El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea ha tornat a ajornar aquest dimarts la decisió sobre el reconeixement del català, l’eusquera i el gallec com a llengües oficials del bloc, després que la presidència polonesa hagi constatat que no hi ha unanimitat per tirar endavant la proposta d’Espanya i després de la petició de diversos països de retirar la iniciativa de l’ordre del dia.

Malgrat els esforços renovats i les pressions del Govern de Pedro Sánchez als socis comunitaris, Espanya no ha sigut capaç d’aconseguir el suport unànime que necessitava per tirar endavant la seva proposta. Gairebé dos anys després que se sol·licités modificar la legislació europea per reconèixer les tres llengües cooficials a l’Estat com a idiomes de treball de la UE, la decisió ha tornat a posposar-se.

Dubtes legals

Segons diverses fonts diplomàtiques consultades per EL PERIÓDICO, almenys mitja dotzena de països han expressat les seves reticències per les possibles implicacions legals i pressupostàries de la decisió. La proposta del Govern espanyol no ha sigut suficient per resoldre-les, i n’ha fet impossible l’aprovació. A més, s’han aixecat diverses peticions dels estats perquè no s’arribés a votar el pla espanyol.

«Volem saber més sobre les implicacions legals i també les financeres», ha dit la secretària d’Estat per a Europa de Croàcia, Andreja Metelko-Zgombić, a la seva arribada a la reunió a Brussel·les. Però Croàcia no ha estat sola. També Alemanya, Finlàndia, Suècia i Àustria han plantejat dubtes sobre això. 

La ministra austríaca per a Europa, Claudia Plakolm, ha destacat la importància de la diversitat lingüística a Europa i ha dit que està en contacte amb el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, que no s’ha dirigit a la premsa aquest dimarts. Plakolm, com els seus col·legues, ha matisat, no obstant, que continuen havent-hi dubtes legals sobre la proposta. La ministra sueca d’Afers Europeus, Jessica Rosencrantz, ha preferit no especificar què votaria el seu país, insistint que és la primera discussió a nivell de ministres en molt temps. «Escoltaré el que els altres han de dir», ha dit Rosencrantz, «espero una fructífera discussió». 

Per Finlàndia, no obstant, no era el moment de votar. «Espero que no hi hagi vot», ha dit el ministre d’Afers Europeus Joakim Strand a l’arribar, perquè «la qüestió no està prou madura». Strand ha recordat que els serveis legals del Consell de la UE han plantejat dubtes legals sobre això. 

«Sé que és un tema molt important per als nostres amics espanyols», ha dit Benjamin Haddad, el ministre francès d’Afers Europeus, i ha admès que ha tingut diversos intercanvis amb el seu homòleg sobre això: «Nosaltres volem trobar una solució», ha assegurat Haddad, però ha de ser una solució «de consens» i «a la resta al dret europeu». El ministre ha insistit que França està disposada a treballar amb Espanya per trobar-la.

Diverses fonts diplomàtiques van explicar a EL PERIÓDICO, abans de la reunió, que un informe dels serveis jurídics del Consell de la UE apuntava que «s’haurien de modificar els tractats per afegir aquestes tres llengües». Reobrir els tractats, amb l’objectiu que sigui, és una qüestió extremadament sensible entre els vint-i-set. 

En cas de reconèixer-se el català, l’eusquera i el gallec, seria la primera vegada llengües l’ús de les quals no és d’àmbit nacional són acceptades com a idiomes oficials de la UE. Això generava també resistències polítiques, ja que podria establir precedent per al reconeixement d’altres llengües minoritàries com el bretó, el cors, i fins i tot el rus, donada la importància de la comunitat russoparlant als països bàltics. 

Finançament

També pesa la preocupació pel finançament. El Govern espanyol s’ha compromès des d’un inici a fer-se càrrec de les despeses extres que suposi la traducció i interpretació a aquestes llengües. Un cost que la Comissió Europea va estimar en un primer informe entorn dels 132 milions d’euros anuals. 

A ulls dels serveis jurídics, «el compromís del Govern espanyol de cobrir els costos financers no és legalment vinculant», expliquen fonts diplomàtiques. A alguns països els preocupa com podia afectar en aquest sentit un canvi d’executiu a la Moncloa.

Bona part dels països han destacat la importància de preservar la diversitat lingüística del bloc, i pocs s’hi oposaven de manera frontal. No obstant, diverses fonts diplomàtiques, han advertit que el reconeixement requereix «una acurada preparació» i que portar la qüestió a vot és «prematur». Una cosa que ha confirmat el resultat de la reunió.