Escac al turisme global: ni 'low cost' ni paradisos llunyans

«Adeu a la hipermobilitat, al ‘low cost’, als rècords de viatgers. Aprofitem per proposar iniciatives més respectuoses amb el clima i la comunitat». La reflexió de Jesús Blázquez, des del Centre Espanyol de Turisme Responsable, resumeix l’objectiu dels qui fa anys que adverteixen que el turisme a Espanya ha de virar cap al local. Perquè el sector genera riquesa (la locomotora nacional aporta un 12,3% del PIB i 2,6 milions de llocs de treball), però té límits i urgeix buscar companys de viatge com ara l’agricultura, l’artesania o l’aprofitament sostenible dels boscos. «La Covid-19 passarà, però el turisme no hauria de ser igual», afirma Blázquez. Des de la seva associació aspiren al fet que els canvis arribin per quedar-se. I a seguir amb projectes associats a símbols. Com el delta de l’Ebre, que ha posat en relleu els arrossars i els productes locals, i ha repartit els beneficis del turisme. O la sostenibilitat al Berguedà, les illes atlàntiques gallegues, els cellers de Lanzarote o Montañas Vacías, una ruta en bici sorgida a Terol i convertida en objecte de desig per a ciclistes americans i belgues. «L’Espanya buidada també està molt viva, fan moltes coses però els costa donar-les a conèixer», diu l’amo de Rutas Pangea. «A la col·laboració publicoprivada s’hi ha d’afegir la ciutadana. Hem de treballar amb la comunitat perquè decideixin el seu futur, sense demonitzar cap activitat però frenant el consum devorador d’espècies i recursos». Per això Blázquez no creu que l’Administració hagi de donar al turisme tot el que demani. «No s’han de gastar diners per tornar a la situació d’abans. Les grans empreses saben que el benefici no està relacionat amb el rècord d’arribades i hi ha situacions que no es poden permetre, com subvencionar les companyies aèries de forma que volar surti més barat que quedar-te a la teva zona. O els pisos turístics, que haurien de tenir una regulació comuna a Europa. I sens dubte defensar els metres lliures de costa: caldrà ficar els passejos marítims 15 quilòmetres cap a l’interior perquè se’ls mengen les DANAs. S’ha de ser valent, suspendre llicències d’obres com a la Costa Brava l’any passat». Les més de 20.000 empreses de turisme actiu i ecoturisme contenen la respiració, sense ingressos des del 14 de març. Sol·liciten al Govern l’exempció de la quota d’autònoms i l’IBI en allotjaments i restaurants rurals. I una petició que ve de lluny: equiparar el seu IVA al de la resta del sector turístic (del 21% al 10%). «Moltes cauran, però els petits som més resilients, creixem en qualitat, els clients ens recolzen per compromís», diu Blázquez, el gran repte del qual és comunicar millor què és la sostenibilitat: «Apostar per la cadena de valor, ser conscients de l’impacte ambiental dels viatges». Vacances ‘vintage’ I en aquest moment que ens obliga a tornar al turisme dels 70, familiar, amb cotxe, de proximitat i segones residències, com expliquen des de la Universitat Oberta de Catalunya, pot ser el torn d’iniciatives com la ‘Ruta del clima’, nascuda a Màlaga gràcies Jesús Iglesias i cinc socis més, amb «passejos fisicoconceptuals» per conèixer les fonts d’emissions, les pujades del nivell del mar, les migracions a causa del canvi climàtic, les connexions entre el turisme massiu i el dret a la vivenda: els pobres viuen en zones més contaminades i inundables. «Posem el focus en les solucions: el pensament crític i la democràcia directa, el comerç local, les zones verdes, els horts urbans, el món rural. És una perspectiva complexa i àmplia», afirma Iglesias. «Jo entenc la sostenibilitat des del vessant social, l’ambiental i el local. Després d’aquesta crisi hauríem de sortir del model globalitzat, connectar barris amb pobles. El 10% de les emissions globals provenen del turisme. Aquest és l’impacte de les vacances en un paradís llunyà». La crisi climàtica és social. «La causem els països rics, i en aquests, les classes més altes. Però la pateixen els pobres en forma de sequeres i falta de recursos». Més idees: que les institucions recolzin les empreses locals amb incentius; mesurar la felicitat dels habitants per dissenyar polítiques públiques, com han fet a Oia (Pontevedra), i aplicar l’economia del dònut o circular. Per Iglesias, la solució al turisme de masses passa per posar límit als avions, barcos i hotels depenent de la capacitat de cada territori, del consum d’aigua i energia. «A Andalusia es poden perdre fins a 140.000 llocs de treball del turisme, però s’han de buscar altres fórmules. Estem saturats». De tot això tracta el llibre ‘El futuro es local’ (Pol·len Edicions), traduït per Iglesias i firmat per Helena Norberg-Hodge, que proposa «resistir i renovar», construir alternatives. «Posa l’èmfasi en la comunitat d’afectes, antítesi de la xenofòbia i el nacionalisme. I en eines com els bancs