Crisi climàtica: I jo, ¿què puc fer?

L’orquestra del ‘Titanic’ ressona al cap dels més conscienciats amb la crisi ambiental. El barco s’enfonsa i la música segueix. L’emergència climàtica i el col·lapse de la biodiversitat amenacen de modificar el nostre entorn. Però la política i l’economia miren a una altra banda o fan curt. Cada vegada més gent se sent obligada a actuar en primera persona. «Després d’uns anys escrivint sobre medi ambient, t’emportes l’ansietat a casa teva. M’enfadava perquè la meva parella havia comprat fruita de Sud-àfrica. M’amargava la palla de plàstic al vi negre d’estiu. M’entrava frustració si em regalaven una samarreta de ‘fast fashion’» explica Irene Baños, periodista ambiental establerta fins fa poc a Alemanya i autora d’‘Ecoansias’, que acaba de publicar Ariel. «És una dissonància cognitiva que ens passa a molta gent. Actuem de forma diferent al coneixement que tenim i ens sentim culpables», afirma Andreu Escrivà, divulgador ambiental i autor de ‘Y ahora yo qué hago’, que acaba de sortir en edició de Capitán Swing. Els dos llibres responen a la creixent ‘ecoansietat’. «No podem atabalar-nos amb tot el que hauríem de fer. Tenim vides complexes i altres preocupacions. El millor és agafar unes parcel·les concretes i intentar millorar aquí. I quan hem progressat en una, llavors passem a una altra», aconsella Escrivà. Els canvis individuals tampoc són la panacea. «Durant el confinament, amb el màxim de contenció individual, el sistema va continuar generant el 80% de les emissions habituals. Si hi afegim les emissions que es poden estalviar canviant estils de vida, no superarien el 25% del total. Les decisions individuals sumen, però són les col·lectives les que transformen», afirma el divulgador ambiental. Ser conscient d’aquests límits, no eximeix d’actuar. «No existeix un dia ideal, perfectament sostenible. No val la mateixa solució a Almeria i a Bilbao. Però accions adaptades a la realitat de cada un poden tenir un impacte», afirma la periodista. Aquest suplement dona algunes d’idees per començar a canviar el dia a dia. 7.00 HORES Em rento amb sabó a granel, millor que amb un pot d’un sol ús. Utilitzo productes sense microplàstics. (Nota mental: donar suport a associacions de consumidors que exigeixin transparència a les etiquetes) Trio roba segons la meteorologia, per no dependre de la climatització. Faig servir la roba tot el que puc i l’arreglo abans de tirar-la. Si no té microfibres de plàstic, millor. (Nota mental: ¿com hauria de ser el comerç i el treball perquè la roba fos més insostenible?) Esmorzo llet vegetal, millor que de vaca. Vaig a la feina a peu, amb bicicleta o amb transport públic. O comparteixo cotxe i condueixo de forma eficient. (Nota mental: ¿quins candidats a l’alcaldia volen fomentar la mobilitat sostenible?) Els canvis quotidians plantegen preguntes. «A través d’aquestes accions ets capaç d’adonar-te del problema estructural. Si vols anar en bici o comprar sense plàstic, t’adones dels obstacles», observa Baños. «El canvi climàtic està en tot. Quan et fas preguntes sobre la roba o el menjar, acabes pensant com es produeixen i es transporten», afirma Escrivà. Aquí treu el cap la primera trampa. «No serveix de res menjar un aliment ecològic importat d’un hivernacle de l’altra punta del món. Tampoc comprar roba de material reciclat, si l’empresa que la produeix canvia de models a tota velocitat. O que continuem tirant un munt de plàstic, tot i que separem bé a quines escombraries. El problema del consumisme és no pensar abans de comprar», diu Baños. El consumisme ‘ecològic’ reemplaça uns productes per d’altres sense grans millores. A més, apaivaga la consciència i desincentiva les reivindicacions. El reciclatge és molt important, però gasta energia i la majoria dels rebutjos se n’escapen. No es tracta de consumir diferent, sinó de consumir menys i tirar menys (especialment menjar) 9.00 hores A la feina, utilitzo la climatització a una temperatura raonable. ¿És imprescindible portar americana i pantalons amb la calor que fa? ¿Puc substituir viatges amb avió per videoreunions? A mig matí em menjo un entrepà embolicat amb la bossa reutilitzada dels cereals de l’esmorzar. Bec aigua d’una cantimplora omplerta a l’aixeta. Prenc el cafè en una