La moda busca (desesperadament) un aparador

És la segona cita de l’any i arriba gairebé tan accidentada com el 2020. Després de les desfilades d’alta costura al gener (virtuals, sense mòbils ni soroll), és el torn del ‘prêt-à-porter’ i les col·leccions tardor-hivern que es presentaran a Nova York, Londres, Milà i París fins al 9 de març. Les desfilades novaiorqueses comencen avui amb algunes novetats i (de nou) amb grans absències: Ralph Lauren, Calvin Klein, Marc Jacobs, Michael Kors i Tommy Hilfiger no seran a la setmana de la moda en un moment especialment complicat per a aquesta indústria, que lluita per mantenir la seva visibilitat i trobar el seu espai digital. El moment és excepcional, però Nova York fa molts anys que està a la corda fluixa: molts prefereixen mostrar el seu treball en altres dates per escurçar el temps entre la passarel·la i l’arribada a botiga, o fins i tot en entregues mensuals als compradors per mantenir viu l’interès del públic. Els Oscars, l’últim aparador En el passat hi van faltar també Donna Karan, Jeremy Scott, Alexander Wang, Proenza Schouler, Rodarte, Altuzarra, Telfar i Public School, que va deixar les desfilades per parlar més directament al consumidor. Fins i tot Tom Ford , president del Council of Fashion Designers of America, va canviar Nova York per Los Angeles el 2020: «En el meu paper al capdavant del CFDA la meva prioritat és posar el focus en la moda nord-americana. I no hi ha millor escenari al món que Los Angeles durant els Oscars». Pocs dies després d’aquell 9 de febrer, quan es van entregar els premis de Hollywood, el planeta va patir una gran apagada en forma de pandèmia que per al sector ha significat col·leccions inacabades, brutal descens de vendes, comerços tancats, distribució interrompuda, una creixent ansietat entre el sistema tradicional i el moment digital, absència de compradors en les setmanes de la moda i esborrament total dels seus aparadors. De fet, els Oscars van ser l’última gran alfombra vermella. Així que ara, a més de buscar nous aparadors, necessiten vendre més en mercats com la Xina, l’economia de la qual es recupera més ràpid que l’europea i l’americana. Així, després que el 2019 Tom Ford reduís la cita a cinc dies, entre les novetats d’aquest any destaca el Calendari de Col·leccions Americanes. «Aquesta iniciativa inclou tots els dissenyadors nord-americans, en el format i lloc que escullin per mostrar-les, tot i que Nova York continua sent el cor i ànima de les nostres presentacions», explica Ford. Una setmana que inclourà 16 creadors negres com ara House of Aama i Chuks Collins, i en la qual Jason Wu serà dels pocs que apostin per la passarel·la física. Wu va ser precisament un dels dissenyadors que va protagonitzar l’era Michelle Obama a la Casa Blanca. Seu va ser el vestit del ball inaugural el 2009 i aquella elecció d’un jove creador va ajudar un sector en plena crisi. Ara vivim un altre crac i la moda torna a mirar a Washington després del pas de Trump, quan Zac Posen i el mateix Ford es van negar a vestir Melania per les polítiques del seu marit. Avui la primera dama, Jill Biden; la vicepresidenta Kamala Harris i la seva fillastra, Ella Emhoff, perfilen un nou horitzó per a la indústria. Torna l’ala oest Torna l’ala oestHarrisaposta per marques emergents, nacionals i activistes com Kerby-Jean Raymond. «La meva feina no és per al consum blanc, perquè no puc parlar a una comunitat que no conec. En aquesta indústria s’han comprat mansions i iots apropiant-se de la creativitat de les minories urbanes, els negres i la comunitat LGTBI. Han fet fortuna amb nosaltres i mai s’han esforçat a representar-nos ni a parlar-nos», diu el creador de Pyer Moss, que lluita per combatre el racisme. També Jill Biden llança missatges amb el seu vestuari, com quan va vestir un abric morat, color del feminisme, del mexicà Jonathan Cohen, que abraça la sostenibilitat. Un altre aparador són els ‘talk shows’ televisius en els quals actrius i cantants llueixen peces de creadors com Teresa Helbig: Gwen Stefani va aparèixer amb un dels seus vestits en el programa d’Ellen Degeneres. I, sens dubte, les sèries són clau. Després de mesos de botigues tancades, vendes en picat i alfombres vermelles cancel·lades, la televisió és l’última esperança de la indústria per colar-se a les cases. Una gran finestra per a la moda, que veu en ‘Sexe a Nova York’ la tornada de la filla pròdiga. Tots volen vestir Sarah Jessica Parker i companyia en un projecte en el qual la moda és el quart personatge (amb permís de l’absent Kim Cattrall). Veurem qui apareix finalment i altres qüestions com talons versus vambes, la petició de PETA perquè no s’utilitzi pell autèntica i s’abraci a la sostenibilitat, la diversitat, la presència de dissenyadors negres o el nou ‘it bag’. Molta pressió per a una dissenyadora de vestuari que encara no s’ha confirmat (¿repetirà Patricia Field?). «En cada nou projecte contactem amb l’equip», diu a ‘The Guardian’ la relacions públiques Daisy Hoppen, que treballa per a la dissenyadora Molly Goddard: seu és l’espectacular vestit rosa que llueix Jodie Comer a ‘Killing Eve’. La tele és un mitjà poderosíssim: les peces apareixen a les xarxes en segons i les imatges fan la volta al món. Com a ‘The Undoing’ (HBO), amb el vestit de Givenchy i l’abric verd creat per la danesa Signe Sejlund per a Nicole Kidman. O l’armari de les protagonistes de Big little lies, que vesteixen d’Alaia, Ralph Lauren, Hermès, Levi’s, Patagonia, Barbour... ‘The Crown’, el vestuari del qual ha merescut una exposició virtual al Museu de Brooklyn junt amb un altre títol de Netflix, ‘Gambito de dama’, ha servit amb safata a Warm & Wonderful la possibilitat de reeditar el famós jersei d’ovelles de Lady Di que ven per 250 euros (Zara i Oysho n’han llançat versions ‘low cost’). Finalment, a ‘Emily in Paris’ (amb dos ex-‘Sexe a Nova York’: el creador Darren Star i l’estilista Patricia Field) hi ha hagut una mica de tot. Lilly Collins es passeja per la capital francesa com un pollastre sense cap vestit de Chanel, Marc Jacobs, Off-White i Kenzo en un exercici que ningú entén però que deixa veure molta roba del passat, present i futur.

La moda busca (desesperadament) un aparador

La passarel·la de Nova York arrenca amb absències notòries

La indústria s’encomana a la tirada de la televisió i de la nova Casa Blanca

El més llegit