La proliferació d’excessos verbals, vituperis i tota mena de desqualificacions personals a les xarxes socials i al carrer han servit per anomenar  «feixistes» els que no comparteixen l’ideari polític del vituperador o emissor de l’improperi. A més a més que els suposats feixistes –músics, escriptors, cineastes, polítics de diferents registres, professors de tota índole, ciutadans de tota classe i condició– no ho són en absolut, passa que el feixisme va ser un fenomen històric, polític, social, fins i tot cultural, que va respondre a un període històric concret i avui no concorren en la nostra atribolada política cap dels ingredients que van possibilitar el naixement del feixisme genuí –el nazisme i la Falange, dues de les seves derivades–; com a màxim només es pot parlar de neofeixistes i neonazis a l’Europa del segle XXI.