El Govern regularitzarà 500.000 immigrants arribats abans del 2025

El Govern impulsa la setena regularització extraordinària de migrants de la democràcia. Aquest tipus de mesures van ser habituals als anys 90 i en la primera dècada d’aquest segle, però des del 2005, quan més de mig milió de persones van obtenir documentació sota l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, no s’havien tornat a aprovar. Ara la Moncloa proposa una cosa molt semblant. Es tracta de concedir permisos a gairebé 500.000 migrants arribats a Espanya abans del 2025, segons els càlculs de les organitzacions, a través del desenvolupament d’una iniciativa legislativa popular (ILP), l’esborrany de la qual ja ha sigut enviat als grups parlamentaris. La idea passa per la seva entrada en vigor al més aviat possible. Tant els requisits per a la regularització com el procediment en si mateix quedaran regulats en un reial decret que s’haurà d’aprovar en un termini de sis mesos des que el Congrés doni el vistiplau a la iniciativa legislativa, una cosa que s’espera per abans de l’estiu. El PSOE compta amb el suport del seu soci de coalició, Sumar, i els seus aliats d’esquerra a la Cambra baixa. Però el PNB ha mostrat reticències i Junts manté un discurs dur que va en la direcció contrària a l’impulsat des de la Moncloa. El PP no dona mostres de suport. El PSOE no havia tingut fins ara gaire interès a tirar endavant la mesura. La ILP, que va aconseguir 600.000 firmes i el suport de 900 organitzacions, va ser admesa a tràmit l’abril de l’any passat amb el sí de tots els grups tret de Vox. Però des d’aleshores havia quedat encallada en la tramitació parlamentària, dins del tràmit d’esmenes. Ara la Moncloa accelera. En part, per corregir el errors en el reglament d’estrangeria, que va entrar en vigor ahir. «Existeix un nombre important de persones que no poden obtenir aquesta autorització malgrat mantenir-se a Espanya durant molt temps. Com, per exemple, persones que hagin desistit de la seva sol·licitud de protecció internacional o persones amb vulnerabilitat», diu l’esborrany . Però el gir en la política migratòria també té a veure amb el discurs que enarbora en aquesta complexa matèria el president del Govern, Pedro Sánchez, molt diferent de la tònica a la resta de països de la Unió Europea (UE). «Els espanyols som fills de la immigració, no serem pares de la xenofòbia. Fem una política migratòria de la qual la nostra gent gran es pugui sentir orgullosa», va dir l’octubre passat a la Cambra baixa. MIGRACIÓ «DETERMINANT». Espanya és un país en el qual la migració «ha sigut determinant en el nostre passat i segueix sent-ho en la construcció del nostre present i futur», afirma el document enviat als grups parlamentaris. «D’una banda, per l’enorme pes i rellevància que ha tingut l’emigració de tants compatriotes cap a altres llocs del món a la recerca d’oportunitats de vida, en què destaca la prioritat d’aquestes destinacions cap a Europa i Amèrica Llatina. I de l’altra, perquè el nostre país ha deixat de ser només una terra de trànsit o de porta d’entrada cap a Europa, per convertir-se en lloc de destí i acollida». El Govern reconeix que la situació geopolítica internacional, les noves causes de mobilitat humana, la inestabilitat en molts països i el canvi climàtic deriven en la intensificació de la mobilitat. VULNERABILITAT. «El nostre país, per la seva situació geogràfica i la percepció d’estabilitat, seguretat i prosperitat econòmica i social, constitueix un objectiu de destí prioritari dels fluxos migratoris», afegeix el text. Aquest remarca que no regular per llei de manera eficaç l’evolució dels fluxos humans migrants pot generar inseguretat, o desprotecció dels migrants, que augmenta el risc d’exclusió social i la seva situació de vulnerabilitat. ATENCIÓ HUMANITÀRIA. L’esborrany demanda contemplar la política migratòria d’Espanya de forma integral, d’acord amb els instruments internacionals tant a Europa com a escala internacional global. I destaca la lluita en origen contra les causes de la migració en general, i de la irregular en particular, i l’aposta per l’atenció humanitària dels que arriben a les nostres costes sol·licitant protecció internacional. «I tot –conclou– amb ple respecte als drets humans i apostant per les vies de migració regular, segura i ordenada». CANVI «NECESSARI». Des que es va aprovar el reglament, el 2011, han transcorregut 13 anys. La llei i el mateix reglament han registrat modificacions. La nova realitat migratòria ha fet «imprescindible» l’aprovació d’un reial decret el 2024 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Aquest busca millorar les vies de migració regular, ordenada i segura, garantint l’exercici dels drets dels migrants, aportant una seguretat jurídica més gran als estrangers a Espanya i fomentant la seva integració i inclusió. La reforma «millora les vies d’accés a una autorització de residència per circumstàncies excepcionals» a les persones que estan integrades a Espanya i que no poden tornar al seu país d’origen o procedència per diversos motius. LIMITAT EN EL TEMPS. L’Executiu persegueix que es fixi un règim «transitori, excepcional i limitat en el temps», regulant una «nova autorització, per circumstàncies excepcionals, única per a aquelles persones estrangeres que es troben a Espanya abans del 31 de desembre del 2024, i sempre que compleixin una sèrie de requisits que s’establiran per reial decret».

El Govern regularitzarà 500.000 immigrants arribats abans del 2025

La Moncloa trepitja l’accelerador després del desinterès inicial en una iniciativa legislativa popular al respecte / L’Executiu envia als grups un pla que el PSOE vol aprovar abans de l’estiu

El més llegit