El 62% d’espanyols reclamen eleccions, entre ells un 40% de votants del PSOE

En vigílies de travessar l’equador, la legislatura de Pedro Sánchez penja d’un fil davant l’impacte provocat per la investigació a un dels seus homes de confiança en el PSOE, Santos Cerdán, com a part d’una presumpta trama de cobrament de comissions il·legals per adjudicacions d’obra pública. El cop ha sigut tan fort que dins del socialisme emergeixen les veus que aposten per un avançament electoral, per més que el president mantingui per ara el suport dels seus socis davant un PP que no té prou vots per a una moció de censura. El degoteig d’escàndols judicials en els últims mesos ha tingut un efecte directe en l’opinió pública espanyola i sis de cada 10 ciutadans creuen que Sánchez hauria de convocar eleccions. Ho pensen fins i tot quatre de cada 10 votants del PSOE, tal com ho reflecteix l’Enquesta Política d’Espanya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a Prensa Ibérica. En concret, el 61,5% dels espanyols reclamen comicis davant el 32,8% que no veu necessari precipitar les urnes. Les entranyes del sondeig mostren que ja abans de l’esclat de l’escàndol que envolta Cerdán es donava una majoria favorable a eleccions anticipades, però l’informe de la Guàrdia Civil que li atribueix la gestió de 620.000 euros en comissions ha fet que la reclamació de nous comicis creixés 11 punts en només 48 hores. El treball de camp de l’enquesta es va elaborar del 10 al 12 de juny, és a dir, va començar el dia després del processament del fiscal general de l’Estat per presumpta revelació de secrets i va acabar el dia de la dimissió de Cerdán. Si el primer dia exigia eleccions el 57,1% dels entrevistats, l’últim dia aquest percentatge havia escalat fins al 68,2%. L’avanç electoral és una opinió gairebé unànime entre els votants del PP (92,6%) i de Vox (98,9%). En canvi, més de la meitat de l’electorat del PSOE no veu necessari anar a eleccions malgrat els casos de corrupció (55,3%), si bé gairebé el 39,4% dels votants socialistes s’hi mostren a favor. Entre els simpatitzants de Sumar, la majoria contrària als comicis és encara més alta (74,8%), tot i que també hi ha un 20,5% que advoca per votar de nou. Entre els socis parlamentaris de Sánchez hi ha una mica de tot, però predominen les percepcions favorables a unes eleccions anticipades entre els votants de Junts, PNB, EH Bildu i BNG, mentre que només entre els electors d’ERC hi ha una majoria que rebutja les urnes. El 60,6% dels votants republicans refusa els comicis davant el 34,4% que els reclama. La fractura més gran es produeix a Junts: el 48,1% dels seus votants volen votar i el 46,6% no. ¿I què passaria si hi hagués eleccions? Doncs com el mateix Sánchez va reconèixer dilluns, no tindria opcions de salvar la Moncloa al no poder repetir una majoria per la caiguda dels seus socis. Tampoc ho tindria senzill Alberto Núñez Feijóo per assolir-la perquè el gran beneficiat de l’erosió que acusen el PP i el PSOE seria Vox. Feijóo guanyaria les eleccions amb el 30,5% dels vots i 131-135 escons (ara en té 137), cosa que significaria 2,2 punts menys que en les eleccions del 2023. Sánchez obtindria el 27% dels sufragis i 112-116 diputats (avui en té 121), cosa que representaria 4,3 punts menys que a les urnes. Amb això, l’avantatge del PP sobre el PSOE s’ampliaria d’1,4 a 3,5 punts, però els dos partits quedarien per sota dels resultats aconseguits en les eleccions del 2023. Les dades recollides el dia 12, quan va acabar d’esclatar el cas Cerdán, són notablement més crítiques amb la situació del país i del Govern i més negatives per als indicadors electorals del PSOE que les dels dies precedents. En aquesta maror pescaria Santiago Abascal, que s’anota un nou rècord a les enquestes del GESOP amb el 16% dels vots i 57-61 escons (ara en té 33). El sostre electoral de Vox són els 52 diputats que va aconseguir el 2019. Serien els vots imprescindibles per fer president Feijóo, sempre que es descartés l’escenari d’una abstenció del PSOE. El PP i Vox sumarien una majoria absoluta més que folgada, entre 188 i 196 parlamentaris. Sumar i Podem mantenen més o menys les seves marques de març. La coalició de Yolanda Díaz repeteix en el 7,5% dels vots i 12-14 escons, mentre que el partit morat esgarrapa mig punt i aconseguiria el 3,8% i 4 diputats. És a dir, dels 31 parlamentaris que les dues formacions unides van obtenir el 2023, en perdrien de 13 a 15 després de la seva ruptura. Díaz només retindria un terç dels seus votants, ja que una quarta part migraria a Podem, i dos de cada 10, al PSOE. Això accentua l’extrema debilitat del bloc de l’esquerra (PSOE, Sumar i Podem), que passaria de 152 a 128-134 escons. ERC conservaria els seus 7 escons, mentre que Junts cauria de 7 a 4-5 diputats al mantenir només tres de cada 10 votants del 2023 (34 punts menys que al març) perquè el 42,3% del seu electorat ara està indecís (28 punts més). ERC ha perdut set punts de fidelitat de vot (54%) i té dos de cada 10 votants indecisos (12 punts més que al març).

El 62% d’espanyols reclamen eleccions, entre ells un 40% de votants del PSOE

Les dades de l’enquesta del GESOP castiguen el PSOE, sobretot el dia que es va conèixer l’informe que implica Cerdán en la trama Koldo

Els votants dels socis parlamentaris de Sánchez, tret dels d’Esquerra, aposten per nous comicis

Sumar i Junts perdrien la meitat dels seus escons després de dos anys de suport a Sánchez

El més llegit