Ocultes darrere del pseudònim

Charlotte Brontë, autora de ‘Jane Eyre’ i coetània de George Eliot, va explicar el 1850 que ella i les seves germanes van decidir escriure sota pseudònims que semblaven masculins perquè tenien “la vaga impressió que les escriptores eren susceptibles de ser jutjades amb prejudicis”. Tanmateix, aquest no és l’únic motiu per emmascarar la pròpia identitat. També existeixen raons d’índole personal, polític, experimental i comercial. Els prejudicis de gènere van ser determinants en la decisió de Caterina Albert de firmar com a Víctor Català, després que el 1898 guanyés els Jocs Florals amb ‘La infanticida’, un text de temàtica molt dura que va escandalitzar el jurat en revelar-se la seva autoria femenina. Com a Víctor, se sentia més “lliure i segura”. Tanmateix, a aquests prejudicis d’una cultura dominada per homes, se li sumen motivacions polítiques en el cas de l’espanyola Cecilia Böhl de Faber, que defensava idees progressistes i era considera una excèntrica. En la mateixa situació estava Olive Schreiner, una autora victoriana nascuda a Sud-àfrica que va denunciar l’imperialisme i el racisme. La seva primera novel·la, ‘Historia de una granja en África’ (1883), es va publicar originalment sota el nom de Ralph Iron. També la francesa George Sand va anar molt més enllà i es vestia d’home per denunciar la discriminació de la dona. La danesa Karen Blixen va publicar la seva primera novel·la, ‘Siete cuentos góticos’ (1934), com a Isak Dinesen per evitar l’excessiva publicitat. “No vull que la gent vingui i em pregunti coses com: ‘Què volies dir amb això?’”, va escriure. Avançant el temps, trobem autores com la nord-americana Sylvia Plath, que en la primera edició de ‘La campana de vidre’ (1963) va utilitzar un pseudònim femení, Victoria Lucas, perquè temia que el satíric retrat que feia de la mare de la protagonista afectés la seva pròpia mare, com així va passar. La també nord-americana Joyce Carol Oates, autora de més de 50 llibres, va decidir firmar com a Rosamond Smith quan va publicar la novel·la de misteri psicològic ‘La vida de los gemelos’ (1987). La polèmica que es va desencadenar en conèixer-se la veritable autoria de la novel·la va fer que mai no tornés a utilitzar pseudònim. Indagació Un cas curiós és el de la britànica Doris Lessing que, el 1984 i sent ja arxiconeguda, va escriure dues novel·les com a Jane Somers per comprovar quines diferències hi havia entre publicar amb una firma famosa o com una autora novella. J. K. Rowling va utilitzar inicials en la sèrie de ‘Harry Potter’ per no desanimar els seguidors del gènere fantàstic, acostumats a l’autoria masculina. A més, el 2013 va publicar un ‘thriller’ com a Robert Galbraith. El motiu? “Volia treballar sense la pressió de la fama i les expectatives”. I finalment destaca la veïna de Madrid María del Carmen Rodríguez del Álamo Lázaro, que ha venut prop de dos milions de novel·les romàntiques com a Megan Maxwell per òbvies raons comercials.

El més llegit