Deia fa poc l’estrella de l’R&B Frank Ocean al seu Tumblr que, a partir d’ara, Michael Stuhlbarg era el seu pare, «i això és així». Ho deia perquè havia vist Call me by your name i, com molts altres, havia quedat tocat per la seva interpretació d’un pare de somni. Només pel seu discurs final de tres minuts a un fill (Timothée Chalamet) amb mal d’amors es podria emportar un Oscar a casa el pròxim març.
El que és clar és que Michael Stuhlbarg (1968), com a mínim, anirà a la cerimònia. A més del celebrat film de Luca Guadagnino, últimament participa en La forma del agua, de Guillermo Del Toro, i Los archivos del Pentágono, de Steven Spielberg, dues pel·lícules més cridades a tenir nominacions. En la primera encarna un científic/espia decidit a salvar un tritó (Doug Jones) de les urpes d’un agent del govern (Michael Shannon). En la segona, el venerable editor del The New York Times Abe Rosenthal. La seva capacitat de transformació no coneix límits.
Si encara no l’anomenem pel seu nom, sinó «El Tio Aquell Que Sortia A…», és perquè Stuhlbarg mai no va voler ser un famós a l’estil Hollywood. No es va començar buscant-la vida a Los Angeles, sinó que va estudiar teatre a Nova York i allà es va quedar. El seu primer paper protagonista, el 1994, va ser en un Ricard II per al mateix Steven Berkoff. «Altres actors de la meva generació», va explicar a The Guardian, «estaven entrant en la indústria del cine, però jo no em sentia preparat per actuar davant de la càmera».
Ho va començar a fer a El preu de la llibertat, compartint repartiment amb Renée Zellweger; sèries com Ley y orden: Acción criminal, Studio 60 i Daños y perjuicios, i, finalment, una pel·lícula d’un director amb nom, Xarxa de mentides, de Ridley Scott. Per desgràcia, era una escena d’una sola línia.
Llançat pels Coen
Però només un any després protagonitzava Un home seriós, dels Coen, que van descobrir Stuhlbarg al teatre i no a la pel·lícula de Scott. L’actor va enlluernar en el paper del professor de física Larry Gopnik, un home amb principis, un tipus seriós, assetjat per problemes conjugals, laborals i de salut.
«Ell ha sigut una font d’inspiració per a mi des que el vaig veure en aquesta pel·lícula», ha dit Luca Guadagnino, director de Call me by your name, a la revista Vanity Fair. «És sòlid com una roca. És reflexiu i es prepara un munt. Tens la sensació d’estar a les mans perfectes. És un actor amb molta empatia».
El mateix Michael Stuhlbarg ha comentat que la seva tècnica actoral es basa a «escoltar» els personatges: «Si mires de prop i escoltes bé, et sorprendràs de tot el que pots agafar», va declarar al diari Los Angeles Times. Però el seu treball es basa, també, a reunir tota la informació possible sobre els seus personatges, indagar en la seva estètica, dibuixar-los literalment.
Guillermo Del Toro li va passar quatre pàgines de biografia del seu personatge a La forma del agua, però ell necessitava més: saber quin aspecte té un home anomenat Robert Hoffstetler. Les ulleres que va acabar portant a la pel·lícula van ser escollides entre possibilitats infinites.
Però, ¿on sortia?
Si no l’han vist en el film dels Coen Un home seriós, és possible que l’hagin enxampat com a crític de cine a La invención de Hugo, visionari embogit a Men in black 3, col·lega de Steve Jobs a Steve Jobs, Edward G. Robinson a Trumbo, el Dr. Nicodemus West a Doctor Strange (Doctor Extraño)… No, de debò, el que és estrany de veritat seria que no l’haguessin vist mai.
I aquest any, Michael Stuhlbarg no estarà només en les tres favorites als Oscars citades al principi. També el tindrem com el tsar de l’antiterrorisme Richard Clarke a la sèrie La torre elevada.
ALTRES SECUNDARIS ESSENCIALS
Jimmi Simpson.
