Potser poques escenes sintetitzin millor aquesta comunió ecumènica entre els nous temps, l’Església catòlica i la societat de l’espectacle que quan el pontífex aristòcrata, jonqui i turmentat de ‘The new pope’ surt a la plaça de Sant Pere i, en el seu últim àngelus, proclama que per fi ha arribat l’hora dels exclosos i els menyspreats del món. «Com vosaltres, jo també ho recordo tot –declama un afligit John Malcovich amb uns coquetons mocassins vermell màrtir d’aquell papa «de porcellana» que és Joan Pau III–. No hi ha lloc per a vosaltres, ens van dir amb el seu silenci. Però ara sabem que el nostre lloc és aquí. Tots nosaltres som miserables desastres als quals Déu ha unit per formar una gloriosa església. ¡Nosaltres som l’Església!». Convindran que la relectura de la benaventurança «dels últims seran els primers» avui no podria sonar més ‘queer’.
L’altar pop: el (sucós) filó de la religió en les sèries
La ficció manté un diàleg cantellut amb la tradició catòlica en produccions com ‘The new pope’ i ‘Fleabag’. Els experts apunten que l’espiritualitat tindrà un paper més destacat a la televisió post-Covid
PELICULA THE YOUNG POPE
Temes:
El més llegit
- Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit