Davant d’una cervesa doble a mig matí en una terrassa de Lavapiés, el barri madrileny on resideix, Ian Gibson (Dublín, 1939) recorre a la ironia per resumir la seva trajectòria de les últimes quatre dècades. «Algú em va explicar que no hi ha res com ser hispanista i viure a Suècia: tens serveis de luxe gratis, un sou fabulós, una pensió de somni i de tant en tant et porten a disfrutar del menjar espanyol i a fer entrevistes com a expert en el país», afirma, abans de rematar: «Aquesta vida deu ser fantàstica, però jo mai vaig voler ser un hispanista a distància, no hauria pogut escriure els meus llibres vivint en un altre país».