Si  a principis dels anys cinquanta Joan Uriach li hagués fet cas al seu pare, l’empresa farmacèutica familiar, hereva d’una drogueria, s’hauria dedicat a fabricar un laxant entre les desenes d’altres que hi havia al mercat. Al contrari, aquest farmacèutic acabat de llicenciar va insistir en la seva idea de produir un medicament contra el mareig que els aliats havien utilitzat en el desembarcament de Normandia. Gràcies a aquesta determinació, l’empresa es va convertir en un gegant i generacions d’espanyols van passar els seus viatges en cotxe, vaixell i avió més plàcidament. 

Aquest medicament es va comercialitzar amb el nom de Biodramina. Només de sentir aquest nom es desperten records de les vacances en 600, dels viatges en vaixell a Mallorca, o dels primers vols en atrotinats avions. Gairebé tothom té algun record vinculat amb la Biodramina, que també apareix en una infinitat de pel·lícules, acudits, llibres… És un cas únic: fora d’Espanya, en cap altre país un fàrmac contra el mareig s’ha convertit en un tros de cultura popular.

Desembarcament a Normandia

En el que sí que tenia raó el pare d’Uriach era en la seva recomanació de ser curiós i fixar-se en tot. El fill es fixava en revistes científiques internacionals, i així es va assabentar que una molècula, el dimenhidrinat, havia ajudat els soldats angloamericans a trepitjar les platges de Normandia sense una indisposició d’estómac que els hauria convertit en blancs fàcils. 

"En temps com aquells, Uriach va viatjar als Estats Units, va portar la molècula a Espanya i la va llançar el 1952", explica Javier Navarro, director de salut del consumidor a la farmacèutica Uriach. "Va convertir un producte militar en un producte familiar", afirma Genís Sinca, responsable de l’autobiografia del farmacèutic. 

"Va ser una bomba per a l’empresa. Es va convertir en la seva marca principal", prossegueix Navarro. El medicament es va apropiar un mercat en el qual no tenia competidors, i va ser el primer i únic durant molts anys. Al principi, es recomanava fins i tot per a vertígens i altres trastorns. Formava part del "petitori de la Seguretat Social", és a dir, el metge de família la podia prescriure preventivament. "Els analgèsics i els antibiòtics d’avui han canviat molt respecte als 50. No obstant, la mateixa Biodramina segueix sent el més efectiu que hi ha", observa Navarro. 

Sistema d'equilibri

El fàrmac la va encertar de ple en un procés, el mareig, que segueix sent un misteri. "Sabem molt poc sobre el seu funcionament. L’únic de cert és que el sistema de l’equilibri que opera dins de l’oïda juga un paper fonamental, perquè les persones en les quals no funciona no pateixen nàusees", explica Qadeer Arshad, investigador de l’Imperial College de Londres, que es va fer famós el 2015 al demostrar que una diminuta descàrrega elèctrica a la zona del cervell associada a l’equilibri anul·la el mareig.

"La teoria més acreditada és que el mareig es dona quan hi ha un conflicte entre la vista i l’òrgan de l’equilibri", prossegueix l’investigador. Aquest conflicte es dona amb certes classes de moviments i no amb altres (per exemple, apareix si es mou el cap en cercles però no si es nega repetidament amb el cap) i més en certs vehicles (cotxes i vaixells) que en altres (trens). No se sap per què algunes persones són més susceptibles i per què els nens ho són més que els grans.

En qualsevol cas, quan es donen aquests moviments, l’oïda envia un senyal a la part del cervell que processa l’equilibri, que al seu torn té connexió elèctrica amb el centre encarregat del vòmit. "Segons algunes teories, el vòmit seria una manera per eliminar la desorientació induïda pel mareig, i el risc corresponent de ser capturat per un depredador, però d’això no n’hi ha proves", argumenta Arshad. "La Biodramina bloqueja els impulsos que van de l’oïda al cervell. Ens movem igual però el cervell no ho detecta", explica Navarro.  

L'època del 600

L’extraordinària eficàcia de la molècula, no obstant, no explica per si sola el seu èxit a Espanya. "Les raons és que són productes de la seva època: els anys del desarrollismo, de l’anomenat miracle espanyol, l’època del 600", afirma Àlvar Martínez, historiador de la Medicina de la Universitat de València. "En una època en què Josep Pla començava a escriure a Destino sobre el turisme de cap de setmana, de carretera, d’olor de gasolina… Uriach va saber entreveure que feia falta un fàrmac contra el mareig", afegeix Genís Sinca.

"Unes carreteres traçades al segle XIX es van omplir de sobte de cotxes i autobusos: tothom necessitava Biodramina", explica Martínez, que recorda un mític viatge de València a Anglaterra en autobús i vaixell, ja als anys 70, en el qual es va afartar de prendre el fàrmac antimareig. En els primers avions a reacció també era un medicament imprescindible.

A més de l’eficàcia i de la sincronització perfecta de la Biodramina amb el seu temps, un tercer ingredient explica la seva immortalitat. "Uriach es va adonar que els laboratoris nord-americans invertien en publicitat. Ell va encarregar als millors dissenyadors gràfics de l’època, començant per Josep Pla Narbona, la publicitat de la Biodramina", explica Sinca. 

Fotos de Centelles

""Es feien molt cartells. Crear un personatge [conegut com Don Bío] al voltant d’un producte avui sembla normal, però en aquella època no era gens habitual", explica Navarro. Uriach és un apassionat de l’art, que disposa d’una de les millors col·leccions privades de pintura catalana. També va encarregar la fotografia industrial de l’empresa a Agustí Centelles, després del seu retorn de l’exili. 

    "La publicitat, i especialment la imatge del gentleman viatger, va ser molt eficaç. Encarnava les aspiracions de l’època: modernitat, Europa, progrés…", afirma Martínez. "El mateix nom de Biodramina és eufònic: té l’inoblidable prefix bio i acaba en ina, igual que Aspirina, una de les altres poques marques que han tingut una sort similar", afegeix.

Avui la Biodramina ha perdut pes en el conjunt dels productes d’Uriach. La farmacèutica no ha deixat de treure altres preparats singulars, com l’Aquilea Vigor, un producte natural "conegut com la viagra d’Uriach", afirma Sinca, que posa la mà en el foc per la seva eficàcia. "Tota la línia Aquilea neix de la idea d’Uriach de cultivar al seu laboratori de Palau Solità i Plegamans aquesta planta, una de les més antigues del món", prossegueix.  

"No obstant, la Biodramina seguirà sent sempre el nostre vaixell insígnia. Encara avui, 7 de cada 10 euros que es paguen a Espanya per evitar el mareig són de Biodramina", afirma Navarro. "Està vivint una segona època daurada, a causa de l’auge dels creuers i fins i tot dels trens d’alta velocitat", afegeix. 

Les noves tecnologies podrien donar-li una altra moment estel·lar a la història de la Biodramina. "Sabem que en els cotxes sense conductor hi ha més risc de desenvolupar mareig, perquè els viatgers tindran més distraccions que en els actuals. El mareig també es dona en els usuaris de realitat virtual, encara que no se sap si és de la mateixa classe que en els moviments reals, o és una nova forma, degut a la sensació de despersonalització que s’experimenta", apunta Arshad.

Aquest investigador vol desenvolupar dispositius per inserir als reposacaps, que subministrin descàrregues capaces d’atordir els centres d’equilibri del cervell i així apagar el mareig. No obstant, potser la vella Biodramina podria fer la mateixa funció sense tant d’esforç. "Cada vegada que un es pren una biodramina, s’està prenent una petita pastilla d’història", conclou Sinca.