A Santos Cerdán el va condemnar Pedro Sánchez el 12 de juny, quan va assegurar públicament que se sentia enganyat pel seu secretari d’organització en el partit i va afirmar, abatut, que no hauria d’haver confiat en ell. El va fer fora del partit i li va exigir que renunciés a l’acta de diputat, però, sobretot, no li va concedir ni tan sols la presumpció d’innocència. El magistrat del Tribunal Suprem ha actuat de manera similar al decidir enviar-lo a la presó per considerar que tenia un paper preeminent en la trama de corrupció i pensar que és millor que estigui tancat perquè no destrueixi proves ni s’escapi, tot i que això últim el jutge no ho veu probable. Tampoc semblava el 1993, perdonin la comparació, que Luis Roldán, l’exdirector general de la Guàrdia Civil, anés a fugir i, no obstant, va protagonitzar un dels episodis més vergonyosos de la política espanyola i va posar damunt davall el Govern de Felipe González. Així que per a la justícia i, segons com es miri, també per a Sánchez, un Cerdán empresonat dona més tranquil·litat.