La revolta social és present en el cine des dels temps tan llunyans en què els personatges no parlaven i no hi havia so: la rebel·lió dels obrers en una societat futura a ‘Metròpolis’; la dels soldats descontents i el poble famolenc contra la repressió tsarista a ‘El cuirassat Potemkin’; les manifestacions en plena Gran Depressió castigades durament per la policia en una comèdia chapliniana com ‘Tiempos modernos’. La lluita de classes ha sigut un gran tema cinematogràfic, i la revolta des de totes les perspectives –social, estudiantil, antisistema, antibèl·lica– ha estat sempre present tant en l’anomenat cine polític com en l’obra dels autors més compromesos. L’actualitat a Hong Kong, Estats Units, Birmània, Xile o a la Barcelona tensada per l’empresonament de Pablo Hasél ens torna a la realitat del cine com a testimoni, quan vol, de la revolta permanent.