Eleccions als EUA: El tortuós camí fins al 20 de gener (com a mínim)

Fa mesos que els experts, acadèmics i estrategs de les campanyes calculen i preparen escenaris del que pot passar als EUA. El caos apareix en molts d’ells. També la incertesa. Perquè l’esmena 20 de la Constitució és cristal·lina sobre el fet que el mandat d’un president «ha d’acabar» a les 12.00 del migdia del dia 20 de gener, però la llei electoral de 1887 que guia els passos previs i que els experts defineixen com a «enrevessada i impenetrable», confusa i espantosa i «un aiguamoll d’ambigüitat», no permet assegurar que llavors hi haurà només un candidat que es presenti a agafar el relleu. La primera data clau en el procés després de les eleccions és el 8 de desembre. Aquesta és la data que aquest 2020 està marcada per llei perquè els estats enviïn els seus resultats definitius, assegurant la reunió dels electors del col·legi electoral que aquest any es reuneixen a cada capitoli estatal el 14 de desembre. Però perfectament pot passar que hi hagi estats que aleshores no hagin acabat de comptar, ja sigui per retards davant l’allau de vots per correu, ja per les demandes que es donen gairebé per segures. I s’obre la primera gran esquerda. Seria possible que els governs estatals decidissin els seus propis electors, evidenciant encara més un dels problemes democràtics del sistema de col·legi electoral, que eludeix l’elecció directa. I tampoc es pot descartar, per buits legals, que als estats on les legislatures i el governador són de diferents partits acabin enviant dos electors diferents. En quatre dels estats frontissa clau (Pennsilvània, Michigan, Wisconsin i Carolina del Nord) els republicans controlen legislatures i els governadors són demòcrates. Més interrogants A partir d’allà, la pilota quedaria en mans del Congrés, on, segons estipula la llei de 1887 les dues cambres han de tenir el 6 de gener la seva sessió conjunta per certificar el col·legi electoral. Els escenaris que s’obren allà no estan menys plens d’interrogants. En una de les hipòtesis, la presidenta de la Cambra Baixa podria arribar a assumir la presidència en funcions el 20 de gener, però amb Trump i Biden reclamant-la també. No és estrany que hi hagi vertigen davant el potencial d’una crisi constitucional que s’ha vorejat abans dues vegades en la història. El 1876 es va evitar dos dies abans de la data marcada per a la presa de possessió quan el demòcrata Samuel Tilden va abandonar la baralla amb el republicà Rutherford Hayes, però va ser, en paraules del professor Lawrence Douglas, «una catàstrofe que es va evitar amb un desastre». Hayes va haver de pactar la retirada de tropes federals del sud amb què els republicans protegien els drets dels esclaus negres emancipats i posar fi a la Reconstrucció. Al Gore va llançar la tovallola L’altre antecedent es va viure el 2000. Se sol recordar que va ser el Tribunal Suprem el que va acabar decidint finalment que George Bush, per 537 vots, era el guanyador, però en la lletra petita qui va evitar el que pot passar ara va ser Al Gore, que va optar per no continuar utilitzant les eines constitucionals que tenia a la seva disposició. Gore era un institucionalista, com ho és Biden, i va decidir anteposar l’estabilitat del país. Aquesta vegada les coses són diferents. «No hi ha cap opció que ningú digui en algun moment que és millor per al país que acceptem, ens rendim i després intentem guanyar al cap de quatre anys», ha dit un veterà demòcrata a ‘The New Yorker’. «Ningú pensa que es pugui sobreviure a quatre anys més de Trump. La campanya pensa que aquesta és una batalla existencial».

Eleccions als EUA: el sinuós camí fins al 20 de gener

El més llegit