Feijóo presenta el PP que vol: més control de l’aparell per elegir el seu successor i porta oberta a Vox

L’escàndol de corrupció que ha sacsejat el PSOE ha arribat en ple procés de congrès del PP. Alberto Núñez Feijóo va anunciar a mitjans de maig que havia decidit fer un conclave intern al juliol per «activar» el partit per si Pedro Sánchez avançava eleccions generals i perquè vol formar «un equip reforçat» i oferir als ciutadans «un projecte il·lusionant». Feijóo serà elegit president del PP una altra vegada per aclamació, com el 2022. Ningú ha volgut competir amb ell. Amb Pedro Sánchez caminant sobre un camp de mines en forma d’àudios i informes de la Guàrdia Civil, aquestes setmanes prèvies al congrés estan passant desapercebudes les importants decisions que es van prenent al si del partit conservador. Aquesta setmana es van presentar els textos de les dues ponències que Feijóo va proposar que hi hagués: una de política i una altra d’estatuts (sempre obligatòria). Va descartar-ne una pròpiament econòmica, cosa que ha estranyat a més d’un al seu propi partit. Aquests dos documents recullen les principals línies del projecte «il·lusionant» que el líder del PP diu que desitja plantejar als ciutadans i també mostren quin tipus de partit vol. Tot i que són informes que ara poden ser esmenats, els encarregats de redactar-los (elegits per Feijóo) els escriuen – com és habitual – seguint l’esperit que imposa el líder de torn. En aquest cas, el polític gallec ja havia fet saber que volia modificar el sistema de primàries per elegir el president del partit. És a dir, al seu successor. O successora. El model vigent, aprovat el 2017, permet que els militants elegeixin el candidat en una primera volta i els dos amb més suports passen a la segona, on ja només voten els compromissaris (cada un representa diversos afiliats). Feijóo, en canvi, prefereix donar més pes als compromissaris, que són persones més pròximes als aparells i més controlables, i treure’n als afiliats. Isabel Díaz Ayuso, però, va advertir fa unes setmanes que volia mantenir el model «un afiliat, un vot». Deu suposar que, en el cas que es doni l’oportunitat, tindrà més possibilitats de guanyar un congrés si l’aparell té menys poder. La proposta de la ponència és un model híbrid, en un clar gest de Feijóo de no voler anar al xoc contra la madrilenya. L’informe proposa que els més de 800.000 afiliats continuïn votant tots (si estan al corrent del pagament i més de 12 mesos d’antiguitat), però no entre els candidats que es presentin, com passa en el model actual, sinó per elegir els 3.264 compromissaris que els representaran al congrés. Un d’aquests compromissaris es presentarà davant dels afiliats de la seva província anunciant per quin candidat votaran quan vagin al congrés. Negociació discreta o pública Ayuso no ha alçat la veu davant aquesta proposta, però fonts del seu entorn asseguren que al PP de Madrid creuen que el redactat de l’articulat és «francament millorable», així que en els pròxims dies (el termini finalitza dimecres) hi haurà esmenes per modificar el text o, com ha passat altres vegades, una negociació discreta amb els ponents per retocar el redactat. Consideren al PP de Madrid que cal reforçar la idea que la voluntat expressada per l’afiliat a l’hora d’elegir un compromissari perquè aposta per un candidat concret es mantindrà fins al congrés. És a dir, que no hi haurà ‘trànsfugues’ que puguin canviar de cavall a meitat de carrera. Això, segons alguns veterans fontaners, és impossible de controlar perquè el vot és secret en urna. Un altre aspecte a aclarir és si, com diuen col·laboradors de Feijóo, a cada província el candidat que hagi aconseguit més suports a través dels seus compromissaris s’emporta tots els compromissaris que reparteix aquest ‘col·legi electoral’. El text és ambigu. Per exemple, Màlaga reparteix 109 dels 3.264 totals. Finalment, alguns diputats del PP de Madrid assenyalen que seria millor intentar evitar que arribin al congrés més de dos aspirants, una cosa que, amb el redactat actual, sí que és possible. Volen evitar el que va passar el 2018, quan hi va haver una aliança d’alguns contra Soraya Sáenz de Santamaría, la més recolzada per la militància. Finalment va vèncer Pablo Casado. Respecte a la ponència política, el més nou ha sigut la constatació per escrit que el PP no té objeccions per pactar amb Vox, una cosa que ha fet des del 2022 en diverses comunitats autònomes i desenes d’Ajuntaments. Feijóo deixa clar que s’obre ell mateix, a nivell nacional, a aquesta possibilitat per arribar a la Moncloa, una necessitat segons totes les enquestes publicades fins ara ja que el PP només amb els seus diputats no ho aconseguiria. Al document, els populars reneguen que «el socialisme actual» faci « anys que volen escollir qui s’han d’excloure del diàleg democràtic», en referència al partit d’ultradreta. Els conservadors denuncien que aquesta crítica del PSOE es dona mentre la formació progressista pacta amb formacions independentistes i nacionalistes que volen «la desaparició d’Espanya». Segons el PP, els socialistes pretenen «bloquejar la formació de majories alternatives donant mostra d’un tacticisme arbitrari i molt poc escrupolós». «Ni cordons arbitraris ni majories incoherents», assenyala al document.

Feijóo presenta el PP que vol: més control de l’aparell per elegir el seu successor i porta oberta a Vox

Ayuso considera que cal esmenar els articles dels estatuts sobre les primàries per protegir la voluntat dels afiliats i evitar que es facin ‘pactes de perdedors’

El més llegit