De tant venir per Barcelona, un dels pocs llocs on encara pot passejar sense suscitar un aldarull, a Pedro Sánchez se li han enganxat els principis de la física quàntica, tan presents en el renaixement científic de la capital catalana. Sobretot, el principi d’incertesa de Heisenberg, que va resultar essencial per formular el nou paradigma de la física moderna. De tots els adjectius que ha rebut el president del Govern, el de ser un polític imprevisible és sens dubte el més apropiat. Descartats els insults, que poc aporten per acostar-se a la realitat (no imagino els pares de la física quàntica insultant els electrons per no entendre el seu comportament), la incertesa, la imprevisibilitat, fer allò que els altres no faríem, és el que millor defineix el personatge. ¿Què ens diu el principi que va descobrir Werner Heisenberg als 23 anys? En essència, que és impossible conèixer simultàniament i amb exactitud la posició d’una partícula i la seva velocitat, ja que el mesurament d’una d’aquestes propietats afecta l’altra. En altres paraules, que la nostra comprensió del món –sobretot, de l’infinitament petit– es basa més en probabilitats que en certeses. Així és Pedro Sánchez, que també comparteix amb Heisenberg la tendència a recloure’s en algun lloc apartat per escrutar el futur.