Illa exigeix al Suprem que apliqui «amb diligència» l’amnistia: «Em sap greu que hi hagi persones que no se n’hagin pogut beneficiar»

«Com a president, em sap greu que hi hagi persones que encara no s’hagin pogut beneficiar de l’amnistia. Demano a les autoritats judicials pertinents, al Tribunal Suprem, que se’ls apliqui amb diligència». Aquesta és l’exigència explícita als jutges que ha llançat el president de la Generalitat, Salvador Illa, minuts després que hagi transcendit que el Tribunal Constitucional ha avalat la constitucionalitat de la norma concebuda per fer ‘tabula rasa’ amb l’independentisme i que va ser també el catalitzador de la majoria plural que sosté el Govern de Pedro Sánchez. El president ha fet la petició en una posada en escena solemne des de la Galeria Gòtica del Palau conscient que, malgrat la decisió de l’alt tribunal, poc o res canvia la situació dels líders del procés, com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras, mentre el Suprem torpedini l’aplicació escudant-se en la seva interpretació del delicte de malversació. No pot tornar el líder de Junts sense risc de ser detingut ni s’aixeca la inhabilitació del d’ERC. Illa, a qui els independentistes sempre li han retret tebiesa davant la justícia, ha mirat d’exhibir contundència en la seva declaració: «‘Roma locuta, causa finita’. El Tribunal Constitucional ha parlat. No té sentit obstaculitzar l’aplicació de la llei d’amnistia». ‘Roma locuta, causa finita’. El Tribunal Constitucional ha parlat. No té sentit obstaculitzar l’aplicació de la llei d’amnistia Salvador Illa President de la Generalitat Un dia «feliç» per a Catalunya Mirant d’allargar la mà també a aquells que desconfien d’aquesta mena de perdó als organitzadors de l’1-O, Illa ha assegurat que pot «entendre» que hi hagi qui tingués dubtes sobre l’efectivitat i la constitucionalitat de la llei. Ja en el moment de la seva aprovació va admetre que hi havia votants socialistes que arrufaven les celles. Però considera que avui, després d’un any de la seva vigència i un dia que ha definit com a «feliç» per a la convivència a Catalunya, han quedat demostrades les dues. «La llei d’amnistia ha funcionat. Des de la seva aprovació les coses van a millor», ha reivindicat després de definir-la com un «punt d’inflexió» que serveix per retornar als canals de la discussió política el que un dia es va derivar als tribunals. El discurs de «normalització» que pregona Illa és crucial aquesta aplicació de l’amnistia, més encara tenint en compte que tant el seu Govern com el de Sánchez se sustenten gràcies al suport de les formacions independentistes i que per a la Moncloa és vital mantenir-lo ara que el PSOE està en plena crisi sota l’ombra de la corrupció. Per a l’hemeroteca queda com després de les eleccions generals del 2023, quan encara era líder de l’oposició a Catalunya, Illa va negar la possibilitat d’aprovar una amnistia. El vot imprescindible de Puigdemont per a la investidura va obligar Sánchez a fer de la necessitat virtut. El president ha deixat clar que el projecte independentista no és el seu, però que sota el seu mandat, seguint la consigna del president Josep Tarradellas, a qui ha tornat a esmentar una vegada més, vetllarà perquè «totes les veus puguin ser escoltades» en una Catalunya que vol amb un autogovern «fort» i implicada en la millora d’Espanya i d’Europa. «Tothom ha de poder defensar el seu projecte polític respectant el marc de convivència», ha insistit mirant de bastir ponts amb els independentistes. Des que va assumir el comandament del Govern de Catalunya, Illa ha defensat que s’apliqués la norma amb «celeritat» i «sense subterfugis», com també ha fet aquest dijous. El president no és partidari de les declaracions que suposen entrar en un cos a cos amb el poder judicial, se sent còmode demanant respecte a les sentències. Però a mesura que el bloqueig a la llei d’amnistia per part del Suprem s’ha anat allargant i posant també en perill el vincle amb els independentistes ha anat pujant de decibels. A més de reclamar també respecte per les decisions del poder legislatiu i ara també per al Tribunal Constitucional, a principis d’aquest mes va començar també a dirigir-se directament als jutges del Suprem. Especialment perquè tant ERC com Junts li han reclamat un paper més actiu per garantir l’aplicació de l’amnistia de forma immediata. Al seu torn, s’ha encarregat de recordar als independentistes que el PSC és el partit que més vots va aportar perquè el Congrés aprovés l’amnistia amb 177 ‘sís’ davant 172 en contra. El que sí que ha descartat fins ara el president era reunir-se amb Puigdemont fora de l’Estat. Cal veure si amb la decisió del TC alguna cosa canvia en aquest sentit, tot i que ara és Junts, arran de la caiguda de Santos Cerdán per presumpta corrupció, que ha perdut l’interès d’una foto amb els socialistes mentre no s’aclareixi el futur de la legislatura.

Illa exigeix al Suprem que apliqui «amb diligència» l’amnistia: «Em sap greu que hi hagi persones que no se n’hagin pogut beneficiar»

Ha argumentat que «no té sentit obstaculitzar» la norma per als líders del procés ¡després que s’hagi constatat tant la seva «efectivitat» com la seva constitucionalitat

El TC declara constitucional l’amnistia del procés amb els vots de la majoria progressista

¿Què passarà amb la llei d’amnistia després de l’aval del Tribunal Constitucional? ¿I ara què?

El més llegit