La primera reacció política de la Moncloa a la massiva apagada peninsular del 28 d’abril, una vegada restablert el subministrament elèctric, va ser a la defensiva. Pedro Sánchez va col·locar un tallafocs en els «operadors privats», malgrat que en aquell moment no es descartava cap hipòtesi sobre les causes, incloent-hi la de l’atac cibernètic, i va advertir que els exigiria responsabilitats. En la seva compareixença al Congrés nou dies després de l’històric zero energètic, el president del Govern no només va continuar sense poder oferir explicacions, sinó que va demanar «temps» i fins i tot va parlar de «mesos» per arribar al fons de la qüestió. A més, va entrar de ple a disputar una agenda marcada pel PP, anant al xoc amb les nuclears per intentar defensar el seu full de ruta en política energètica. Si al Govern solen presumir d’haver trampejat amb èxit les múltiples crisis sobrevingudes des de l’arribada de Sánchez a la Moncloa el 2018, l’apagada se li ha entravessat al cap de l’Executiu, com va reflectir el CIS.