Helen Reddy va viatjar a Nova York el 1966, després de guanyar un concurs televisiu a Austràlia i així obtenir la possibilitat de gravar un disc amb la productora musical Mercury Records. Quan hi va arribar, acompanyada de la seva filla i carregada amb una maleta i 235 dòlars a la butxaca, la discogràfica se la va treure de sobre; al seu catàleg, li van dir, ja hi havia moltes veus femenines. Durant els següents quatre anys, mentre patia el rebuig d’una trentena de companyies abans que Capitol Records li oferís un contracte, poc podia imaginar que el 1972 arribaria al número 1 en les llistes d’èxits i es convertiria en una icona feminista de l’època. El títol de la cançó que li va proporcionar tot això, ‘I am woman’, és també el del ‘biopic’ que ara arriba a la cartellera; aquí es recorden els primers 20 anys en la carrera de Reddy, morta fa poc més d’un mes als 78 anys –la cantant va viure durant dècades afligida de la malaltia d’Addison–, i es retrata el seu tòxic matrimoni amb Jeff Wald, que també era el seu agent i addicte a les drogues.