Gloria Steinem: darrere dels passos de «la feminista més famosa del món»

«Hi haurà accés lliure a bons llocs de treball i un salari decent per als mals llocs de treball que les dones han estat exercint, entre aquests el treball domèstic [...]. Les dones ocuparan la meitat dels càrrecs electes del país, i la presidència de tant en tant, i llavors els problemes de masclisme s’hauran reduït enormement [...]. Les dones solteres tindran dret a continuar sent-ho sense que se les ridiculitzi [...]. A les lesbianes i els homosexuals ja no se’ls negarà la possibilitat de casar-se legalment». Quan Gloria Steinem va escriure a les pàgines de la revista ‘Time’ sobre un futur sense desigualtat de gènere, l’agost de 1970, segur que era conscient que fer-ho realitat no seria tasca fàcil ni ràpida; no podia tenir cap dubte que faria falta molt temps per aconseguir-ho. No obstant, probablement no podria imaginar que 50 anys després ella mateixa continuaria situada al capdavant d’aquesta lluita no resolta, encara coneguda informalment com la ‘feminista més famosa del món’, i convertida tant en icona de la cultura pop com en motiu de diversos homenatges en forma de ficció. Infància nòmada I si la seva figura era només part d’un repartiment coral a ‘Mrs. America’, la sèrie estrenada mesos enrere a HBO i centrada en les batalles feministes que van tenir lloc als Estats Units a principis dels 70, ara és protagonista absoluta de ‘The Glorias’, biopic que repassa la seva vida des de la infància i ret homenatge a la seva batalla contra les expectatives imposades sobre les dones en assumptes com l’ocupació, la sexualitat o els drets reproductius. Protagonitzada per actrius com Alicia Vikander –que encarna Steinem a l’inici de la seva adultesa– i Julianne Moore –que li dona vida en els seus anys de maduresa–, la pel·lícula arriba a Espanya divendres. La infantesa és una època capital en la seva biografia. La va passar durant els anys de la Depressió, obligada a practicar el nomadisme al llarg dels EUA perquè el seu pare, Leo, era patològicament incapaç de mantenir-se en un mateix lloc prou temps per arrelar-hi. Com a conseqüència, la seva mare, Ruth, va patir greus danys psicològics que es van prolongar fins a molt després del seu divorci. Una vegada i una altra la petita Gloria va ser testimoni del menyspreu amb què els metges menystenien la malaltia de la seva progenitora i així, molt abans de descobrir el feminisme, es va adonar de com de difícil ho tenien les dones en aquest món. Així ho recorda ella mateixa al llibre de memòries ‘Mi vida en la carretera’, el text en què es basa ‘The Glorias’. Militància i periodisme Steinem es va iniciar en la militància a través del periodisme, i el seu primer article de relleu va ser un reportatge per a ‘Esquire’ sobre l’anticoncepció; era el 1962 i la píndola començava a estar en boca de tothom, tot i que passaria una dècada més abans que estigués disponible per a totes les dones sense importar el seu estat civil. Va ser un any després, això sí, que va portar a terme la investigació que va marcar la seva reputació durant anys: durant un mes es va mantenir encoberta al Club Playboy de Nova York, exercint de ‘conilleta’ per indagar en l’explotació i l’assetjament sexual a què les dones eren sotmeses en l’imperi de Hugh Hefner. Convertida en una cosa semblant a una celebritat, va iniciar una col·laboració amb el setmanari ‘The New York Magazine’ de la qual van sorgir articles sobre assumptes com l’avortament il·legal –ella mateixa, confessaria anys després, es va sotmetre a un avortament el 1957– i la intersecció entre el sexisme i el racisme, i que va culminar el 1972 amb el naixement d’una nova revista. Cofundada per Steinem amb altres activistes com Dorothy Pitman Hughes i Mary Peacock, durant 15 anys ‘Ms.’ va ser lectura obligada per a dones progressistes, l’espai on es discutien qüestions que altres publicacions consideraven tabús. Atacs de tots els fronts Llavors Steinem era objecte favorit d’atacs per part de l’esquerra i la dreta i d’homes i dones, i ho va continuar sent durant molt temps després. Se la qüestionava fins i tot des d’alguns sectors de l’activisme, que la veien massa atractiva i glamurosa com per ser genuïna –‘Newsweek’ la va anomenar «la nina Barbie de la contracultura»–. Les divisions en el si del feminisme eren tals, de fet, que se la considera en part responsable del fracàs de l’Esmena d’Igualtat de Drets (ERA), projecte legislatiu que havia de revocar més d’un miler de lleis que emparen la desigualtat de gènere als EUA i que, malgrat els esforços de l’activisme dels 70, encara segueix a l’espera de ser aprovada. Immune a les crítiques, particularment virulentes a principis dels 90 arran de la seva relació amb el magnat immobiliari Mort Zuckerman –molts van considerar hipòcrita que una defensora d’ideals progressistes se n’anés al llit amb un ric capitalista–, Steinem ha passat les últimes quatre dècades viatjant de forma constant pel món promovent la seva causa. I arribat el moment, s’ha convertit en exemple per a la nova onada feminista sorgida amb el MeToo, i en un recordatori de tot el que al moviment per la igualtat li queda per fer.

Gloria Steinem: darrere dels passos de «la feminista més famosa del món»

Alicia Vikander i Julianne Moore protagonitzen una pel·lícula basada en les memòries ‘Mi vida en la carretera’

El més llegit