Elena Ethel, ‘Elly’, Schlein s’acomoda davant d’una paret taronja per la qual demana disculpes, somriu d’orella a orella, i continua parlant sense perdre un minut. Té una conversa àgil, els ulls marrons i atents, expulsa un mar d’idees, aclariments, reafirmacions. Un oceà de paraules que deixa anar sense perdre el fil –i tornant-hi, quan la interlocutora la distreu i ella vol insistir a reafirmar el seu pensament–, amb respostes molt breus o molt llargues, segons el moment, i amb l’energia d’una jove líder en construcció. El seu s’ha convertit avui en un dels noms que més se senten a Itàlia. I no només perquè el gener passat es va convertir en la política més votada de la regió de l’Emília-Romanya –de la qual avui és vicepresidenta–, una regió roja que llavors la ultradretana Lliga intentava arrabassar a l’esquerra. També perquè, en un moment en què la política italiana gira entorn del centrisme, ella expressa el sentiment de l’ala més esquerrana, feminista i ecologista, que no tem el conflicte per fer-s’hi un lloc.