Imelda Marcos: dèspota, banal i sense remordiments

Al Pacífic Occidental, al sud de la Xina, hi ha una illa envoltada d’esculls que sembla un tros de l’Àfrica. El seu nom és Calauit, i allotja dotzenes de girafes, zebres, gaseles i antílops aquàtics importats il·legalment a les Filipines als anys 70 pel dictador Ferdinand Marcos a instàncies de la seva dona, Imelda, incapaç d’acceptar que el seu país no tingués espècies exòtiques com les que ella havia vist en un safari kenyà. Va ser la creació d’aquesta reserva, i els estralls que va causar –entre d’altres, el desallotjament de 254 famílies indígenes–, el que va atreure l’atenció de la cineasta Lauren Greenfield cap a la figura de la singular primera dama; i el resultat és el documental ‘The kingmaker’, que utilitza el retrat de qui va ser epítom de l’excés absolut –una mica com una versió moderna de Maria Antonieta– per inventariar l’inquietant llegat del règim de Marcos i advertir sobre la facilitat amb què els diners i la influència política poden minar les normes democràtiques. Assassinats i saqueig La pel·lícula, a punt d’estrenar-se a Espanya a través de Movistar Plus, inicialment va ser dissenyada per Greenfield com una història de redempció; asseure’s davant la seva càmera donaria a l’exlíder l’oportunitat de penedir-se pels pecats comesos durant la tirania del seu marit, deposat l’any 1986. «Però quan vaig començar a entrevistar-la em vaig adonar que és una dona sense remordiments, i la seva versió del que va passar aquells anys no té res a veure amb la veritat», afirmava la directora durant la presentació de ‘The kingmaker’ en la passada edició del Festival de Cine de Toronto. «Llavors vaig comprendre que el més interessant d’Imelda són els seus intents de reescriure la història i recuperar la simpatia del poble». El règim de Marcos va durar dues dècades, i va incloure nou anys de llei marcial, durant els quals 3.200 opositors van ser assassinats, 35.000 van patir tortures i més de 70.000 van acabar a la presó. Així mateix, mentre ostentava el poder la família, va saquejar uns 10.000 milions de dòlars. Acumulaven lingots d’or, Porsches, estàtues d’ivori i edificis a Manhattan. Imelda portava sostenidors a prova de bales, i va arribar a posseir més de 3.000 parells de sabates de luxe. A la pel·lícula, mentre guia l’espectador a través del seu domicili, la dona assegura que tot els va ser arrabassat després de la caiguda del seu marit; el lloc, ple d’or i gerros amb incrustacions de diamants i pintures de Picasso i Miquel Àngel penjades de les parets, contradiu les seves paraules. Joies entre bolquers «Vaig posar les joies entre els bolquers», explica al documental sobre la nit del 1986, quan, en una recepció, la família va haver de fugir per la pressió popular davant el palau presidencial. Van sortir gairebé a correcuita i va amagar les joies que portava a sobre entre les bosses de bolquers dels nets: «Després ens va servir –diu– per pagar els advocats. En realitat, ni ella ni el dictador van pagar mai pels seus delictes, i només una minúscula fracció del que havien robat va tornar a les arques de les Filipines. I són els inesgotables recursos econòmics de la viuda el que li ha permès orquestrar la tornada del clan Marcos a les altes esferes polítiques del país. Ella mateixa va ser congressista durant tres mandats consecutius fins al juny de l’any 2019, i el seu fill Ferdinand Bongbong no només és senador des de fa una dècada, sinó també home de confiança del president Rodrigo Duterte –endevineu qui va finançar l’ascens al poder–, i té intenció de ser candidat a succeir-lo el 2022. Potser el més destacable de ‘The kingmaker’ és que, malgrat tot, la seva protagonista, paradoxalment, aconsegueix despertar certa simpatia; no és difícil entendre per què les noves generacions filipines la veuen com una icona cultural. «Imelda creu cegament en la mitologia que l’envolta, i que ella mateixa ha creat», explica Greenfield. «Està convençuda que és la mare devota que el seu poble necessita». En una escena de la pel·lícula, la veiem sortir a través de la finestreta del cotxe per repartir diners entre els pobres famolencs que poblen els carrers, mentre assegura entre sanglots que vol salvar el país. En una altra, així mateix, consola els pacients terminals d’un hospital infantil omplint-los les mans de bitllets verds, tot i que minuts després s’entreté ensenyant una col·lecció de retrats en què està amb «amics» com Moammar al-Gaddafi, Saddam Hussein i Mao Zedong. Aquest contrast entre la filantropia i el despotisme és, recordem, el mateix que encarna Calauit, l’illa d’inspiració africana. «Va començar sent un projecte de conservació benintencionat, però va deixar centenars de famílies sense llar, va destruir l’equilibri ecològic i va causar malalties i morts entre els animals», recorda Greenfield. «I per això defineix a la perfecció la contradicció que encarna Imelda: al seu cap ella està fent el bé, però els seus actes tenen conseqüències desastroses».

El més llegit