Són a la vista de tothom, però pocs els volen veure. Són aquelles persones que quan va esclatar la pandèmia van continuar cuidant els més grans i, en més d’una ocasió, es van confinar amb ells. Les que reposen el menjar als supermercats perquè no falti farina i després un altre enforni aquest pastís que comparteix per Instagram. Aquest repartidor que porta aquest plat preferit a domicili ara que no es pot sortir a sopar. O les que mantenen net l’hospital on molts dels nostres éssers estimats van perdre la vida. Són els invisibles, la funció dels quals moltes vegades és indispensable, malgrat que la seva precarietat es manté immutable més enllà de tota crisi.