Fa dos anys, el 28 de maig del 2023, el PP va arrasar en les eleccions municipals i autonòmiques i va pintar Espanya de blau. Desenes d’ajuntaments van passar a mans dels conservadors, que també van aconseguir tornar a presidir la Comunitat Valenciana, Aragó, les Balears, Extremadura i La Rioja. Com a reacció a aquesta debacle del PSOE, Pedro Sánchez va anunciar l’endemà que avançava les generals.

La jugada li va sortir bé i, després de la crida a les urnes al juliol, el dirigent socialista va poder seguir a la Moncloa, tot i que amb una debilitat parlamentària que li està fent molt llarga i tortuosa aquesta legislatura. Però aquest és un altre tema. En aquesta crònica analitzarem la situació del PP i en quin punt està el poder autonòmic que va aconseguir en l’última ronda d’eleccions.

Mans lliures

El contrast és total entre les tres majories absolutes d’Andalusia, Madrid i Galícia, on els seus presidents tenen les mans totalment lliures, i els territoris en els quals el PP va necessitar pactar amb altres grups, va escollir Vox i ara estan a matadegolla.

El partit d’ultradreta els va deixar a l’estacada just un any després. L’estabilitat de les coalicions va durar poc. El juliol del 2024, amb l’excusa que els dirigents del PP estaven començant a negociar per acollir els menors immigrants que les Canàries i Ceuta ja no podien atendre (una cosa que encara no s’ha completat), els polítics de Vox van deixar els seus càrrecs a les conselleries dels governs i van tallar qualsevol col·laboració parlamentària amb els populars. La mesura va afectar la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Extremadura, Aragó, Múrcia i les Balears. Aquesta ruptura s’ha anat traduint en el dia a dia de les comunitats en alguns assumptes clau.

Pressupostos en entredit

Tret de la Comunitat Valenciana, que té un preacord amb Vox després que Carlos Mazón hagi assumit bona part de l’agenda ultra, les altres cinc autonomies gairebé donen per descartat tenir comptes per a aquest 2025.

Jorge Azcón, president d’Aragó, va dir dimecres en un acte de Prensa Ibérica que ja s’està pensant elaborar directament els Pressupostos del 2026. Ell, com Fernando López Miras a Múrcia, ni tan sols els ha registrat al Parlament. Deia just aquesta setmana Feijóo que si ell arriba a la Moncloa es compromet a presentar-los cada any (no com Sánchez, que en porta dos sense fer-ho) i que, si els hi tombessin al Congrés, convocaria eleccions. El paral·lelisme amb el que estan vivint molts dels seus barons és clar, tot i que ells no opinen per ara el mateix que Feijóo i no es plantegen cridar a les urnes.

"Vox està infinitament més còmode en l’oposició al PP que al PSOE. On guanyen més vots és fent-nos oposició a nosaltres", assenyala un conseller econòmic que ha estat en contacte amb els negociadors de Vox, una idea que també denuncien habitualment els membres del comitè de direcció del PP. Aquest conseller explica també que el pacte estava fet a finals d’abril i que les converses es van tallar de cop.

Fins a la ruptura del juliol del 2024, Vox va portar les seves batalles ideològiques als governs en els quals tenia influència. Una de les seves obsessions va ser la derogació de les lleis de memòria democràtiques autonòmiques per substituir-les per les anomenades lleis de concòrdia i equiparar totes les víctimes igual, no només les de la dictadura franquista.

Els radicals també van exigir una norma integral de protecció de la família. Als territoris amb llengua cooficial, Vox va pressionar per potenciar el castellà.

El valencià, arraconat

Mazón va aprovar una llei que arracona el valencià, segons va denunciar la Universitat de València, i aquesta setmana passada va treure amb els ultres les esmenes als Pressupostos que quedaran aprovats dijous. La ruptura dels governs, el juliol del 2024, ha fet que l’activitat parlamentària estigui pràcticament paralitzada a les sis comunitats afectades. A l’hemicicle d’Aragó gairebé es va brindar quan es va aprovar una llei d’energia perquè el PSOE i el Partit Aragonesista van votar juntament amb el PP.

A la Regió de Múrcia, Joaquín Segado, que és el portaveu dels populars, porta el recompte: des que Vox va deixar el Govern autonòmic ha votat 47 vegades amb el PSOE (tots dos junts sumen un diputat més que els populars) i s’han tirat endavant diverses comissions d’investigació. Aquesta debilitat contrasta amb l’empenta legislativa de les majories absolutes de què gaudeixen Ayuso, Moreno i Rueda.

Els socis de la coalició de Govern, el PSOE i Sumar, han intensificat durant les últimes setmanes la lluita per la capitalització de les banderes. Per marcar terreny i perfil propi. Amb la legislatura arribant ja a l’equador i amb una creixent debilitat parlamentària que impedeix l’aprovació dels Pressupostos i frena l’agenda reformista, es multipliquen les disputes en fronts com per exemple l’embargament a Israel, la vivenda o la reducció de l’edat per poder votar als 16 anys.

La caiguda crònica de Sumar a les enquestes i l’espiral competitiva amb Podem, que accentua el seu perfil d’oposició des de l’esquerra, porten els de Yolanda Díaz a endurir posicions per recuperar peu.

La batalla per la reducció de jornada a 37,5 hores és una de les principals. A la part socialista recolzen la mesura, però assumeixen que no hi ha números per tirar-la endavant pel rebuig de Junts.

Suport social

Una mesura amb un ampli suport social sobre la qual no volen generar falses expectatives. Des de la part socialista del Govern deixen així la responsabilitat a Díaz i es desentenen de la negociació, que limiten a l’estricte àmbit laboral. A diferència d’altres assumptes que impliquen l’ala socialista, on s’ofereixen cessions que afecten altres carteres, el Ministeri de Treball no tindrà més cartes per negociar. Avancen a més que, en cas que Díaz assolís un acord, haurà de comptar amb l’aval de la Moncloa.

Un dels puntals de la legislatura, la vivenda, també és motiu de batalla entre PSOE i Sumar. Els dos coincideixen que les polítiques per aturar el problema han de començar a aplicar-se abans que acabi la legislatura, per aconseguir la seva traducció social abans de citar-se amb les urnes. Però les receptes són gairebé oposades. El Ministeri de Vivenda va llançar aquest dijous una bateria de mesures que han generat tensions a la coalició.

Gravar habitatges buits

D’una banda, n’hi havia algunes d’impulsades per Sumar, com ara imposar un 21% d’IVA als pisos turístics, gravar els habitatges buits o endurir la fiscalitat a les socimis, que, no obstant, es van presentar únicament amb el segell socialista i per sorpresa, sense ni tan sols advertir el seu soci.

Però la segona pota de la iniciativa, basada en un sistema d’incentius fiscals per a propietaris que posin de lloguer la seva vivenda a uns preus assequibles, ha acabat per fer que s’hagi rebel·lat Sumar, que avancen que no donaran suport al text i emplacen a una dura negociació. "No estem d’acord que les persones, els rendistes, vegin exempta la tributació al 100% en el seu IRPF", va defensar Yolanda Díaz, que va resumir: "Regals fiscals, no. La urgència està a intervenir el mercat de la vivenda".