De l'ensorrament a la pandèmia

Trenta anys després de l’explosió de Borrell, les actuacions d’emergència integren protocols per a l’impacte psicològic de les vivències traumàtiques. L’assistència a les víctimes comporta diagnosticar i acompanyar en aquests primers moments de desorientació i dolor. És un recolzament fonamental. Ara bé, la integració d’una gran pèrdua és un procés que necessita més temps. El que passa és que «hi ha dols que s’elaboren magníficament i d’altres que es queden congelats», explica la psicòloga i directora de Cultura Emocional Pública Mireia Cabero. ¿Com sabem que un dol no s’ha tancat? «Quan molt temps després algú toca el tema i t’afecta, o passa una tonteria que no té res a veure i en aquell moment emergeix tot el dolor traumatitzat». Quan la tragèdia i, per tant, el dol és col·lectiu, la dinàmica del grup incideix en com cada persona tanca aquella etapa. «Les emocions es contagien i es retroalimenten, de manera que, si jo intento superar-ho, però el col·lectiu no hi dona importància –perquè no n’ha pres consciència, perquè ha volgut evolucionar sense fer el dol que tocava–, llavors és molt difícil fer aquest procés». Per l’experta, el camí és acompanyar en el que anomena reparació col·lectiva del dolor. Plorar, treure la ràbia, ser escoltat... Hi ha moltes maneres de donar sortida al mal emocional i han d’oferir-se els espais que els afectats necessitin amb la seva col·laboració. No té res a veure amb el fet de recordar periòdicament les víctimes. «El record no és reparació del dolor –aclareix Cabero–, el record és honrar col·lectivament, és diferent». Gestionar les mateixes emocions, reconèixer i integrar les pèrdues, empatitzar amb d’altres i saber acompanyar-los són els ingredients per a una societat emocionalment equilibrada. No obstant, ocupar-se de la interioritat de les persones no ha estat en l’agenda pública fins recentment: el benestar mental està inclòs en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 2030 de les Nacions Unides, als quals s’han compromès els països signants. Lliçons del 17-A Un primer pas és detectar situacions en què la ciutadania necessita algun tipus de recolzament. L’atemptat del 17 d’agost del 2017 a Barcelona va activar els ressorts municipals. Després de la intervenció d’emergència, es va detectar por, «per no dir pànic», afirma Pilar Solanes, directora del programa de salut mental de l’ajuntament, de part de la ciutadania pròxima a on va ocórrer la matança. El consistori va dissenyar diverses actuacions, entre aquestes, preparar les persones que estan més en contacte amb la comunitat «per reconèixer el malestar, perquè de vegades, si no preguntes directament a la gent, s’ho calla, i després per saber què fer amb aquest». Examen mundial Però, sens dubte, el gran examen mundial està sent la pandèmia, que ha accelerat els projectes previstos creant plans de xoc i reajustant-los amb els anuncis periòdics de les mesures governamentals. En un primer moment, es van crear o van ampliar línies de telèfon d’ajuda ateses per psicòlegs i voluntaris per atendre tant qualsevol ciutadà com col·lectius específics. Però, precisament, l’aïllament forçat durant el confinament és una prova molt dura per al benestar mental. Les vitamines per a la salut emocional impliquen relacionar-se, parlar, tocar-se. Al tancament s’hi afegeixen la pèrdua de feina, situacions de convivència complicades, la cura de persones dependents, la por de la malaltia, la incertesa pel futur... La pandèmia posa a prova la capacitat de resiliència, de sobreposar-se a les adversitats, tant de cada individu com dels col·lectius, perquè ningú no viu aïllat. Ciutats resilients La directora de Cultura Emocional Pública és rotunda: «Les ciutats han de construir resiliència ciutadana i resiliència institucional, no hi ha més». La ruta per aconseguir-ho, afirma, és detectar els bons hàbits resilients que falten i potenciar-los a través dels agents comunitaris i «dels diferents lideratges que acompanyen la ciutadania dins d’una ciutat». Això inclou tots els entorns, des d’una escola fins a una empresa, passant per una entitat cívica o una comunitat de veïns. Treballant en aquesta línia, l’ajuntament va publicar a l’agost una pàgina web de recursos i activitats ‘online’ per a la ciutadania. Cabàs Emocional ha tingut unes 16.500 visites des d’aleshores. Segons Solanes, l’objectiu és continuar ampliant-ho tant en continguts com en activitats, que també seran presencials. Aquestes eines generals s’afegeixen a la resta d’accions dissenyades en col·laboració amb les taules de salut mental presents a gairebé tots els districtes. Una de les iniciatives és la creació de grups per a acompanyament en el dol. De moment, han posat en marxa un pilot. Fer un dol és bàsic per al benestar emocional, perquè, «quan queda impacte emocional durant molt temps, després apareixen malalties mentals», conclou Cabero.

El més llegit