tassa. En les converses, no amago el meu interès pel medi ambient. (Nota mental: si ningú beu de l’aixeta, la qualitat de l’aigua anirà empitjorant) A l’informar-me, fujo de cortines de fum i em fixo en el que més importa. Estic subscrit a un mitjà que presta atenció a les qüestions mediambientals. Per dinar menjo menys carn, especialment si és de vaca. M’emporto les sobres per al sopar. (Nota mental: recolzar aquell grup del barri que recull el menjar que els supermercats tiren) «L’acció individual no és individualisme. El que fem no importa només en la nostra parcel·la individual. Els comportaments s’estenen per imitació», comenta Escrivà. «Al portar els temes mediambientals a la sobretaula, de vegades reps burles, però deixes una llavor. Jo venia d’Alemanya a Espanya amb autobús i la gent em preguntava: “¿I això per què ho fas?” Així, començaven a pensar-hi», relata Baños. Una altra trampa és convertir-se en una espècie d’ermità. El neoliberalisme verd circumscriu la responsabilitat a la nostra parcel·la, per desanimar les transformacions col·lectives profundes. Però hi ha victòries legals, polítiques i veïnals, que també depenen de nosaltres. «L’important és buscar persones amb interessos semblants. Agrupar-se. I votar. A Alemanya, per exemple, el partit verd ha crescut perquè respon a una demanda social», explica Baños. 17.00 HORES Recullo els nens a l’escola i vaig a comprar. Porto una llista per comprar el que cal i prou. Compro productes de temporada, de proximitat, amb poc embolcall o a granel. M’emporto bosses de tela i ‘tuppers’ per transportar-los. (Nota mental: ¿com podria ser més fàcil reconèixer els productes més sostenibles? ¿quines regles facilitarien que els seus preus fossin més barats?) Porto un electrodomèstic espatllat a reparar-lo. Deixo els nens amb la meva parella i vaig a una reunió d’una entitat en què participo. «L’estil de vida que es percep com a sostenible, com menjar ecològic o conduir un cotxe elèctric, és car. El que és realment sostenible, com consumir menys, de proximitat, de temporada, no ho és, en termes de diners. Sí que ho és en termes de temps», observa Escrivà. Anar caminant a la feina, planificar la compra, cuinar menjar fresc, viatjar amb tren en lloc que amb avió... Tot això requereix temps. Una setmana laboral de quatre dies donaria com a resultat menys emissions, segons Escrivà. Mentre això no passi, una vida sostenible és més fàcil per als qui poden «comprar» temps. ¿És possible que s’acabin culpant els que mengen hamburgueses cada dia o viatgen amb el seu cotxe atrotinat, perquè no tenen cap més opció? «És cert. El mateix menjar porqueria que genera la relació entre obesitat i pobresa també és dolent per al planeta. Però això ha de canviar. No pot ser que aquest menjar sigui més barat o que viatjar amb avió sigui més barat que amb tren. Cal internalitzar els costos ambientals amb una fiscalitat verda», respon Baños. 20.00 HORES Cuino just el que necessitem, prioritzo proteïnes vegetals com els llegums i aprofito les sobres. Pregunto als meus fills si han parlat del canvi climàtic a l’escola. Separo bé les deixalles i em pregunto què podria evitar consumir. (Nota mental: ¿quins partits proposen impostos als productes d’un sol ús?) Planifico les vacances buscant destinacions a què es pugui arribar amb transports alternatius a l’avió. (Nota mental: ¿què opina el partit que voto sobre les subvencions a les companyies aèries? ¿I que no paguin impostos sobre el combustible?) Abans d’anar a dormir, desendollo els aparells electrònics i corro les cortines per aïllar la casa. (Nota mental: passar-me a un proveïdor d’energia neta o autoproduir-la) Mentre alguns pateixen ecoansietat, d’altres no renunciarien mai al seu cotxe, a una escapada en vol ‘low cost’ o a comprar tonteries durant el Black Friday. ¿Com convèncer-los? «Es parla poc de com ho passarem, de malament, si no canviem. Quantes feines es perdran, quantes malalties arribaran. L’enorme mal en l’agricultura i en el turisme», respon Baños. Escrivà veu una altra via. «Hi ha moltíssima gent que no està a gust amb la seva vida, que veu el món mal muntat, que té poc temps... Una vida més sostenible seria més calmada. Si es fes el canvi, la gent ja no voldria tornar enrere», conclou.

El més llegit