Dirigents andalusos del PSOE volen canvis davant un sanchisme "mort"

Els símils es repeteixen. Els socialistes amb comandament a la plaça ara mateix en el PSOE d’Andalusia assumeixen, alguns amb més dolor que d’altres, que l’etapa de Pedro Sánchez ha acabat després de l’esclat del cas Santos Cerdán. "El sanchisme ha mort", sentencien. No hi ha ganes de revenja ni de guerra. No tenen forces ni ànim. Simplement és una realitat, traslladen, que cal assumir com més aviat millor. "Sense precipitació, sense presses", però organitzant una transició ordenada que permeti que "el malalt terminal pugui donar els òrgans en bon estat i salvar el partit". Un altre líder continua la metàfora: "Pedro (Sánchez) és llest i sap que ha d’escriure ara el testament vital. Dir quin tractament vol per al PSOE i indicar com cal actuar quan ja no es pugui fer res més pel malalt". És nou. Mai, d’una manera majoritària, tant amics com enemics havien constatat amb solemnitat que l’etapa de Sánchez com a candidat del PSOE en unes pròximes eleccions no té pròrroga. En el seu historial deixa 22 milions de persones treballant a Espanya i alcaldes tranquils perquè els programes socials per primera vegada en anys es queden amb vacants. Avançar les eleccions En el deure, un partit en una situació "molt greu" assetjat per un presumpte cas de corrupció de comissions i martingales d’obra pública que toca la línia de flotació del PSOE. La petició d’eleccions anticipades, que s’allunyin de les municipals, és unànime. L’opció que coincideixin amb les andaluses és majoritària. N’hi ha que, com Susana Díaz, demanen que siguin el 2025. "Imagina’t passar cada dia per l’embús del pont del Quinto Centenario i cada vegada penses amb la pasta que han pispat aquí aquests pocavergonyes", diu un alcalde socialista. L’obra del pont, la més abundant del Ministeri de Transports a Sevilla (102,8 milions d’euros), figura en la presumpta trama de comissions que ja és al Suprem amb tres noms propis: José Luis Ábalos, Koldo García i Santos Cerdán. Una infraestructura clau per a la mobilitat a Sevilla amb anys de retard i un sobrecost de més de 30 milions d’euros. Una estocada directa al cor de qualsevol ciutadà que pagui els seus impostos. Sense nord El PSOE andalús està enfonsat, dolgut, decebut i sense nord. La moral que li va insuflar María Jesús Montero en la seva nova etapa al capdavant del partit no ha durat gaire. No feia ni cinc mesos que començava a aixecar el vol de l’ànim de la militància després d’anys sense trobar el seu lloc en l’oposició i pum, una altra garrotada. Aquesta, a més, de les que fan mal al fons de tot. "Per a mi ha sigut com si em diguessin que el meu germà se’n va al llit amb la meva dona", descriu gràficament un dirigent socialista que admet que encara paeix el cop. "No he dormit gens aquesta nit", assenyala un altre. Santos Cerdán formava part de "la colla", "dels deu vikings". Els qui van animar un Pedro Sánchez desnonat a tornar-se a llançar a les primàries el 2017 en un Peugeot i, a més, guanyar-les. Allà hi havia el clan de Dos Hermanas, Quico Toscano, l’exalcalde, Paco Rodríguez, avui alcalde i secretari d’organització del PSOE-A, Paco Salazar, en el gabinet de la Moncloa, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, vicepresident del Congrés. Allà hi havia José Luis Ábalos i Santos Cerdán, amb Koldo García, que va entrar juntament amb el navarrès. Eren el seu pinyol, el seu origen. En el cercle també hi havia l’asturiana Adriana Lastra i Maritcha Ruiz Mateos, responsable de comunicació molt de temps. Casualment, ara ja sabem que no va ser cap casualitat, a les dues úniques dones del cercle les van esborrar de Ferraz quan van poder. Totes dues van anar a explicar-li a Carmen Calvo la "puteria" que tenien muntada aquests senyors i es va comunicar a Pedro Sánchez. Va caure Ábalos i totes les qui van aixecar la veu d’alarma. Va guanyar Santos Cerdán, de qui diuen els seus enemics que sempre ha practicat una psicologia inversa: "Va carregar molt contra Ábalos per desenfocar el que feia ell, sempre actuava així", diu algú que hi va treballar anys i va acabar fugint del seu cercle. "Era un mentider compulsiu", afegeix, "un home amb doble cara". Gairebé ningú opinava això. A Sevilla, Santos Cerdán era respectat. Feia temps que només un dirigent destacat deia que no li va agradar mai. Per a la majoria era fosc, opac, no era l’ànima de la festa, però no imaginaven la seva cara B. Una família estructurada, un matrimoni estable, una vida ordenada. "No era Ábalos", conclouen. "Ja se’n podia haver anat amb Ábalos. Hauria sigut un gran servei al partit. Haver plantejat “mira, potser aquí no he estat bé, me’n vaig amb ell” i ens hauria estalviat aquest infern", es lamenta un dirigent socialista. Va fer al contrari. Es va erigir en garant de la neteja, va carregar contra Ábalos, va garantir a Sánchez que ell s’ocupava i va aconseguir, o això expliquen, que no l’investigués a ell ningú. Es va presentar com "el redemptor". Va explicar "als vikings" que Ábalos l’havia enganyat. Malgrat els antecedents, ¿no el va investigar ningú? ¿Tots se’l van creure? Això diuen. Va aconseguir que Sánchez el ratifiqués i reforcés en el congrés federal del partit a Sevilla, tot i que hi va haver dubtes.

Dirigents andalusos del PSOE volen canvis davant un sanchisme "mort"

Mai d’una manera majoritària tant amics com enemics havien constatat que l’etapa de Sánchez com a candidat té una difícil continuïtat

El més llegit