Mazón, a 24 hores d’amarrar un sou públic de 150.000 euros

Semblava gairebé impossible al novembre, quan es va destapar on va ser la tarda de la dana en la qual 228 persones van perdre la vida, i molt difícil al febrer, després d’un nou canvi de versió amb el qual va admetre que no va arribar al Cecopi fins a les 20.28 hores, amb l’alerta massiva ja enviada i la majoria de víctimes ja mortes, però Carlos Mazón ha aconseguit sobreviure als mesos més complicats com a cap del Consell. Una resistència que té premi, ja que, com va informar ‘Levante-EMV’, el baró del PP està a punt d’assegurar-se 150.000 euros de sou públic gràcies a una llei valenciana que permet als presidents convertir-se en membres nats delConsell Jurídic Consultiu ( CJC) quan deixen el càrrec i rebre un salari d’aquest organisme a càrrec de la Generalitat, amb l’únic requisit que hagin estat al capdavant de l’Executiu autonòmic almenys dos anys. Un llindar que Mazón està a punt de traspassar. En concret, el creuarà aquest dilluns, d’aquí només 24 hores. Demà es compleixen dos anys des que el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV) va publicar el seu nomenament com a president el 14 de juliol del 2023, cosa que segons la llei 6/2002, que regula l’Estatut dels expresidents de la Comunitat Valenciana, dona dret a percebre 75.000 euros anuals durant dos exercicis. Si completen la legislatura, fet que avui encara sembla llunyà per a Mazón però tampoc descartable atesa l’ambigüitat de Génova (l’única capaç de fer caure el popular, que no dona cap mostra de llançar la tovallola), la recompensa es multiplica exponencialment i aquest període de remuneració s’amplia fins als 15 anys. D’això es beneficien encara avui dia tres expresidents, dos del PP i un del PSPV: Francisco Camps, Alberto Fabra i Ximo Puig. En el seu article 4.1, aquesta norma estableix que «seran membres nats del Consell Jurídic Consultiu durant un període de 15 anys quan hagin exercit el càrrec de president per un període igual o superior a una legislatura completa». Per arribar a aquest escenari, Mazón hauria d’aguantar fins al 2027. Però la clau està en l’afegitó, en el qual s’afegeix: «En els casos restants, seran membres nats per un període igual al temps que hagin exercit el càrrec de president, amb un mínim de dos anys». Això vol dir que, una vegada assolida aquesta fita mínima de permanència, la norma estableix que serà membre nat del CJC i, per tant, amb dret a rebre aquesta remuneració durant el mateix temps que el hagi sigut president. És a dir, que per cada dia que es mantingui al Palau a partir del 14 de juliol tindrà dret a un dia més cobrant de l’erari públic com a integrant d’aquest organisme consultiu de la Generalitat. Això vol dir que Mazón tindrà dret a cobrar uns 205 euros més al dia com a expresident per cada 24 hores que es mantingui en el càrrec a partir de dilluns. Duri el que duri el seu mandat, el que ja té assegurat Mazón gràcies a aquest Estatut dels expresidents és el dret a comptar amb dos assessors, un local, un cotxe i un xòfer, també a compte del pressupost de la Generalitat i de manera vitalícia, sempre una vegada deixi el càrrec. La llei 6/2002 concedeix als expresidents, independentment del temps que hagin estat en exercici, una «oficina de suport» amb aquests recursos i per temps il·limitat. Les prerrogatives són abundants i, a més, flexibles, ja que no obliguen els expresidents a acollir-se a aquests drets tot just deixar el càrrec, un aspecte que pot ser rellevant en el cas de Mazón. El cap del Consell té una excedència a la Cambra de Comerç d’Alacant que va sol·licitar quan va accedir a la presidència de la diputació provincial. Allí exercia de gerent, amb un sou que el 2021 ascendia a uns 95.000 euros anuals, bastant per sobre del que ingressaria del Jurídic, de manera que podria optar per tornar a aquest càrrec i activar el sou públic més endavant. L’Estatut dels expresidents, del qual emanen aquests avantatges i que torna al focus ara per la situació de Mazón, ha sigut qüestionat durant anys per partits a l’esquerra del PSPV, però mai s’ha arribat a reformar, principalment per la negativa del PP i dels mateixos socialistes, els dos partits amb expresidents en les seves files i que han frenat aquests intents. L’últim va arribar fa pocs mesos, patrocinat per Compromís i precisament per evitar que Mazón gaudís d’aquests beneficis. «No es mereix cobrar aquests diners», va exposar Joan Baldoví al defensar la seva iniciativa a les Corts. Una iniciativa que va ser tombada pel PP i per Vox, mentre el PSPV es va abstenir.

Mazón, a 24 hores d’amarrar un sou públic de 150.000 euros

Dilluns es garanteix 75.000 euros durant dos anys més uns 205 euros addicionals per cada dia que continuï al Palau, i si esgota la legislatura, rebrà aquest salari durant una dècada i mitja

El més llegit