El Govern salva la seva estabilitat lligant amb ERC l’última injecció de recursos

El Govern de Salvador Illa ha aconseguit ratllar de la checklist la missió de blindar la seva estabilitat sense nous pressupostos aquest 2025. La consellera d’Economia, Alícia Romero, va tancar ahir la tercera –i última– ampliació de crèdit en un acord amb ERC que permetrà a la Generalitat disposar de 469 milions extraordinaris més per a les seves finances. Si se suma aquesta ampliació a les dues anteriors, el Govern d’Illa ha aconseguit una injecció de recursos extra de gairebé 4.000 milions malgrat haver de governar amb els comptes del 2023 prorrogats. L’altre soci d’Illa, els Comuns, continua negociant amb Economia el seu suport a aquesta ampliació, tot i que ja tenen desbrossat part del camí: van pactar la setmana passada el destí de més fons per a vivenda i ahir van anunciar el tancament de l’oficina de promoció econòmica de la Generalitat a Israel. Serà avui quan el Govern i ERC formalitzaran l’acord i donaran compte de la lletra petita. A les 11.30 hores els republicans compareixeran per explicar el contingut del pacte i, a les 14.15 hores, el Consell Executiu es reunirà en sessió extraordinària per aprovar el decret corresponent. Fonts republicanes consultades per EL PERIÓDICO exposen que en l’acord es visibilitzarà la seva aposta per reforçar els "serveis públics" de Catalunya. Aquest ha sigut el fil conductor de tota la legislatura: ERC dona estabilitat a Illa i, a canvi, influeix en les partides de despesa del Govern i intenta treure pit davant la ciutadania. Una de les incògnites és si els republicans aconseguiran que aquesta vegada també hi hagi una partida de recursos específica per a l’Agència Tributària de Catalunya. Reforçar aquesta agència és clau per poder, després, implementar un nou sistema de finançament pel qual Catalunya aconsegueixi importants avanços en els impostos que recapta. Aquest tercer suplement de crèdit, de 469 milions d’euros, és el menys abundant però també el més polític, i a l’espera dels últims serrells, corona un mosaic d’acords a tres bandes dels tres partits que van permetre la investidura. El primer, aprovat pel Govern el 25 de març, va ser de 2.168 milions destinats a garantir el funcionament dels serveis públics i a finançar despeses ordinàries i de personal. El segon, de 1.300 milions més, estava bàsicament destinat a la pujada de sou prevista per als funcionaris i la resposta a la crisi aranzelària, tot i que els Comuns van arrencar també el compromís de destinar 850 milions en vivenda, la creació de l’oficina antidesnonaments, 13 milions per al dentista públic i uns 10 més per a salut mental. Precisament, ahir el Parlament va convalidar definitivament aquest decret. Per aprovar el tercer, el grup liderat per Jéssica Albiach ha posat sobre la taula reclamacions en l’àmbit de l’educació, la sanitat i els serveis socials. Un pla b més llarg Amb tots aquests recursos, el Govern té marge econòmic suficient per tancar aquest exercici sense sobresalts, a mercè, això sí, de com evolucioni la concreció del finançament singular a partir d’aquest mes de juny. Ha trigat més del que havia previst inicialment, ja que Illa va arrencar la legislatura donant per fet que aconseguiria pactar uns nous pressupostos amb ERC i Comuns. No obstant, Oriol Junqueras, just després de recuperar la batuta dels republicans després d’un convuls procés intern, va deixar clar que no hi contribuiria, per la qual cosa l’Executiu del PSC es va veure obligat a activar el pla b, que passava per injectar els recursos procedents dels ingressos de més obtinguts l’any passat. Hi va haver, no obstant, un segon bany de realitat del que significava governar en minoria: la prioritat d’Illa era aprovar d’una sola vegada els gairebé 4.000 milions disponibles, però de nou va haver de compasar-se amb l’exigència d’ERC, que va demanar que fos trossejat per anar negociant per capítols i que també ha fet servir un calendari més llarg del que hauria volgut el president. Això sí, una vegada assumits aquests paràmetres, el que sí que volia Illa és que aquesta carpeta quedés resolta abans de l’estiu per poder arrencar a la tardor la negociació dels pressupostos del 2026. Junqueras ja ha obert la porta a asseure’s per abordar l’assumpte, sempre que consideri que s’han fet avanços suficients en matèria de finançament i de Rodalies. És la primera vegada que el líder republicà contempla aquesta possibilitat amb tanta claredat. "Si avancem en alguns àmbits, singularment en finançament i Rodalies, és evident que tindrem millor predisposició a parlar de nous temes i un d’aquests nous temes podria ser un acord pressupostari per al 2026", va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio. ¿Per què obre la porta, aquesta vegada, al pacte pressupostari de cara a l’any que ve? Junqueras va donar a entendre que en les últimes setmanes el Govern d’Illa s’ha posat les piles per concretar la proposta de nou finançament, una exigència d’ERC des de principis de la legislatura. Ell mateix va explicar que fa dos mesos va llançar l’advertència que ni Illa a Catalunya ni Sánchez des del Govern estaven fent el que tocava en aquesta qüestió. Ara això, segons Junqueras, estaria canviant a millor. "Al març ni el PSOE ni el PSC estaven fent el que tocava. Crec que ara estan fent més", va exposar.

El Govern salva la seva estabilitat lligant amb ERC l’última injecció de recursos

L’Executiu d’Illa tanca la tercera ampliació de crèdit que, sumada a les dues anteriors, li permetrà disposar de 4.000 milions extres malgrat governar amb pressupostos prorrogats

El més llegit