Samuel Paty era professor d’Història i Geografia a l’escola Bois-d’Aulne, a Conflans-Sainte-Honorine, un tranquil municipi residencial als afores de París, un barri sense excessos ni històries de violència. El mestre, encarregat d’impartir una classe d’educació cívica sobre la llibertat d’expressió, va escollir les caricatures del profeta Mahoma publicades pel setmanari satíric ‘Charlie Hebdo’ per il·lustrar la seva lliçó, basant-se en el principi republicà del «laïcisme», pilar de l’ensenyament públic francès. Però l’esmentat fonament no el va deslliurar de la campanya d’assetjament i demolició, capitanejada pel pare d’una alumna indignat per l’estratègia pedagògica del mestre, que va desembocar en la seva tràgica mort: decapitat per un jove txetxè «en nom d’Al·là, el tot misericordiós», el 16 d’octubre.
ELS RESSONS DE L'ATEMPTAT CONTRA SAMUEL PATY
Ser profe a l'extraradi
Els docents francesos assenyalen les retallades socials i l'abandonament per part del Govern com els principals problemes de l'educació a les 'banlieues' de París
zentauroepp55500291 file photo people gather at the place de la republique in p201027172955 /
Temes:
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"
- ¿I ara què, Joan?