Els dubtes legals i el finançament, els principals obstacles per al reconeixement del català a la UE

Els ministres d’Afers Europeus dels vint-i-set debatran i votaran previsiblement aquest dimarts si reconeixen el català, l’eusquera i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea, entre els dubtes de mitja dotzena de països sobre les implicacions legals i pressupostàries de fer-ho. Han passat gairebé dos anys des que Espanya en sol·licités per carta el reconeixement. Aquest dimarts, torna a la taula dels ministres, però per a mitja dotzena de països continua sent massa aviat. Reclamen claredat fonamentalment sobre les implicacions legals i pressupostàries de la qüestió. La decisió requereix unanimitat. Diverses fonts diplomàtiques han explicat a EL PERIÓDICO que un informe dels serveis jurídics del Consell de la UE apunta que «haurien de modificar els tractats per afegir aquestes tres llengües». Reobrir els tractats, amb l’objectiu que sigui, és una qüestió extremadament sensible entre els vint-i-set. També preocupa el finançament. El Govern espanyol s’ha compromès des d’un inici a fer-se càrrec de les despeses extres que suposi la traducció i interpretació a aquestes llengües. Un cost que la Comissió Europea va estimar en un primer informe entorn dels 132 milions d’euros anuals. A ulls dels serveis jurídics, «el compromís del Govern espanyol de cobrir els costos financers no és legalment vinculant», expliquen fonts diplomàtiques. A alguns països els preocupa com pugui afectar en aquest sentit un canvi de partit a la Moncloa. Prematur En cas de reconèixer-se el català, l’eusquera i el gallec, seria la primera vegada llengües l’ús de les quals no és d’àmbit nacional són acceptades com a idiomes oficials de la UE. A alguns països els preocupa que pugui establir precedent per al reconeixement d’altres llengües minoritàries com el bretó, el cors, o fins i tot el rus, donada la importància de la comunitat russoparlant als països bàltics. En aquest sentit, bona part dels països destaquen la importància de preservar la diversitat lingüística del bloc, i pocs s’hi oposen de manera frontal. No obstant, diverses fonts diplomàtiques, això requereix «una acurada preparació» i coincideixen que portar la qüestió a vot és «prematur». Portugal i Bèlgica, per la seva banda, fins i tot recolzen la proposta. Pressions A ningú a Brussel·les se li escapa la importància d’aquest vot per a l’executiu de Pedro Sánchez No obstant, les negociacions no han tingut lloc a la capital europea. Bona part dels contactes han sigut al més alt nivell. Una cosa habitual quan una qüestió és de vital importància per a un govern. «No he vist res anormal», reconeixia una alta font diplomàtica. No obstant, segons el diari britànic ‘Financial Times’, Espanya hauria intentat pressionar altres països «posant en qüestió el seu desplegament de tropes als països de l’Est», extrem que el Govern nega. Segons el portal europeu ‘Politico’, Espanya utilitza com a argument que la decisió permetria desbloquejar milions d’euros en inversió en defensa, amb el suport de Junts. Unes acusacions a les quals el ministeri d’Exteriors respon assegurant que «el compromís d’Espanya amb la seguretat de l’Est d’Europa i la presència de tropes espanyoles en països de l’Est és ferma i incondicional». Molts diplomàtics reconeixien la sensibilitat de la qüestió. D’altres lamentaven que una qüestió de política de partits pugui determinar un canvi significatiu per a la Unió. I alguns fins i tot admetien no estar al corrent de la posició dels seus ministres que dependria del debat al Consell. Un Consell que se celebra aquest dimarts amb una inusual expectació. «La setmana passada, molts països encara tenien dubtes legals, pràctics i financers. Aquesta és la realitat legal», va assegurar una font diplomàtica europea. La realitat política és que es tracta d’una qüestió clau per a Espanya, en la qual el govern està invertint un capital diplomàtic important. «Si hi ha prou garanties legals, podria imaginar que alguns països no voldran bloquejar la proposta per qüestions polítiques», va afegir. El procediment Espanya ha sol·licitat modificar el Reglament 1/1958 que delimita les llengües oficials de la Unió. Actualment hi ha vint idiomes reconeguts. El reglament només s’ha modificat en el passat per incloure progressivament les llengües dels nous països que s’integraven el bloc, amb una excepció: la del gaèlic. En aquest cas es recolza el govern en la seva proposta. Aquest dimarts, el Consell d’Afers Generals de la UE examinarà la qüestió. Espanya, o qualsevol altre país, podria sol·licitar la retirada del punt de l’ordre del dia, amb el suport d’una majoria. Aquesta sembla en el dia d’avui l’opció menys probable. L’altra opció és que hi hagi una presentació de la proposta per part de la delegació espanyola –que estarà liderada pel secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ja que Albares no hi assistirà– i s’iniciï una discussió. Com procedirà llavors la presidència, que ostenta Polònia, és difícil de saber. L’objectiu és que es voti, però en cas que no hi hagi un evident suport, és a dir, a vint- i-set, podria no haver-hi decisió. «Hem d’escoltar primer a l’habitació», ha assegurat una alta font diplomàtica amb referència a les potencials intervencions dels ministres. Segons fonts del ministeri d’Exteriors, el Govern continua treballant «amb tots els estats membre perquè la redacció final del document resolgui qualsevol dubte que puguin tenir».

Els dubtes legals i el finançament, els principals obstacles per al reconeixement del català a la UE

Mitja dotzena de països han mostrat les seves reserves al reconeixement de la llengua catalana, l’eusquera i el gallec

Directe | Última hora de la votació del català com a llengua oficial a la UE

El més llegit