Casos de corrupció | El Govern assumeix una «guerra bruta judicial» i passa a l’ofensiva amb denúncies i el seu pla de regeneració

La tempesta judicial creix a les portes de la Moncloa. A les causes contra la dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez; l’exministre de Transports José Luis Ábalos, i el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, amb el Govern anticipant que serà procés en els pròxims dies, aquesta setmana es va pegar una nova clatellada a l’entorn familiar del cap de l’Executiu. La titular del Jutjat d’Instrucció número 3 Badajoz va enviar a la banqueta dels acusats el germà del cap de l’Executiu, David Sánchez, i el president de la Diputació i líder dels socialistes extremenys, Miguel Ángel Gallardo. Tot això, mentre s’espera un «suposat» informe de la UCO de la Guàrdia Civil que, segons han avançat algunes informacions, implicaria en el cas Koldo l’actual secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán. Davant l’«estratègia d’assetjament i demolició», els socialistes han deixat enrere els eufemismes per parlar directament de ‘lawfare’ o «guerra bruta judicial» amb finalitats polítiques. «Cacera», en paraules del portaveu al Congrés, Patxi López, alhora que el ministre de Justícia, Félix Bolaños, insinua acusacions de prevaricació. La fundació Avanza del PSOE, impulsada l’any passat per Pedro Sánchez i de la qual és patró, ha compartit una nota editorial sota l’interrogant de «¿Una ofensiva democràtica?». La pregunta es respon descrivint una mecànica de «lawfare» contra el Govern i instant a «començar a dir les coses pel seu nom, i, potser, passar a l’ofensiva». Assentat aquest missatge, el de la «guerra bruta judicial», a Ferraz i a la Moncloa han passat a l’ofensiva. Amb l’amenaça d’emprendre accions legals davant les «mentides», com han advertit aquesta setmana Santos Cerdán i la portaveu del Govern, Pilar Alegría, i accelerant un paquet de reformes en l’àmbit judicial i de regeneració democràtica. Aquestes últimes es van començar a esbossar precisament després dels cinc dies de reflexió amb els quals Sánchez va amenaçar de dimitir després de l’obertura de diligències contra la seva dona. Lluny de dimitir, Sánchez va optar per sortir al contraatac. Un ministre del seu nucli dur resumeix que des d’aleshores el president del Govern va assumir que els «atacs» s’intensificarien i «està preparat psicològicament» per fer-ho. Els socialistes parlen de persecució, i no es resignen només a resistir, sinó a combatre-la. Al juny està previst aprovar en segona volta en el Consell de Ministres la reforma de la llei d’enjudiciament criminal que busca limitar l’«abús» de la figura de l’acusació popular. Una figura convertida, segons el titular de Justícia, en una «fira d’ultres». Aquesta tesi és la que va justificar el canvi en els estatuts del PSOE, després del seu congrés federal el desembre passat, per establir com a excepció a l’expulsió del partit en cas d’obertura de judici oral aquells sostinguts amb denúncies de la ultradreta. Això és, «conjugant-ho amb la defensa d’aquests davant l’ús d’instruments jurídics per aconseguir finalitats polítiques». El primer a beneficiar-se, amb el suport del partit, està sent el secretari general del partit a Extremadura. Pertany al sector crític amb Sánchez, però la cúpula de Ferraz li ha donat suport tant per aforar-se –prenent acta de diputat autonòmic– com per mantenir el seu càrrec orgànic després d’obrir-se-li judici oral per delictes de prevaricació administrativa i tràfic d’influències relacionats amb l’adjudicació a David Sánchez d’una plaça d’alta direcció en la Diputació de Badajoz. Des de l’esquerra de Podem, que va afrontar nombroses querelles i investigacions per ser arxivades anys després, i l’independentisme, s’empatitza amb aquesta ofensiva dels socialistes, però amb la crítica d’haver mirat abans cap a un altre costat i reaccionar només quan aquest suposat ‘lawfare’ els afecta a ells. Així, el paquet de reformes legals que prepara l’Executiu no té el suport dels socis d’investidura. Fins i tot Sumar té reticències. Els jutges i fiscals, per la seva banda, han promogut una aturada l’11 de juny per protestar davant les reformes que pretén accelerar el ministeri de Justícia. L’altra via reformista té a veure amb les mesures del Pla d’Acció per la Democràcia, principalment les encaminades a asfixiar legalment i financerament els denominats «pseudomitjans». El Consell de Ministres ja va aprovar, el febrer passat, l’avantprojecte per adaptar el reglament de mitjans de comunicació, que inclourà un règim sancionador. Indemnitzacions per «difamació» En el pla anual normatiu del 2025 també s’ha inclòs la reforma de la llei de publicitat institucional, per limitar el finançament dels «pseudomitjans», i la reforma de la llei del dret a l’honor. Aquesta última complementarà la del dret de rectificació, aprovada en primera volta el desembre passat. En tots dos casos es pretén endurir la regulació i «actualitzar els terminis de resolució dels procediments i els mecanismes de determinació de les indemnitzacions dels qui veuen vulnerats els seus drets, per adequar-los al dinamisme de l’ecosistema mediàtic actual i assegurar el seu caràcter pròpiament compensatori». Segons defensen en l’Executiu, es tracta de permetre una resposta àgil davant les difamacions «en qualsevol mitjà o pseudomitjà». Es tracta de peces d’un mateix engranatge, com descrivia en la seva nota editorial la fundació Avanza: «El ‘lawfare’, pel qual petites organitzacions del dretanisme espanyol més ranci, especialitzades a criminalitzar la vida política, porten als tribunals causes dèbils, que són admeses amb rapidesa per alguns jutges, escampades per alguns mitjans o pseudomitjans de comunicació i instantàniament traduïdes pels partits polítics de dretes en acusacions públiques en tota regla». «La trampa de la comunicació de raïm» A la Moncloa intenten compassar aquesta ofensiva amb el missatge que «el Govern es dedica a governar» davant el que qualifiquen de «setge». «No suporten que governem», sentencien respecte a l’oposició de «setge» centrada en els casos de corrupció ara judicialitzats. Confien, a més, que el recurs a la «hipèrbole» s’acabi girant en contra de l’oposició, i avisen que no és sostenible en el temps perquè «falten dos anys» per a la convocatòria electoral. Mentrestant, es redoblen els esforços per intentar reprendre la iniciativa en un context de debilitat parlamentària i el focus més centrat en la judicialització de la política que en les polítiques públiques. Per això es defensa la necessitat de «no caure en la seva trampa de comunicació de raïm. Que em tires deu mentides al cap perquè n’intenti desmentir nou». També es comença a insistir a mirar de vincular els atacs al Govern pel fet de ser progressista i a costa, presumptament, de debilitar la democràcia. Des de la base d’un govern il·legítim i després d’un pacte d’investidura per amnistiar el procés. Davant d’això, es defensa la reacció de l’Executiu com una contesa per defensar la democràcia, en línia amb el plantejament de la campanya electoral del PSOE en les passades generals.

El Govern s’instal·la en una «guerra bruta judicial» i passa a l’ofensiva amb denúncies i el seu pla de regeneració

Els socialistes parlen de «persecució», i no es resignen només a resistir, sinó a combatre-la. Amenacen d’emprendre accions legals i contraataquen accelerant un paquet de reformes que situen en el marc d’una contesa per defensar la democràcia

El més llegit