¿Què fa el meu fill a Twitch? Guia bàsica per entendre la plataforma de moda

No només són els ‘boomers’: fins i tot alguns mil·lennistes se senten perduts en l’univers Twitch, pàgina de referència ‘gamer’ i futur de les xarxes socials. Com a informació de servei, aquí va una guia bàsica per a famílies superades i desorientades en general. 1.- ¿Què és Twitch? Escoltem el nom de l’‘app’ de moda constantment. I, tot i així, si a la majoria ens preguntessin «¿què és Twitch?» demanaríem el comodí del públic. El portal nord-americà Thrillist la va descriure com «una ràdio per a les generacions extremadament ‘online’». No és una mala definició. Una altra manera de veure-ho és com un YouTube per als qui el contingut d’una hora se’ls fa curt. De fet, les claus del triomf són les mateixes: un ‘star-system’ amb persones molt magnètiques que omplen hores i hores de contingut en directe a què quedar-se enganxat. L’evolució lògica dels youtubers «de tota la vida». 2. ¿Què hi podeu veure? Twitch es descriu a la seva pròpia web com un espai on crear el teu propi entreteniment i xatejar amb els teus cercles socials amb els mateixos interessos. I durant anys, aquests interessos han sigut el ‘gaming’, és a dir, veure gent jugar a videojocs i comentar-los, fer-los preguntes i acompanyar-los durant les hores d’entreteniment. Però els seus orígens no van ser així. L’embrió de Twitch és Justin.tv, una web de 2007 que pretenia ser una tele, però amb continguts de youtubers. La secció ‘gaming’ va créixer tant que el 2011 es va reestructurar i va néixer Twitch, el seu nou portal, dedicat a aquest tipus de continguts que ràpidament es va posicionar com la plataforma favorita dels ‘gamers’ d’arreu del món: permetia directes molt llargs, enviar preguntes als ídols i, a més, qualsevol podia començar a retransmetre. Des d’aleshores, a mesura que creixia, anava canviant de propietaris (ara és d’Amazon). Però va ser durant el confinament que va arribar el boom, i va passar d’una audiència de 2 milions el 2019 als 6 milions d’avui. Per descomptat, amb la irrupció de nous públics, també van arribar nous continguts, tot i que tots amb el mateix eix en comú: un ‘streamer’ fent alguna cosa (normalment, relacionada amb jocs, analògics o digitals), i una audiència molt viva interactuant amb una facilitat i immediatesa inimaginable en altres plataformes. Per exemple, hi va haver els que van començar a utilitzar Twitch per resoldre en grup els famosos mots encreuats de ‘The New York Times’. O recordem el 'meeting’ polític d’Alexandria Ocasio-Cortez mentre jugava a l’Among Us (un format tan viral que fins i tot el partit de Marta Pascal el va imitar, amb el Minecraft). 3. ¿Com es fomenta l’‘engagement’? Tot i que el seu algoritme s’assembla més al de TikTok que al de les plataformes antigues (sí, YouTube ja desperta alguns «OK, mil·lennista»), a Twitch no surten els virals com xurros. No és difícil aconseguir el pic en algun moment d’una retransmissió, però és complicat mantenir-lo i construir una base fidel de fans. I aquest l’objectiu de tot ‘twitcher’. Com més agrada el contingut, més diners guanya l’‘streamer’, ja sigui a través de donacions puntuals, amb subscripcions als seus canals o amb patrocinis. Així doncs, aconseguint una massa fidel també obtenen ingressos fixos. Els seguidors, d’altra banda, també aconsegueixen beneficis invertint en els canals: més enllà d’ajudar el teu ídol que pugui continuar donant-te entreteniment, els subscriptors tenen formes diferents de comunicar-se durant l’‘stream’ i establir un vincle més directe o personalitzat. Per exemple, en el programa de ‘gamers’ de Gestmusic, Top Gamers Academy, els seguidors que participaven econòmicament en el Twitch de l’acadèmia (on es va emetre el programa) aconseguien beneficis com interaccions, jocs o mencions, per tant, microdirigint la narrativa del canal. 4. ¿Qui forma part de l’‘star-system’ de Twitch? Potser no ha consumit el seu contingut, però coneix els seus nomss: ElRubius, Ibai, Willyrex, Alexelcapo o TheGrefg, entre molts, molts d’altres. El ‘top’ mundial està coronat per Ninja (Richard Blevins), amb 16,7 milions de seguidors, i no fa falta baixar gaire en la llista per trobar el primer espanyol: ElRubius, amb 8,5 milions, està a la quarta posició mundial. No és l’únic ‘streamer’ espanyol que destaca. De fet, la massa ‘streamer’ nacional és la més seguida d’Europa (el top 5 del continent està format per quatre espanyols i un alemany, en cinquena posició). I aquesta xifra no fa més que augmentar: Ibai, el cas més destacable, ha pujat un 2,6% l’últim any. El periodista Emilio Doménech (conegut pel seu àlies Nanísimo), atribueix l’èxit espanyol a l’impuls de Llatinoamèrica: «Si ho comparem amb els EUA, el normal seria pensar que, al comunicar en anglès, els ‘streamers’ nord-americans lideressin amb molta diferència, però no és així. Crec que la comunitat hispanoparlant és molt forta en totes aquestes xarxes i no només això, sinó que hi ha una unió molt més important entre països, mentre que en l’entorn anglosaxó és més dispers», explicava a ‘El Confidencial’. 5. Sostre de vidre L’èxit espanyol no és l’única dada rellevant en les estadístiques de Twitch. La falta de referents femenins crida igual l’atenció, i és molt alarmant. Al top 50 mundial només hi ha una dona, Pokimane (número 8). A escala estatal, la més popular és Biyín (BeJean), amb 1,4 milions de seguidors, que, tot i que no arriba al ‘top 50’, ja batut un rècord de l’‘app’: màxima audiència en el primer vídeo d’un nou canal, amb més de 200.000 visualitzacions, demostrant, de nou, el gran pes del contingut hispanoparlant a Twitch. Els directius de Twitch són conscients del sostre de vidre, i promouen iniciatives com la celebració del mes de la dona, ampliant la difusió de vídeos de creadores. Però amb aquestes mesures no n’hi ha prou. Com explicava l’‘streamer’ Cahlaflour: «La teva rellevància, les interaccions i els diners recaptats depenen de si ets soltera i els espectadors creuen que tindran possibilitats. És una situació en què només es pot perdre: si ets soltera, t’exposes a assetjament; si tens parella, a la irrellevància». 6. Lluita política Al gener, ElRubius va dir en un directe de Twitch que se n’anava a Andorra. Així va començar la contesa mediàtica que tots hem presenciat sobre els impostos, però també es va iniciar una petita guerra civil ‘streamer’ entre els favorables a pagar-los i els contraris. Mentre que Ibai, Alexelcapo i Elxocas, entre d’altres, van sortir a defensar postures a favor que com més diners es tingui, més impostos es pagui (apel·lant a la responsabilitat, el prestigi i els seus orígens obrers), altres com ElRubius o TheGref van treure l’artilleria neoliberal en programes com ‘El hormiguero’ justificant el fet de mudar-se a un lloc on «no perdien tant». Un debat acalorat que està lluny de refredar-se. Més enllà de la generació Z: Código Nuevo impulsa un espai d’informació i oci a Twitch

El més llegit