JIMMI SIMPSON
L'home de la mirada inquietant
Com Mantzoukas, encara ha de liquidar la seva conquista de la pantalla gran, però la petita la té per la mà. Jimmi Simpson (1975) ha passejat la seva mirada sovint inquietant per sèries com ‘House of cards’ (era el ‘hacker’ Gavin Orsay), ‘Westworld’ i ‘Black mirror’. A la nova temporada d’aquesta última exerceix com a president pagat de si mateix d’una companyia de realitat virtual. El 2018 brillarà (segur) a la sèrie ‘Unsolved’ i l’esperada pel·lícula ‘Under the Silver Lake’.
Stephen Tobolowsky.
STEPHEN TOBOLOWSKY
El rei de la categoria «la teva cara em sona»
És el rei, simplement. Ha estat en més de 200 títols entre cine i televisió. Era, per exemple, l’antic company d’institut amb qui Bill Murray es veia obligat a conversar repetidament a ‘Atrapat en el temps’. I en televisió ho ha fet pràcticament tot: ‘Deadwood’, ‘Héroes’, ‘Glee’ o, fa menys, ‘Silicon Valley’, en què desborda com el mesquí Jack Barker. Els recomano, si saben anglès, parar una orella al seu ‘podcast’ ‘The Tobolowsky files’, una mina d’anècdotes de rodatge.
Michael Peña.
MICHAEL PEÑA
Experto en papers de tipus dur
Nascut a Chicago de pares mexicans, Michael Peña (1976) va saltar a la fama com a part (destacada) del repartiment coral de ‘Crash’. És expert en papers de tipus dur a qui, no obstant, no costa trobar el costat vulnerable. Va passar per ‘El tirador’, ‘Sin tregua’, ‘La gran estafa americana’, ‘Exorcismo en el Vaticano’… Va robar escenes a ‘Ant-Man’ i aquest any ho tornarà a fer en la seqüela. A més, el veurem a ‘Extinction’, ‘Un pliegue en el tiempo’ i la quarta temporada de ‘Narcos’. El 2018 sembla el seu any.
Jason Mantzoukas.
JASON MANTZOUKAS
Es llueix amb personatges complicats
Veure’l aparèixer en pantalla és promesa de riure. I també d’estar a punt d’entreveure, molt habitualment, el pitjor de la condició humana. A Jason Mantzoukas (1972) no li importa interpretar tipus complicats: es llueix en aquests papers, com el del magnat de la colònia Dennis de ‘Parks & recreation’, el Dr. Steve de ‘Transparent’ (complicat, però menys) o el ‘DJ’ fatalment lligon de ‘Broad city’. Segons sembla, la seva actuació en la recent pel·lícula ‘The house’ és d’Oscar, o com a mínim de Globus d’Or.
Shea Whigham.
SHEA WHIGHAM
Un camaleó amb un gran currículum
La seva capacitat camaleònica (o dit d’una altra manera, la seva falta de problemes a l’hora de reordenar el seu pèl facial) ha fet que costi situar Shea Whigham (1969). Però els millors han sabut fixar-se en ell: pocs actors poden vanagloriar-se d’haver treballat amb Scorsese, Malick, Herzog o Jeff Nichols. És bon col·lega d’un altre actor torbador, Michael Shannon, company de repartiment a ‘Take shelter’ i ‘Boardwalk empire’. Aquest any estarà en la minisèrie ‘Waco’ i el biopic de Dick Cheney ‘Backseat’, entre altres títols.
John Hawkes.
JOHN HAWKES
Pur carisma i pura intensitat
Mai un tipus tan poc musculat havia imposat tant. John Hawkes (1959) és pur carisma i pura intensitat, i millora qualsevol pel·lícula només plantant-se en el pla. La dècada passada va deixar empremta a ‘Tú, yo y todos los demás’, de Miranda July, i durant aquesta ha entrat amb força des de ‘Winter’s bone’, ‘Martha Marcy May Marlene’, ‘Contagio’ i ‘Lincoln’, la pel·lícula en què coincideixen tants grans actors de la categoria «la seva cara em sona». El 2018 el veurem a ‘Too old to die young’.