Qui és qui al tauler bielorús

Després de més d’un quart de segle ocupant la presidència bielorussa, Aleksandr Lukaixenko afronta els moments més crítics del seu mandat. Un dictador amb olor de naftalina, un adolescent malcriat en un entorn de privilegi i uns coratjosos oponents que, encapçalats per un triumvirat femení, surten al carrer malgrat tenir-ho tot en contra, protagonitzen una crisi que podria sacsejar tot l’espai postsoviètic. Aleksandr Lukaixenko. President Ningú dubta que aquest aspecte i aquesta forma de parlar, pròpia d’un camperol kolkhosià, han ajudat el president de Bielorússia a mantenir-se en el poder durant més de dues dècades. Frases lapidàries com «si una dona és lesbiana, la culpa és d’un home» o amenaces de retorçar el coll de l’oposició «com es fa amb els ànecs» no semblaven passar-li factura davant els ciutadans. I això malgrat que feia lustres que falsificava de forma sistemàtica les eleccions, amb victòries en primera volta i sempre superiors al 80% dels votants. Tot aquest estat de coses va explotar en mil trossos fa escassos mesos, durant els moments crítics de la pandèmia. Temorós d’un confinament que danyés l’economia i, per tant, les seves perspectives electorals, Lukaixenko es va unir al cor mundial d’autòcrates negacionistes o amb idees peregrines sobre la Covid-19, juntament amb Jair Bolsonaro o Donald Trump, negant-se en rodó a adoptar mesures d’excepció i recorrent de nou a les seves cites delirants: «Aquí no hi ha virus; ¿potser el veu flotant? Jo tampoc el veig». Fora, al carrer, la societat s’organitzava per no enviar els fills a l’escola, i les associacions en cada club de futbol demanaven als fans que no acudissin als estadis. Nikolai Lukaixenko Delfí Amb 16 anys acabats de complir, el fill menor del president bielorús va obtenir fama internacional quan va descendir d’un helicòpter amb un rifle a la mà, disposat a enfrontar-se als manifestants. La seva carrera és precoç. Amb 10 anys va participar en una sessió de l’Assemblea General de l’ONU. Ha acompanyat el seu pare en trobades amb el difunt president Hugo Chávez, el primer ministre rus Dmitri Medvédev o Benet XVI. El 2013, amb només 9 anys, el seu pare va augurar que acabaria sent president. Serguei Tikhanovski Contrincant capturat Amb 243.000 subscriptors al seu canal de YouTube –xifra 12 vegades superior a la del canal estatal d’informació permanent Belarus 24–, Serguei Tikhanovski s’havia erigit en els últims mesos en un poderós contrincant del règim bielorús. Malgrat sentir al clatell la pressió dels serveis secrets locals, el bloguer ha viatjat per tot el país amb l’objectiu de difondre els problemes diaris dels ciutadans. Va ser arrestat al maig, tot just donar a conèixer les seves ambicions presidencials. Svetlana Tikhanóvskaia Líder de l’oposició És la líder indiscutida del moviment opositor, tot i que manca d’ambició i experiència política prèvia. Fins fa unes setmanes, exercia com a professora d’anglès, i durant els estius acompanyava a Irlanda nens afectats per la tragèdia de Txernòbil. El seu destí va canviar al maig, quan el seu marit, Serguéi, un popular bloguer, va ser arrestat dos dies després de declarar la seva intenció de presentar-se a la presidència del país. Svetlana el va substituir i va rebre immediatament el suport unànime de l’oposició. Maria Moroz. Cap de campanya Cap de campanya de Svetlana Tikhanóvskaia. Va ser detinguda dues vegades abans de les eleccions, en l’última ocasió hores abans que s’obrissin els col·legis electorals, el 9 d’agost passat. Considerada com una dona molt pròxima a la líder opositora, va haver de sortir del país al costat de la seva cap de files amb destinació a la veïna Lituània en un fosc episodi en què molt probablement els agents del règim bielorús van recórrer a les amenaces familiars per forçar l’exili de totes dues. Valeri Tsepkalo. Fugit i amic del Kremlin Un altre dels candidats descartats per Lukaixenko. Va haver de fugir del país, també després d’anunciar les seves aspiracions presidencials, temorós, segons el seu entorn, que li fos arrabassada la custòdia dels seus fills. Exdiplomàtic i expert en noves tecnologies, va impulsar i va dirigir un parc tecnològic a Minsk que es va convertir en el més gran de tot Europa oriental. Gràcies als seus bons contactes a Rússia, s’especula que podria ser la carta que jugaria el Kremlin si Lukaixenko continua fent aigües. Veronika Tsepkalo Aliada de Tikhanóvskaia Dona del candidat frustrat Valeri Tsepkalo, va unir forces amb Tikhanóvskaia després que el seu marit fugís a Rússia amb els seus fills. Graduada en Relacions Internacionals per la Universitat Estatal de Bielorússia i amb estudis de postgrau en Empresa, ha treballat per a Microsoft. En un míting, durant la campanya, va relatar entre llàgrimes el viscut per la seva mare, que va ser acusada d’abús de poder en un cas fabricat quan patia un càncer de grau tres. «La van detenir a l’hospital», va recordar. Viktor Babariko. Aspirant empresonat Un altre dels aspirants considerats presos polítics per les oenagés de drets humans. Va ser president del Consell d’Administració de Belgazprombank, branca bielorussa de Gazprombank, un dels principals bancs de Rússia, però va dimitir per presentar-se a les eleccions. Va obtenir el recolzament de personatges prominents en la petita exrepública soviètica com l’escriptora Svetlana Aleksiévitx i es va col·locar en primera posició en els sondejos, abans d’anar a parar a la presó juntament amb el seu fill. Maria Kolesnikova. Segueix a Bielorússia Dona de confiança i cap de campanya de Babariko. Música de professió, va decidir unir les seves forces amb Tsepkalo i Tikhanóvskaia quan el seu cap de files va ser empresonat. En una entrevista amb el portal Meduza assegura que li hauria agradat ser una flautista de concert, però que les seves ambicions van ser frustrades a causa de la «degradant censura» cultural que hi ha al país. Malgrat les pressions policials que està patint, és l’única del triumvirat femení opositor que encara es manté en territori bielorús. Svetlana Aleksiévitx. Premi Nobel Probablement la figura pública més coneguda de Bielorússia. Guanyadora del Nobel de Literatura del 2015, els seus relats en rus a mig camí entre el reportatge i la literatura, amb testimonis de primera mà sobre tragèdies soviètiques com l’explosió a Txernòbil o la guerra de l’Afganistan han enlluernat mig món. Molt crítica amb tota forma d’adoctrinament soviètic, dona suport a l’oposició fins al punt de formar part del denominat Consell de Coordinació opositor. Vladímir Putin A l’ombra Com dirien en anglès, ‘the last but not the least’ (‘l’últim però no el menys important’). A les mans del president rus es troba el destí de Bielorússia. En un moment de tensió geopolítica, Putin mai permetrà que a Minsk s’instal·li un govern prooccidental, tot i que sí que pot forçar Lukaixenko a negociar. De moment, ha optat per una ingerència híbrida, desplegant especialistes russos en la televisió estatal a Minsk amb l’objectiu de controlar l’espai mediàtic bielorús.

Qui és qui al tauler bielorús

Del dictador Aleksándr Lukaixenko al triumvirat femení de l'oposició i del president rus a la nobel opositora Svetlana Aleksiévitx, passem revista als rostres de la complexa i agitada política del país

El més llegit