Des que va decaure la consideració de la monarquia com un règim en què, per herència familiar, algú, home o dona, es convertia en rei o reina per la gràcia de Déu, la legitimació del sobirà depèn només dels preceptes constitucionals i de la tradició. Alhora, l’arrelament del concepte de ciutadà, heretat de la Revolució Francesa, en substitució del de súbdit, va abundar en la transformació a Occident de les monarquies en un espai de poder merament representatiu, no consagrat o sense influx diví, tot i que l’entronització dels caps coronats s’acompanyi sempre d’alguna forma específica de ritual religiós i hagi sobreviscut a un anyenc manual d’usos socials.