comunitaris, la renda bàsica, el consum de proximitat». Quan puguem tornar als carrers, Judit Esteban, fundadora de Feel by Doing, posarà en marxa juntament amb Aethnic la ‘Ruta del clima’ a Barcelona. Des del seu petit projecte busca l’equilibri entre medi ambient, territori i empresa. Un turisme positiu per visibilitzar des d’un hort de maduixes al Maresme fins a SocialForest a Collserola. «¿Per què sempre es promociona els grans? El sector públic ha de promoure un canvi real. Regulem, ajudem els negocis locals, no tornem a cometre els mateixos errors», diu. En aquesta aposta per repensar el model turístic també hi ha els grans, que dels 158.000 milions d’euros anuals d’activitat podrien perdre’n més de 80.000. «Ens anomenen ‘lobby’, jo prefereixo definir-nos com un ‘think tank’ per la recuperació de l’empatia ciutadana en llocs com Barcelona, on el descontrol de les vivendes turístiques ha portat al repudi del sector», afirma José Luis Zoreda, vicepresident d’Exceltur. Millorar la seva imatge amb un turisme menys depredador és el seu objectiu a mitjà termini. «A curt, vèncer la por del contagi, perquè vivim la tempesta perfecta. ¿Qui aguanta quatre mesos sense ingressos?». Esperen salvar els mobles amb el turisme nacional, però són conscients que la mobilitat i la butxaca estaran molt restringides. Per al futur plantegen nous indicadors. «Ja no serveix exaltar el nombre d’arribades. S’ha de dissenyar una oferta per interessos i destinacions, conscienciar en el consum i el rebuig, posar en relleu la nostra cultura». I tot i que l’estratègia passa per ser més selectius o per la digitalització, se seguirà «necessitant un volum alt de turistes i que no es vegi l’empresari com a explotador». Manuel Vegas, president de l’Associació Espanyola de Directors d’Hotel, reconeix que ningú té el manual postcoronavirus fins que Sanitat no en marqui les pautes. «Complirem la desinfecció, repartirem mascaretes i obrirem l’habitació amb el mòbil, però hi ha moltes preguntes obertes». A l’associació fan ‘webinars’ sobre seguretat sanitària i sobre com recuperar l’emoció del client. «Trigarem anys a tornar als 83 milions de turistes i, a més, toca canviar de model, premiar l’ingrés mitjà, acabar amb l’estacionalitat amb conceptes com el ‘veroño’ a les Balears (allargar la temporada fins al novembre). O tot l’any, com quan van néixer els viatges de l’Imserso el 1985. Ens vam fer farts de plorar quan va arribar el primer autobús amb gent que mai havia vist el mar». Vegas creu que el turisme es desplaçarà cap al nord d’Espanya i l’interior. «A l’índex de desenvolupament sostenible de l’ONU liderat pels nòrdics, Espanya ocupa el lloc 21è de 162 països. El moviment ja està en marxa i aquesta crisi l’accelerarà». La seguretat i recuperar la confiança són prioritats del sector, apunta Gabriel García, vicepresident de CEHAT i president de l’Associació Hotelera de Madrid, que recorda les peticions al Govern: mesures econòmiques per recuperar l’activitat i mantenir l’ocupació, i un protocol específic i clar de reobertura a partir de la fase 1 de desescalada. «Si ens recolzen, tornarem a ser un referent mundial i un actiu molt valuós per a l’economia espanyola». César Gutiérrez, al capdavant de la Federació d’Agències de Viatge (Fetave), compta amb el viatger nacional per arrencar «el pitjor estiu de les nostres vides». Ser turista a Espanya és un privilegi, remarca. «Però necessitem mesures clares i almenys 20.000 milions en crèdits ICO per a les nostres pimes». En un moment en què les paraules ‘vacances’ ‘Espanya’ ‘setembre’ es troben entre les més teclejades a Google pels britànics, el principal mercat (18 milions) juntament amb l’alemany (11 milions), la prioritat és «un pla de promoció com a destinació segura perquè continuïn venint quan reobrin els vols, perquè en això no ens la podem jugar». ¿I els vols? De moment, el Govern prepara mesures urgents per a Iberia. I des de l’ALA, associació de 80 companyies que operen a Espanya, treballen en tres escenaris a partir de juliol: l’obertura del trànsit domèstic, l’europeu i el continental. I tres fases: «L’actual, de supervivència; la de desescalada, garantint la seguretat en avions i aeroports, amb zones esterilitzades per inspirar confiança i continuar viatjant. I una tercera que no sabem com serà ni si es recuperaran els nivells anteriors al virus», afirma el president de l’ALA, Javier Gándara. «També continuarem avançant en sostenibilitat, però encara no hi ha una tecnologia alternativa, només prototips híbrids de 10 places». Gándara insisteix en la necessitat del «cel únic europeu» per acabar amb la fragmentació i fer trajectes més directes «que evitarien 10 milions de tones de CO2 a l’any».

Escac al turisme global: ni 'low cost' ni paradisos llunyans

El coronavirus, un dur cop al sector, també pot impulsar un model més sostenible

El més llegit