Les empreses de gasos industrials no van ser les úniques que van acudir al despatx fundat per l’exministre Cristóbal Montoro, Equipo Económico, tot i que sí que són les úniques que apareixen com a imputades en la causa que se segueix al Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona, on s’investiga si a través del bufet van aconseguir intervenir en les reformes legislatives en marxa sobre l’Impost Especial sobre l’Electricitat i el d’Activitats Econòmiques. També van contractar els serveis d’Equipo Económico mitja dotzena d’empreses elèctriques i algunes de les associacions que constitueixen la seva patronal, així com entitats del sector miner i cimenter.
En el sumari del cas Montoro, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, hi consten diverses referències al fet que les pràctiques desenvolupades per les empreses gasístiques investigades podria estendre’s a altres sectors, sobretot perquè una de les lleis en la redacció de la qual haurien contractat Equipo Económico per tenir línia directa amb Hisenda i poder participar en les reformes legislatives en marxa afectava de ple l’activitat relacionada amb l’electricitat. En un informe dels Mossos s’afirma que empreses elèctriques i la seva patronal van pagar 3,48 milions a Equipo Económico, entre 2012 i 2014.
Mesures fiscals
Els agents relacionen la contractació coetània amb la Llei 15/2012, de 27 de desembre del 2012, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, en la qual el llavors ministre d’Indústria, José Manuel Soria, "proposava com a solució per al dèficit elèctric que aquest fos repercutit amb càrrec a tots els agents, una part al consumidor, una part a les empreses elèctriques i una part a càrrec de l’Administració de l’Estat". I això va ser "motiu de discrepàncies" amb Montoro.
Segons els mossos encarregats de redactar l’informe, la reforma de Soria "perjudicava els interessos d’algunes empreses dedicades a les energies renovables que havien tingut relació amb el també ministre d’Hisenda". A més, apunten que els seus exsocis a Equipo Económico, Ricardo Martínez Rico i Manuel de Vicente-Tutor, "eren consellers de les principals empreses espanyoles d’energia renovable": Abengoa i Solaria Energía i Medio Ambiente. La primera, a través de les seves filials, va pagar al despatx fundat per Montoro 1.127.178 euros i Solaria, 418.875. Però les seves competidores tampoc van quedar curtes: Red Eléctrica en va abonar 842.800; GDF Suez Energía, 285.367; Ence Energía y Celulosa, 116.160; Gamesa Corporación, 285.600, i Hydro Energía Ondina, 134.050. A més, el que podria considerar-se la patronal del sector va pagar 270.720 euros: la Unió Espanyola Fotovoltaica (90.800), l’Associació d’Empreses d’Energia Renovable (54.450), l’Associació d’Empreses Fotovoltaiques (38.350) i Eduardo Montes Pérez, president d’Associació Espanyola d’Indústria Elèctrica (UNESA), 87.120 euros.
Els agents també assenyalen que Cementos Portland va abonar a Equipo Económico 129.800 euros, Tolsa, 42.350, i SA Minera Catalano-Aragonesa, 36.300.
Segons els investigadors, la reforma del sector elèctric prevista pel ministre Soria "introduïa una tarifa a les empreses dedicades a la producció d’energia, incloses les empreses d’energia renovable, i, evidentment, els costos relacionats amb el cost elèctric acabaria sent repercutit tant al petit consumidor com a la Indústria Espanyola".
Això explica "l’interès de moltes empreses espanyoles per obtenir bonificacions fiscals, que els permetessin mitigar la pujada del cost elèctric", conclouen els investigadors.