La nova 'it girl' del terror es diu Victoria Pedretti

Era el 30 d’octubre de 1978, la vigília de «la nit més terrorífica de l’any», quan els cines van donar la benvinguda a ‘Halloween’, la pel·lícula. Som davant el naixement d’un fenomen, i no només perquè és el film iniciàtic del gènere slasher, sinó perquè acabava de néixer una estrella, Jamie Lee Curtis, l’‘it girl’ del terror del moment. Potser no va ser la primera (abans, per exemple, hi va haver Marilyn Burns, de ‘La matança de Texas’), però sí la més icònica. La seva actuació va ser tan magnètica que la gent volia més de les seves ganyotes i crits: va arribar a aparèixer en cinc seqüeles de la pel·lícula i va protagonitzar més terror, com ara ‘La boira’, ‘Prom Night’, ‘El tren del terror’, i, fins i tot, la paròdia ‘slasher’ de Ryan Murphy, ‘Scream Queens’. Va pavimentar el camí per a les que la van seguir, com Sigourney Weaver (‘Alien’), Heather Langenkamp (‘Malson a Elm Street’), Courteney Cox (’Scream’) i Victoria Pedretti, l’última en unir-se a aquest ‘hall’ de la fama. Pedretti és l’‘it girl’ del terror del moment, de la mà de Netflix. Acaba de protagonitzar l’aposta de la plataforma per apropiar-se del Halloween d’aquest any, ‘La maldición de Bly Manor’, la segona entrega de la saga ‘The haunting’, que el 2018 va presentar la seva predecessora, ‘La maldición de Hill House’, en la qual també apareix. A aquests projectes, de terror més convencional, se suma el seu paper de protagonista en la segona temporada del ‘thriller’ ‘You’, encarnant l’objecte romàntic del psicòpata Joe Goldberg, amb una actuació amb un registre molt similar a què tindria qualsevol protagonista de ‘slasher’, i el seu paper com a acòlita de Charles Manson a ‘Érase una vez en Hollywood’, de Tarantino. Víctima de l’ansietat La clau del seu recent èxit és que ha sabut encarnar el que busca el terror anti-‘blockbuster’, una por molt més psicològica, en què l’ensurt no rau en el ‘poltergeist’ sinó en l’ansietat de qui el viu, «i jo la pateixo constantment», va dir l’actriu a la revista ‘Bustle’. Es considera víctima de l’ansietat, el «mal de la seva generació» (amb 25 anys, una mil·lennista tardana), com la defineix, i per això ha entès bé com transmetre el «focus del terror» d’aquestes històries. Segons Pedretti, les produccions en què ha participat no intenten espantar l’espectador trencant la quarta paret, com fa la típica pel·lícula de por, a l’estil d’‘Annabelle’. Al contrari, vol que empatitzis tant amb el seu protagonista que comparteixis la seva ansietat. Per exemple, l’escena del film de Tarantino en què Brad Pitt, durant uns incòmodes minuts, s’encara amb els adolescents de Manson, generant un nus al coll perquè el fràgil silenci podria esclatar en una matança. Però, per molt dur que sigui per a l’espectador, per a l’actriu és encara pitjor, o això promet. Assumir aquests rols protagonistes, per a Pedretti ha sigut posar-se davant un mirall i obrir la porta a tota mena de pors, inseguretats i ferides emocionals, especialment a ‘Hill House’. La sèrie, que utilitza el sobrenatural per explorar els traumes personals, li va provocar molta ansietat a l’haver d’endinsar-se tantes vegades en l’espiral de bogeria del seu personatge. El mateix amb ‘You’, que li va reafirmar les seves inquietuds: «Em vaig obsessionar amb aquestes virtuts que podrien haver arribat a ser tòxiques». Aquestes sensacions són semblants a la síndrome de fatiga emocional que pateixen els psicòlegs. Tant exposar-se a aquests mals, esgota. I per això es va passar tota la quarantena buscant pau interior, «fins i tot em vaig apuntar al curs de ser feliç de Yale», recorda a ‘Bustle’. Creu que és «el preu a pagar» per convertir-se en una ‘it girl’ del terror, i més encara amb una carrera tan curta: «Una salut emocional molt fràgil».

El més llegit