El jutge del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha ordenat l’ingrés a la presó de manera provisional i sense fiança de Santos Cerdán, el fins fa poc secretari d’Organització del PSOE, a diferència del que ha passat amb José Luis Ábalos i Koldo García, els altres implicats en la presumpta trama corrupta. El jutge justifica la seva decisió pel risc fundat de destrucció de proves, al considerar que Cerdán pot ocultar, alterar o eliminar proves, ja que no s’ha completat la investigació sobre la seva situació patrimonial ni s’ha registrat el seu domicili; per la gravetat dels indicis que assenyalen Cerdán com el capitost d’una xarxa dedicada al cobrament de comissions il·legals, a canvi de l’adjudicació d’obra pública, i per l’existència d’evidències específiques com les gravacions confiscades per l’UCO, que el jutge estima explícites i no manipulades, i pels seus vincles amb Servinabar, empresa adjudicatària de contractes públics a Navarra. Per tot això, el jutge atribueix a Cerdán els delictes d’organització criminal, suborn i tràfic d’influències.

No obstant, Cerdán, que va intentar que la seva declaració fos pública, cosa que el jutge no va consentir, nega totes les acusacions i, en coherència amb aquest intent, afirma ser víctima d’una persecució política. Una condició, afirma, que seria conseqüència del seu paper central en la formació del govern, en particular en les negociacions amb els partits independentistes. I, curiosament, aquesta és una línia argumental que recorda molt a la sostinguda per l’independentisme durant el procés i que ha sigut utilitzada de manera recurrent pel seu nou advocat, Benet Salellas, exdiputat de la CUP i defensor, entre altres independentistes, de Jordi Cuixart. Una cosa que no hauria de sorprendre gaire, ja que no és la primera vegada que Cerdán assumeix una línia argumental pròpia de l’independentisme. De fet, ja ho va fer en l’acord PSOE-Junts, que va permetre la investidura de Pedro Sánchez i del qual va ser un dels principals artífexs, un acord en el qual, entre altres coses, s’assumia l’existència de situacions compreses en el concepte de lawfare.

Persona jurídica

Però és que el jutge, a més, apunta la possibilitat que altres persones, a més d’Ábalos, Koldo o el mateix Cerdán, poguessin haver-se lucrat de les comissions derivades de les adjudicacions, no només físiques, sinó també jurídiques, cosa que dona peu a pensar que aquesta persona jurídica pot ser el PSOE. I això és una cosa que, havent accedit el PSOE al govern gràcies a una moció de censura promoguda com a conseqüència d’una sentència per corrupció que declarava el PP partícip a títol lucratiu, resultaria molt poc digerible. Per tant, es podria donar la circumstància que Cerdán, comprant la idea de lawfare i declarant-se’n víctima, assumeixi la teoria de l’independentisme ni més ni menys que per defensar-se d’una praxi corrupta i convertir el seu partit en partícip a títol lucratiu de la corrupció, motiu pel qual va ser censurat el PP. I això seria una síntesi lamentable.