Memòries Leon André Talley

Aquesta és la història de com un home negre nascut en una família humil del segregat sud dels EUA va arribar a la cimera mundial del periodisme de moda i es va fer amic de Karl Lagerfeld i d’Anna Wintour. El protagonista d’aquesta trama, André Leon Talley, recorre a 'En las trincheras de la moda '(Ed. Superflua), que s’acaba d’editar en castellà, gairebé cinc dècades de la història de la moda a través dels records del que durant molts anys va ser l’única persona de color a asseure’s a primera fila de les desfilades. Els seus dos metres d’altura, el seu extravagant estil indumentari i el fet d’anar sempre enganxat a Anna Wintour, la ‘capo di tutti’ de ‘Vogue Usa’, l’han convertit en un dels personatges més visibles del periodisme de moda. Als 12 anys tenia el quart forrat amb fotos de Vogue. Reconeixia tots els cignes de Truman Capote i sabia de qui era el vestit que havien portat a cada esdeveniment. La moda es va convertir en la seva passió. 1. La carta de l’estil propi Les revistes el van fer francòfil fins al punt de graduar-se en estudis francesos. Va obtenir una beca per a la Universitat de Brown, on va cursar un màster i el doctorat en literatura francesa. Cultivar el seu estil, malgrat la seva precària economia, li va donar molt bon resultat. Per un abric d’almirall que va adquirir en una botiga de segona mà, es va fer famós a l’escola de disseny, on va fer amics connectats amb la indústria de la moda. Gràcies a ells, va aterrar al Museu Metropolità de Nova York com a ajudant sense sou de la gran Diana Vreeland, qui va reconèixer en ell un dels seus i no va escatimar en cartes de recomanació fins que el va col·locar a l’Interview d’Andy Warhol. Per a la revista, Talley va entrevistar Karl Lagerfeld, llavors director creatiu de Chloe, a l’Hotel Plaça de Nova York. Allà va néixer una amistat que va durar dècades. La seva vida social, gràcies a Warhol, era tan intensa com la seva vida professional i li va permetre intimar amb gent tan famosa com Halston, el matrimoni De la Renta, Manolo Blahnik i Bianca Jagger. Els dissabtes a la nit compartia ‘xupitos’ de vodka amb Vreeland. 2. Puntual a la missa dominical La seva fulgurant ascensió sembla increïble. També la seva facilitat per fer amistats i per mantenir-se net i virginal en un ambient on tots anaven «farts de coca i de polla». La seva educació i la supervivència als abusos que va patir en la pubertat el mantenien sa i estalvi. Mai va deixar d’anar a missa els diumenges. Vuit mesos més tard va aconseguir plaça al 'poderós Woman's Wear Daily ', el diari de la moda que publicava el temible John Fairchild. «D’ell vaig aprendre com captar el que passava al meu voltant». Fairchild el va ensenyar a analitzar la moda, no només les peces, teixits i siluetes, sinó també els accessoris, la passarel·la, la música, les flors, el to del pintallavis. Li va ensenyar l’excel·lència. 3. Corresponsal a París Poc després el van enviar de corresponsal de WWD a París, on va arribar just a temps per a les desfilades de l’alta costura de gener de 1978. Assegut a la primera fila de la desfilada de YSL –la primera gran desfilada de la seva vida–, va sentir l’emoció d’haver arribat on volia. El seu lloc i l’amistat amb Lagerfeld li van obrir totes les portes. Els seus dies a París van tenir un ritme frenètic que el va afinar com a cronista i editor i li van permetre brillar en l’esnob –i racista– societat parisenca. Formava part de la troupe d’Yves, però també compartia el seu temps amb Lagerfeld, a qui veia cada dia. Com a Nova York, es va entregar a la seva nova vida amb una certa ingenuïtat i una immensa prudència. Però les coses es van acabar torçant a causa d’un fals rumor i Talley va tornar a Nova York per treballar com a ‘'freelance per a ‘Interview’, ‘The New York Times’ i ‘Vogue’. També va passar un any a ‘Ebony’, l’equivalent a ‘Life’ per a la comunitat negra. 4. ‘Vogue’ i Anna Wintour El 1983 Grace Mirabella era la directora de 'Vogue i el va contractar com a editor de notícies de moda. Al passadís es va creuar amb Anna Wintour, que acabava de ser nomenada directora creativa de la revista. No es coneixien, tot i que tots dos sabien qui era l’altre, i es van creuar un somriure. Al tornar a casa, l’esperava una nota de benvinguda seva. Va ser l’inici d’una aliança que va regnar en la moda durant les següents quatre dècades. L’estil espurnejant de Talley i la mà fèrria de Wintour van aconseguir la màquina perfecta. Ella al comandament com a directora de la revista i ell com a director creatiu, van rellançar una ‘Vogue’ americana que s’esllanguia i la van elevar al nivell d’estrella que guia la moda que encara conserva. Les memòries d’André Leon Talley mostren els racons d’un món que és una batalla d’egos, on les traïcions alternen amb els afalacs i els diners s’utilitzen capritxosament per honrar o per humiliar. Sorprèn tanta candidesa en un home de tanta envergadura, i la seva resistència i certa fredor es revelen com a antídot per superar contratemps. Va créixer suportant les humiliacions de la seva raça i posició i es va conjurar que aniria sempre endavant. Li va costar una bulímia persistent i mai va conèixer l’amor. «Jo vaig viure l’època daurada del periodisme de moda –afirma–. ‘Vogue’ em va proporcionar una gran vida, grans moments de plenitud. Vaig veure el millor de la gent, però també el pitjor quan senten que ja no els ets útil».

André Leon Talley: ideòleg (i testimoni de càrrec) de la moda contemporània

L’única persona negra durant anys a la primera fila de les desfilades recorre cinc dècades de la història de la indústria

‘En las trincheras de la moda’ mostra els racons d’un món egòlatra en què les traïcions s’alternen amb els afalacs i els diners s’utilitzen per honrar o humiliar

El més llegit