En una subhasta del 2007, una tetera, l’‘MT49’, va arribar als 320.000 euros en la licitació. Es tractava d’“un objecte pràctic per a l’ús diari” de Marianne Brandt, la primera dona que va ingressar al taller del Metall de la Bauhaus. Venia diplomada en pintura i ja casada amb el també pintor noruec Erik Brandt, però va decidir recomençar a l’escola de Weimar.

 Va fer el curs preliminar amb Josef Albers i Lázló Moholy-Nagy, i aquest la va empènyer a especialitzar-se en metall. “Quantes boletes d’alpaca he martellejat amb perseverança pensant: ‘¿Això haurà de ser així?’”, recordava en una carta escrita el 1985. Van arribar tasques més gratificants, i Gropius va quedar atònit davant els seus serveis de cafè i cendrers, alguns dels quals es poden trobar avui al MOMA.

Quan l’escola es va traslladar a Dessau, el taller de Metall va subministrar llums, com el ‘Kandem 702’. I amb la sortida de Moholy-Nagy, Brandt es va convertir en directora interina del taller de Metall, càrrec en què va haver de negociar contractes amb empreses de Berlín i Leipzig. Es va divorciar el 1935, els nazis van posar fi a la seva vida creativa i va viure a l’RDA. A començaments dels 50 va ser professora de disseny industrial a Dresden i Berlín, i va acabar els seus dies en un asil d’avis.