La parella d’Ayuso i el fals testimoni

Al declarar-se virtualment innocent i culpar Carlos Neira per fer una proposta, a la seva esquena, de pacte de conformitat amb la Fiscalia, González Amador apuntala les seves demandes civils contra els que l’han anomenat "defraudador confés".

La parella d’Ayuso i el fals testimoni

¿S’imaginen Carlos Neira, advocat i ex alt càrrec d’Hisenda, que va enviar el correu i la proposta de pacte de conformitat a la Fiscalia de Madrid el 2 de febrer del 2024 amb la voluntat del seu client, Alberto González Amador, de tancar l’assumpte, ratificant que això va ser el que van acordar, en la seva pròxima declaració davant el jutge Ángel Hurtado? És a dir: que allò declarat per González Amador divendres passat, dia 23, no és cert.

Els donaré, a part de les raons que poden imaginar –a saber, que es tracta d’un muntatge, ja que no s’ha querellat contra ell durant tot un any des que es va conèixer la proposta–, una de fonamental: González Amador va declarar divendres 23 com a testimoni, en aquest cas querellant contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García, amb obligació de dir veritat.

Si Neira assumeix que va elaborar el document i va enviar el correu amb coneixement de González Amador –com no va poder ser de cap altra manera– la parella d’Ayuso hauria comès un possible delicte de fals testimoni. El jutge Hurtado hauria, en tal cas, de derivar una deducció de testimoni als jutjats de l’Audiència de Madrid perquè persegueixi un possible delicte de fals testimoni (458-42 del Codi Penal).

Perquè mirin vostès com comença la seva proposta de pacte vuit folis firmada per Neira el 2 de febrer del 2024:

"ALBERTO GONZÁLEZ AMADOR accepta íntegrament i) els fets continguts en la Liquidació Vinculada a Delicte que adjuntem a aquesta proposta, així com ii) l’existència de dos delictes contra la Hisenda Pública per l’impost sobre societats, 2020 i 2021, i iii) la seva autoria com a administrador únic i soci de la societat MAXWELL CREMONA INGENIERÍA Y PROCESOS SOCIEDAD PARA EL FOMENTO DEL MEDI AMBIENTE SL (d’ara endavant MAXWELL)".

Línia de la defensa

Amb tot, González Amador va explicar, a preguntes d’Hurtado, que no havia perdut la seva confiança en Neira. És a dir: la relació advocat-client que tenien es manté malgrat les "destrosses" que li va provocar tant el correu com la proposta de pacte al ser de domini públic.

Per tant, la línia de la defensa consistirà a explicar, per part de Neira –que està citat a declarar divendres vinent, dia 30 de maig– que González Amador li va dir que solucionés els problemes plantejats per la denúncia penal de la Fiscalia de Madrid i mantingués contacte amb ella.

"Però autoritzar l’advocat a negociar és reconèixer que s’admetrien –com així es desprèn dels escrits– els delictes. Perquè si no, no hi ha negociació. Tota negociació amb la fiscalia requereix admetre els delictes. I això Neira, que té molta experiència, no va poder deixar d’explicar-l’hi", assenyala una font consultada.

Sala Segona del Suprem

El que ha passat és que González Amador ha volgut defensar-se del que se li imputa al jutjat 19 de Madrid –els dos delictes fiscals i la falsedat de factures– a la Sala Segona del Tribunal Suprem. Allà, en qualitat d’imputat, no té obligació de declarar la veritat, però al Suprem, com a testimoni, està obligat a respectar aquesta veritat.

Ara sabem, doncs, que ja no hi haurà definitivament un pacte de conformitat sobre els dos delictes fiscals i les factures falses. Que González Amador anirà a judici amb els altres imputats (proveïdors d’empreses fantasma i factures fictícies) i que la Fiscalia de Madrid haurà de provar els fets sense confessió (no té valor com prova).

La batalla civil

Però hi ha una altra derivada en aquesta telenovel·la. I és la batalla civil: les demandes de protecció de l’honor que l’advocada Guadalupe Sánchez –que també ha demandat en nom del rei emèrit l’expresident de Cantàbria Miguel Ángel Revilla– ha anunciat contra tots aquells que han qualificat González Amador de "defraudador confés" o "delinqüent confés".

La primera d’aquestes ja ha sigut declarada vista per a sentència a la Sala Primera (del Civil) del Tribunal Suprem: la interposada contra la vicepresidenta del Govern María Jesús Montero. L’advocada exigeix una retractació pública i una indemnització de 40.000 euros.

Però és únicament la punta de l’iceberg. Guadalupe Sánchez ha anunciat demandes contra Pedro Sánchez i contra 16 personalitats més (ministres, polítics i periodistes), podent aconseguir obtenir unes indemnitzacions que podrien ser suficients per pagar els 520.000 euros del pacte de conformitat que es negociava, i que, segons hem apuntat, ja no tindrà lloc.

Perquè que s’era molt a prop d’arribar a l’esmentat acord és una realitat que el mateix equip de Díaz Ayuso ha assenyalat. En les seves dues entrevistes, concedides el 9 de gener, després de declarar al Suprem davant el jutge Hurtado, Miguel Ángel Rodríguez va explicar a Susanna Griso i a Risto Meijide, en els seus respectius programes, que es podia arribar a un acord.

Ara, González Amador i la seva defensa han decidit apujat l’aposta. La parella d’Ayuso i els seus proveïdors de factures fictícies, que obeeixen la defensa, s’asseuran al banc del judici oral.

Però tot això ara haurà de passar pel jutjat 19 de Madrid. Hurtado podria enviar d’ofici una deducció de testimoni de la declaració de divendres passat a la jutge Inmaculada Iglesias. Però si no ho fa, la jutge, la Fiscalia i les parts ho sol·licitaran.