però sí, el porno va ser una veritable passió. -¿És vostè catòlic? -No particularment. Però respecto les religions i crec en un Déu que és el catòlic. L’hi pregunto per allò del sentiment de culpa. Durant molt temps em vaig sentir culpable per treballar al plató, divertir-me i que la meva dona es quedés a casa. La Rosa és la meva parella des de 1993, fa 27 anys que estem junts i és una de les dones més vertaderes i pures que he trobat mai. ¿Hi ha una cosa que no hagi fet i vulgui fer? -Moltes coses. Estic intentant ara llançar-me en paracaigudes per superar la meva por de les altures. Tinc vertigen. ¿Ho sap? He fet sexe amb dones de 120 quilos, amb àvies de 80 anys quan jo en tenia 20, per demostrar que podia fer-ho tot. Soc una persona molt competitiva, el que vull és poder dir: «Ho he aconseguit».

Rocco Siffredi: «Criem els joves amb el porno i això portarà problemes»

L’actor i productor de cine per a adults va de camí als 60 centrat en el seu treball darrere de les càmeres (ha deixat d’actuar per «respecte»).

Acaba de publicar ‘Sex Lessons’, un llibre amb voluntat pedagògica.

El més llegit