Els cop de volant d’aquest 2020 tan improbable han portat Isabella Rossellini fins a un assumpte també altament insòlit. ¿Pot ser el funcionament de la vagina d’un ànec –pel que sembla, un sorprenent laberint de canals– l’argument d’un espectacle? Doncs, contra tot pronòstic, sembla que sí. Sobretot si, com Rossellini, estàs de tornada de gairebé tot i, per pura diversió, et muntes un xou còmic per streaming des de la teva granja de Long Island, en què parles de la sexualitat dels animals –espòiler: les potes rebutgen el semen dels mascles que no els agraden– perquè consideres que poques coses hi ha més genuïnament humanes que «compartir el riure», el coneixement i els misteris de la vida.