Charles Chaplin i Adolf Hitler van néixer gairebé alhora: el primer el 16 d’abril de 1889 i l’altre quatre dies després. Tots dos van deixar enrere la pobresa i l’abandonament per arribar al poder i la prominència i, tot i que de maneres radicalment diferents, també tots dos es van erigir en símbol de les idees, els sentiments i les aspiracions de milions de ciutadans corrents. Si a tot això hi afegim la inqüestionable semblança física que –pel mostatxo– el Führer guardava amb l’‘alter ego’ cinematogràfic de Chaplin, Charlot, queda clar que eren figures pertorbadorament simètriques. D’aquesta correspondència era molt conscient el geni britànic quan va dirigir i va protagonitzar la seva pel·lícula més cèlebre, ‘El gran dictador’, estrenada ara fa 80 anys (tot i que a Espanya no es va poder veure fins al 1976, després de la mort de Franco).