Victoria Rosell: «A les migrants el sostre de vidre se'ls cau a sobre»

La delegada del Govern contra la Violència de Gènere és conscient d’algunes de les deficiències del sistema a l’hora de protegir i ajudar les dones migrants que viuen situacions de violència de gènere a Espanya. Com a magistrada, Victoria Rosell (Múrcia, 1968) assegura haver-les vist en primera persona. -¿Per què hi ha un percentatge tan alt de víctimes que són dones que no tenen la nacionalitat espanyola? -Potser la principal raó és que pateixen una desprotecció més elevada davant la violència de gènere i més dificultat d’accés als recursos. Tenen vides més precàries. Moltes no només cuiden les seves filles i fills i persones dependents, sinó els de les espanyoles. -¿Una càrrega insostenible? -A la xarxa que ens sustenta per superar els nostres sostres de vidre, hi ha dones immigrants a qui els cauen a sobre els vidres trencats; per això el nostre feminisme no és el que només mira als sostres sinó el que se centra en l'atenció. -¿La seva protecció està ben recollida en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere? -No. De les 214 mesures emanades del Congrés –excloent les de tràfic d’éssers humans–, només hi ha tres d’específiques per a dones estrangeres, una de les quals compartida amb altres col·lectius vulnerables, i dos per a refugiades. Del Senat, n’hi ha 11 de 267. -¿Es preveuen noves mesures? -Sí. N’hi ha una que em preocupa especialment i és que es troben amb enormes dificultats a la pràctica per aconseguir el permís de residència i treball per ser víctimes de violència de gènere, malgrat l’article 31 bis de la llei d’estrangeria, que en teoria els el concedeix. Cal evitar sancionar i expulsar per estada irregular víctimes de violència de gènere, tot i que no tinguin sentència. -¿Cal situar la seva protecció fora de l’àmbit penal? -Sí. Contra el que els discursos masclistes i racistes tracten d’inculcar, les dones estrangeres es beneficien en menor mesura que les espanyoles –proporcionalment– dels ajuts per violència de gènere i de les rendes d’inserció. Fa falta més perspectiva intercultural i interseccional, i això no significa ser objecte de polítiques sinó subjecte: ser protagonistes i tenir participació política activa. -¿Com es pot aconseguir? -A l’Observatori Estatal de Violència de Gènere està prevista la participació del col·lectiu en la definició de les polítiques, però cal millorar-la. -¿Està previst introduir canvis que ajudin a acreditar la situació de víctima a aquelles dones migrants que no vulguin denunciar, o que tinguin la targeta de residència dependent del marit? -Sí. L’article 23 de la llei contra la violència de gènere es va modificar per decret llei per complir el pacte d’Estat –aprovat el 2017, però que el PP ni va impulsar ni va complir– i va fer una cosa essencial: permetre acreditar les situacions de violència de gènere no només per sentència o per informe del Ministeri Fiscal, sinó també pels serveis socials. No obstant, l’article 31 bis de la llei d’estrangeria només preveu l’acreditació de víctima per sentència. Va ser important a l’introduir el permís excepcional de residència i treball per a aquestes víctimes, però a la pràctica, s’aplica poquíssim i exigeix una sentència judicial. Hi ha una contradicció evident. Així que és molt important modificar la llei d’estrangeria, tot i que no depèn d’aquesta delegació ni d’Igualtat. -¿Cal formar més els serveis que les assisteixen sobre els cursos judicials i els ajuts? -Sí, i cal insistir en la formació en perspectiva de gènere, i en igualtat de tracte i diversitat, tant etnicoracial com sexual i en altres especificitats: víctimes de l’àmbit rural, dones grans... -La majoria d’intèrprets que tradueixen les seves paraules no estan especialitzats . -Com a magistrada, he conegut aquestes situacions lamentables que la judicatura ha denunciat. No hi ha més indefensió que la derivada de la incomunicació. Fa uns anys vaig dictar una interlocutòria com a jutge de control del CIE de Las Palmas exigint a Interior una cosa tan bàsica com que l’advocacia pogués comunicar-se amb la persona defensada. Que hi hagi intèrprets i traductors qualificats és competència del Ministeri de Justícia i de les comunitats autònomes. El que pot fer la Delegació del Govern és cooperar amb ells. -¿Què els diu als que creuen que la majoria de maltractadors són estrangers? -Que és fals i xenòfob. Hi ha una cosa profunda al darrere i molt greu: els que neguen el problema estructural de la violència masclista miren de presentar-lo com una cosa aïllada, patològica, de malalts o d’estrangers. Així ofereixen solucions individualitzades i ineficaces que no són tals, sinó part del problema. La violència mai se soluciona amb cap altra violència. I el racisme ho és.

El més llegit