Les 5 diferències amb el model actual

L’acord de la comissió bilateral parla d’"un model en xarxa de gestió del sistema tributari, amb la participació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i de les administracions autonòmiques, amb regles de coordinació que assegurin que el sistema tributari es gestiona de manera eficaç i eficient i amb garanties plenes en la prevenció i lluita contra el frau". Els canvis proposats avancen en la direcció del model de quota basca o del conveni navarrès, amb els quals és la comunitat qui recapta impostos i després n’entrega una part a l’Estat. Però queden encara lluny de la quota catalana a la qual aspiren des de l’independentisme de Junts i d’ERC. "Se sap cap on anar, però no com ni quan", diu Diego Martínez, catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat Pablo de Olavide i investigador de Fedea. 1 Solidaritat i ordinalitat En l’actual model vigent de finançament autonòmic, les comunitats autònomes que tenen més capacitat fiscal –Comunitat de Madrid, les illes Balears i Catalunya, per aquest ordre– realitzen aportacions de solidaritat per a la resta de comunitats (a través del Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals). L’acord, presentat ahir, no obstant, encunya el concepte d’ordinalitat i vol posar un límit a la solidaritat d’aquestes tres comunitats. Catalunya és la tercera comunitat que més aporta al sistema (per habitant), però passa al desè lloc pel que fa als diners que rep cada habitant. Segons el principi d’ordinalitat, l’aportació solidària de Catalunya hauria de tenir com a límit el fet de no retrocedir en posicions a l’hora de rebre recursos del sistema. Lluny de ser una ‘quota catalana’. 2 Recaptació Actualment, les autonomies recapten el 50% de l’IRPF i de l’IVA, el 58% de l’IVA, el 58% d’impostos especials de fabricació i el 100% de l’impost de matriculació. En el cas de Catalunya, això equival a gairebé 27.000 milions. Quan el model de finançament singular arribi a desplegar-se en la seva totalitat, Catalunya podrà recaptar el 100% dels tributs dels seus contribuents, tret dels locals (uns 52.000 milions, en el cas de Catalunya). No obstant, hauran de cedir a l’Estat un percentatge de l’import recaptat, encara sense determinar, amb el qual es finançarien els serveis que l’Estat presta en la comunitat. Per això, malgrat el «canvi de paradigma», es continua parlant de «cistella de tributs» i de «percentatges de participació en la recaptació dels tributs que s’acordin». 3 Agència Tributària L’acord de la comissió bilateral recull la voluntat de Catalunya de desplegar la hisenda catalana per gestionar els impostos de manera progressiva com a via per aprofundir en el seu autogovern. Els canvis normatius previstos haurien de permetre que l’Agència Tributària de Catalunya assumís progressivament les competències en la gestió de l’IRPF i el que es pogués acordar en el futur respecte a altres tributs. 4 Bilateralitat i multilateralitat En l’acord, «el reconeixement d’espai per a la bilateralitat és compatible amb la participació de Catalunya en les reunions multilaterals que es facin per arribar al consens sobre la reforma del sistema de finançament», segons el comunicat emès. Catalunya continuarà participant en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), juntament amb els representants de la resta de les comunitats autònomes de règim comú, en un fòrum en el qual no estan presents els territoris forals, que es regeixen, en exclusiva, per la relació bilateral amb l’Estat. Igual que en la situació actual, el CPFF haurà de donar la seva aprovació (o no) a la proposta del nou model de finançament en el qual es pretén encaixar el que el Govern s’ha compromès a presentar «després de l’estiu» 5 Singularitat, però generalitzable El que es va acordar en la comissió bilateral entre la Generalitat i l’Estat estableix que qualsevol mesura singular pactada per a Catalunya ha de ser generalitzable per a la resta de comunitats. Així, s’estableix que hi haurà un finançament per a les competències específiques i singulars de Catalunya i de la resta de comunitats que optin per aquesta solució com a via per al finançament de les seves competències no homogènies. La diferència amb el model actual és que seran les comunitats les que decidiran si volen adherir-se o no als canvis que anirà pilotant Catalunya.

El més llegit