Enquesta eleccions generals Espanya: Sumar i Junts perdrien la meitat dels seus escons després de dos anys de suport a Sánchez

Acostumat a sortir (gairebé) indemne de situacions límit, Pedro Sánchez intenta sobreviure al cop que li ha clavat la corrupció per evitar que la legislatura arribi a un punt de no retorn. Convocar eleccions és una opció que li demanen al president del Govern el 62 % dels espanyols i el 40% dels votants del PSOE, a més d’alguns líders autonòmics. Però aquest avançament electoral en aquests moments enviaria probablement el socialisme a l’oposició al no poder repetir una majoria per la caiguda dels seus socis. L’Enquesta Política d’Espanya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica reflecteix que Sánchez no tindria possibilitats de salvar la Moncloa, tot i que tampoc ho tindria fàcil Alberto Núñez Feijóo per aconseguir-la perquè el gran beneficiat de l’erosió que acusen el PP i el PSOE seria Vox. Feijóo guanyaria les eleccions amb el 30,5% dels vots i 131-135 escons (ara en té 137), cosa que significaria 2,2 punts menys que en les eleccions del 2023. Sánchez obtindria el 27 % dels sufragis i 112-116 diputats (avui en té 121), cosa que representaria 4,3 punts menys que a les urnes. Amb això, l’avantatge del PP sobre el PSOE s’ampliaria d’1,4 a 3,5 punts, però els dos partits quedarien per sota dels resultats aconseguits en les eleccions del 2023. El treball de camp de l’enquesta es va elaborar, a partir de 1.002 entrevistes, del 10 al 12 de juny. El dia 11 es van començar a publicar les primeres notícies sobre el cas Cerdán, que va acabar d’esclatar el dia 12, amb el demolidor informe de la Guàrdia Civil que li atribueix la gestió de 620.000 euros en comissions il·legals per adjudicacions d’obra pública. Això significa que l’impacte d’aquest terratrèmol polític en l’opinió pública es recull parcialment en el sondeig. De fet, les dades recollides el dia 12 són notablement més crítiques amb la situació del país i del Govern i més negatius per als indicadors electorals del PSOE que els dels dies precedents. De fet, abans de les últimes convulsions en el socialisme, era Feijóo qui patia més desgast que Sánchez en fidelitat de vot. El 63 % dels votants del PP el 2023 triarien avui la mateixa papereta, 8,6 punts menys que al març, i el 14% canviarien de vot per recolzar Vox, quatre punts i mig més. En canvi, al PSOE tornarien a recolzar-lo el 59,6% dels que el van votar fa dos anys, només un punt i mig menys que l’enquesta anterior, i absorbiria 2 de cada 10 votants de Sumar. De tot aquest merder se’n beneficiaria Santiago Abascal, que s’anota un nou rècord a les enquestes del GESOP amb el 16 % dels vots i 57-61 escons (ara en té 33). El sostre electoral de Vox fins ara són els 52 diputats que va aconseguir el 2019. Els vots imprescindibles per fer president Feijóo, sempre que es descartés l’escenari d’una abstenció del PSOE. El PP i Vox sumarien una majoria absoluta més que folgada, entre 188 i 196 parlamentaris, i reunirien el 46,5% de les paperetes, un punt i mig més que en els últims comicis. Sumar i Podem mantenen més o menys les seves marques de març. La coalició de Yolanda Díaz repeteix en el 7,5% dels vots i 12-14 escons, mentre que el partit morat esgarrapa mig punt i aconseguiria el 3,8% i 4 diputats. És a dir, dels 31 parlamentaris que les dues formacions unides van obtenir el 2023, perdrien de 13 a 15 després de la seva ruptura. Díaz només retindria un terç dels seus votants, ja que una quarta part migraria a Podem i 2 de cada 10, al PSOE. Tot això accentua l’extrema debilitat del bloc de l’esquerra (PSOE, Sumar i Podem), que passaria del 43,5% al 38,2% dels sufragis, i de 152 a 128-134 escons. S’ha de recordar que, sense eleccions a la vista, el votant d’esquerres sempre es mostra més indecís i amb menys incentius a mobilitzar-se que el de dretes. Però el cert és que l’actual context impregnat de casos de corrupció afavoreix la desmobilització de l’electorat progressista. Sense anar més lluny, entre el segon i el tercer dia del treball de camp de l’enquesta, que va ser just quan va esclatar el cas Cerdán, la intenció directa de vot al PSOE va caure 8,6 punts, la del PP va retrocedir 4,4 punts i la de Vox, en canvi, va pujar 4,8 punts. Els indecisos, un altre factor electoral determinant, també van créixer quatre punts. El particular duel català entre ERC i Junts presenta una novetat en aquest sondeig. Els republicans mantenen les seves posicions i conservarien els set escons actuals al Congrés, però han obert una lleugera bretxa amb el partit de Carles Puigdemont, que baixaria de set a quatre o cinc diputats. I és que els postconvergents només mantindrien 3 de cada 10 votants del 2023 (34 punts menys que al març) perquè el 42,3% del seu electorat està ara mateix indecís (28 punts més). Esquerra ha perdut set punts de fidelitat de vot (54%) i té 2 de cada 10 votants indecisos (12 punts més que al març). Enmig de tanta agitació, no és estrany que tots els dirigents polítics tornin a suspendre. Sánchez (3,6), Feijóo (3,5) i Díaz (3,8) registren les mateixes puntuacions que al març i la seva nota més baixa dels últims dos anys. Només els votants de Vox atorguen un notable al seu líder, mentre que la resta dels electorats qualifiquen els seus amb un aprovat, que en el cas de Sánchez i Feijóo és d’un 5,8 entre els seus respectius votants. Mentre que el líder del PP només aprova entre els seus propis simpatitzants, el del PSOE també supera el 5 entre els votants de Sumar i ERC. De fet, obté millor nota dels votants de Sumar que dels socialistes. Díaz i Irene Montero reben valoracions similars entre els afins a Sumar (6,3 i 6,1 respectivament), però la vicepresidenta del Govern també aprova entre els votants del PSOE. Sánchez continua sent el favorit per a president amb un 23,8%, vuit dècimes menys que al març, mentre que Feijóo retrocedeix fins al 18,2%, 1,3 punts menys que fa tres mesos. La preferència dels votants socialistes per Sánchez és de poc més del 50%, i tampoc arriba al 60% la preferència dels votants populars per Feijóo. Al contrari, les preferències per Abascal se situen en el seu nivell més alt (11,6%) i superen per primera vegada Díaz (8,9%). De fet, el líder de Vox és l’únic que millora respecte al sondeig anterior i no ha deixat de pujar en aquest rànquing des de febrer del 2024. Des d’aleshores ha augmentat cinc punts en preferència entre els espanyols. El pessimisme sobre el futur del país continua sent majoritari (63,2%) i és especialment alt entre les dones (66,4%), els més joves (70,2%) i els votants del PP i de Vox, mentre que en l’electorat del PSOE i Sumar l’opinió està més dividida. En paral·lel, la gestió del Govern encadena un nou suspens (55,1%) i pugen quatre punts les veus que la qualifiquen com a molt dolenta (36%).

Enquesta eleccions generals Espanya: Sumar i Junts perdrien la meitat dels seus escons després de dos anys de suport a Sánchez

El desgast de Sánchez i Feijóo beneficia Vox, els vots dels quals serien imprescindibles per a la governabilitat

Sondeig GESOP: El 62 % dels espanyols reclamen eleccions després dels escàndols de corrupció

El més llegit