Telenovel·les turques: la fórmula de l’addicció televisiva

Hi va haver un temps en què el producte típic de Turquia que millor viatjava a l’estranger eren aquests petits dolços amb forma de cub i cobertura de sucre en pols que la resta del món coneix com a delícies turques i que invariablement es queden adherits a les dents de qui els menja. I potser no és casual que el nou producte estrella exportat des d’aquest país comparteixi aquesta mateixa qualitat enganxosa. Les ficcions televisives conegudes com ‘dizi’ s’agafen amb força a qui s’atreveix a provar-les i no hi ha manera de deixar-se anar. Gràcies a aquesta habilitat, han aconseguit una audiència global de 700 milions de persones repartides en 150 països. A Espanya ja feia dos anys i mig que aconseguien cada vegada més èxit a la perifèria de la graella televisiva, quan l’estiu passat, a l’estrenar-se al ‘prime time’ d’Antena 3 amb xifres d’audiència espectaculars –que encara manté–, va oficialitzar un fenomen que s’explica a través de diversos factors. Aquests en són alguns. 1. ¿Qui va dir melodrama? Una jove viuda no pot pagar un trasplantament de medul·la òssia per al seu fill de cinc anys, i el seu sogre es nega a ajudar-la perquè la culpa de l’accident de cotxe que el va deixar sense el seu fill; desesperada, li demana un préstec al seu cap, que accepta concedir-l’hi a canvi de sexe. Les innombrables dissorts provocades per aquesta premissa componen el gruix narratiu de ‘Las mil y una noches’ (2006-2009), la sèrie que va començar l’expansió de la ficció turca a tot el món; la primera que va triomfar a Espanya, titulada ‘Fatmagül’ (2010-2012), explica la història d’una jove que és víctima d’una violació grupal i posteriorment és obligada a casar-se amb un dels seus presumptes agressors; i la protagonista de ‘Mi hija’ (2018-2019), que actualment triomfa a Antena 3 en horari de màxima audiència, és una nena abandonada afectada d’un trastorn genètic que li provoca pèrdues de memòria. Segur que aquests tres exemples deixen clara la tendència de les ‘dizi’ a la hipèrbole melodramàtica, però per si de cas aquí n’hi ha dues més: a ‘Yasak Elma’ –en castellà ‘Fruta prohibida’–, tres dones que van estar casades consecutivament amb el mateix home adinerat, que acaba de morir, s’alien per tal de fer-se amb el control de la companyia del mort; i ‘Baraj’ –actualment en antena al seu país– explica la història d’un obrer amb el rostre desfigurat que sedueix una jove fent-se passar per una altra persona en una aplicació de cites i que, després de fer-se milionari i sotmetre’s a cirurgia plàstica, té un fill secret amb aquesta jove després d’haver-se casat amb la germana del seu marit. No, de debò. Sens dubte, aquesta capacitat per al contorsionisme argumental és el que atorga a les sèries turques bona part del seu poder addictiu. Els seus episodis són plens de grans revelacions de secrets familiars i relacions adúlteres llançades entre atacs d’ira o silencis gèlids, de mentides confessades al volant de cotxes esportius, riqueses que canvien de mans de la nit al dia i morts sospitoses que es ploren i cinc minuts després s’obliden. Si qualsevol de nosaltres estigués a la pell dels seus personatges, acabaríem desnonats. Ells perseveren. 2. La matemàtica del culebró Sí, el seu excés fulletonesc és excepcional, però al marge d’això les ‘dizi’ no inventen res. En la majoria dels casos, els seus plantejaments argumentals es basen en absoluts morals i arquetips narratius d’eficàcia provada. Aquí tenim, per exemple, el solter empedreït que va patir mal d’amor en el passat i per això s’hi tanca, la mare abnegada que es desviu pels seus fills i a causa d’això pateix mil malifetes; la història d’amor impossible entre dos joves procedents de classe diferent; el clàssic i infal·lible triangle amorós. I aquests embolics sentimentals són abordats amb el tipus sentit del decòrum i respecte als valors familiars que s’adapta també a un públic de diferent edat, estrat social i convicció religiosa. 3. La carn és feble Considerant que l’amor i el suc estan entre els seus ingredients essencials, fins a cert punt s’entén que l’èxit de les ‘dizi’ sovint sigui directament proporcional a l’atractiu físic dels seus intèrprets, i la veritat és que la majoria d’elles i ells no desentonarien en una passarel·la. L’èxit de ‘Love is in the air’, que Tele5 emet des de principis del 2021, ha llançat a l’estrellat mundial la seva parella protagonista: ella, Hande Erçel, va ser miss Turquia abans d’experimentar la fama gràcies a ‘Hayat: amor sin palabras’ (2016-2017), i recentment va ser escollida com la més guapa del món per una associació de cirurgians plàstics de Hollywood; ell, Kerem Bürsin, té un historial conjugal en què figuren diverses actrius –entre les quals, Serenay Sarikaya i Demet Ozdemir– i va camí de convertir-se en el galant més estimat del format. Però per això, almenys a Espanya, haurà de destronar l’inimitable Can Yaman, que es va convertir en ídol de masses gràcies a ‘Luna llena’ (2017) i ‘Pájaro soñador’ (2018-2019) i la visita del qual a Madrid a finals del 2019 va generar tal enrenou entre milers de fans que va exigir escorta policial. Yaman acaba de reaparèixer a Espanya a bord de ‘Matrimonio por sorpresa’, que emet Divinity. Les produccions televisives turques tenen tanta audiència i generen tants ingressos en publicitat que als seus productors els surt a compte invertir-hi el que faci falta, i ja se sap que els diners ben invertits llueixen molt. En aquest sentit, resulten especialment enlluernadores les ‘dizi’ d’època i, en concret, les dedicades a enaltir les glòries del passat otomà. ‘Resurrección Ertugrul’ (2014-2019), centrada en la vida del pare del fundador de l’Imperi i catalogada com l’alternativa turca a ‘Joc de trons’, ofereix vestits imponents, decorats opulents i escenes de batalla francament vistoses; i el mateix es pot dir d’‘El sultán’ (2011-2014), que arribarà a Espanya ben aviat, després d’haver sumat més de 500 milions d’espectadors a tot el món. Cardi B n’és fan. 4. Viatjar des del sofà Bona part de les telenovel·les turques no només situen moltes escenes en escenaris reals d’Istanbul sinó que, de fet, converteixen la ciutat en una protagonista més. I d’aquesta manera, ambientant-se en mansions increïblement sumptuoses en primera línia de mar i oferint monumentals vistes, s’han convertit en una eina de promoció turística de primer ordre. ‘Amor eterno’ (2015-2017) transcorre entre els barris de Yeniköy, situat a la vora europea del Bòsfor, i Üsküdar, envoltat de reserves naturals i cementiris; l’acció de ‘Pájaro soñador’ es desenvolupa al districte de Tuzla, popular gràcies als seus restaurants de peix; i el principal escenari de fons d’‘El sultán’ és el palau de Topkapi, que en el passat va ser centre administratiu de l’Imperi otomà i se situa entre la Banya d’Or i el mar de Màrmara. Les ‘dizi’, en altres paraules, ens donen l’oportunitat de conèixer Istanbul sense sortir de casa. Qui vulgui aconseguir un ‘pelza’ com el de Can Yaman, això sí, s’haurà de desplaçar físicament a la ciutat.

Telenovel·les turques: la fórmula de l’addicció televisiva

Demet Özdemir: la dama (feminista) del culebró ‘Mi hogar, mi destino’

Burak Özçivit: un galant turc fins i tot a la sopa

El més llegit